Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Luke

23

1Tajmaɛt meṛṛa tekker, wwin Sidna Ɛisa ɣer lḥakem Bilaṭus.
1LEVANTANDOSE entonces toda la multitud de ellos, lleváronle á Pilato.
2Bdan țcetkin fell-as, qqaṛen : -- Nufa argaz-agi yeskker ccwal ger lɣaci-nneɣ, yeqqaṛ-asen : « ur țxelliṣet ara leɣṛama i Qayṣer », yeqqaṛ daɣen : « d nețța i d Lmasiḥ, i d agellid ».
2Y comenzaron á acusarle, diciendo: A éste hemos hallado que pervierte la nación, y que veda dar tributo á César, diciendo que él es el Cristo, el rey.
3Bilaṭus isteqsa-t s imeslayen-agi : D kečč i d agellid n wat Isṛail ? Sidna Ɛisa yerra-yas : Tenniḍ-t-id.
3Entonces Pilato le preguntó, diciendo: ¿Eres tú el Rey de los Judíos? Y respondiéndo él, dijo: Tú lo dices.
4Bilaṭus yenna i lmuqedmin imeqqranen d lɣaci : Ur s-d-ssukkseɣ acemma i wergaz-agi.
4Y Pilato dijo á los príncipes de los sacerdotes, y á las gentes: Ninguna culpa hallo en este hombre.
5Nutni țkemmilen qqaṛen : Yeskker ccwal ger lɣaci s wayen yesselmad ; yebda-d si tmurt n Jlili, yuɣal ɣer tmurt n Yahuda meṛṛa, tura yewweḍ-ed ɣer dagi.
5Mas ellos porfiaban, diciendo: Alborota al pueblo, enseñando por toda Judea, comenzando desde Galilea hasta aquí.
6Bilaṭus, mi gesla bedren-d tamurt n Jlili, yesteqsa ɣef Sidna Ɛisa ma d ajlili i gella.
6Entonces Pilato, oyendo de Galilea, preguntó si el hombre era Galileo.
7Mi geẓra belli Sidna Ɛisa ajlili, n tmurt i ɣef yeḥkem Hiṛudus, iceggeɛ-as-t i Hiṛudus yellan ula d nețța di temdint n Lquds ussan-nni.
7Y como entendió que era de la jurisdicción de Herodes, le remitió á Herodes, el cual también estaba en Jerusalem en aquellos días.
8Hiṛudus ifṛeḥ aṭas mi geẓra Sidna Ɛisa, axaṭer acḥal segmi yebɣa a t-iẓer ɣef ddemma n wayen yesla fell-as. Yețmenni a t-iwali yexdem lbeṛhan,
8Y Herodes, viendo á Jesús, holgóse mucho, porque hacía mucho que deseaba verle; porque había oído de él muchas cosas, y tenía esperanza que le vería hacer alguna señal.
9isteqsa-t aṭas, lameɛna Sidna Ɛisa ur as-d-yerri acemma.
9Y le preguntaba con muchas palabras; mas él nada le respondió:
10Lmuqedmin imeqqranen akk-d lɛulama n ccariɛa yellan dinna țcetkayen fell-as s lɣecc.
10Y estaban los príncipes de los sacerdotes y los escribas acusándole con gran porfía.
11Hiṛudus d lɛeskeṛ-is ḥeqṛen-t, stehzayen fell as, selsen-as yiwen ubeṛnus ifazen, imiren rran-t i Bilaṭus.
11Mas Herodes con su corte le menospreció, y escarneció, vistiéndole de una ropa rica; y volvióle á enviar á Pilato.
12Seg wass-nni, Bilaṭus d Hiṛudus uɣalen d imdukkal nutni yellan zik d iɛdawen.
12Y fueron hechos amigos entre sí Pilato y Herodes en el mismo día; porque antes eran enemigos entre sí.
13Imiren Bilaṭus yesnejmaɛ-ed lmuqedmin imeqqranen d lɛulama akk-d lɣaci,
13Entonces Pilato, convocando los príncipes de los sacerdotes, y los magistrados, y el pueblo,
14yenna-yasen : Tewwim-iyi-d argaz-agi, tennam d yeskker ccwal ger lɣaci ; atan steqsaɣ-t zdat-wen ur ufiɣ ara deg-s ayen akka s wayes i d-teccetkam fell as.
14Les dijo: Me habéis presentado á éste por hombre que desvía al pueblo: y he aquí, preguntando yo delante de vosotros, no he hallado culpa alguna en este hombre de aquéllas de que le acusáis.
15Ula d Hiṛudus ur s-d yessukkes acemma imi i ɣ-t-id-yerra. Ihi argaz-agi ur yexdim ara ayen yuklalen lmut.
15Y ni aun Herodes; porque os remití á él, y he aquí, ninguna cosa digna de muerte ha hecho.
16A s-fkeɣ tiɣṛit imiren a s-serrḥeɣ.
16Le soltaré, pues, castigado.
17Mkul Tafaska n izimer n leslak Bilaṭus yețserriḥ-ed i yiwen umeḥbus.
17Y tenía necesidad de soltarles uno en cada fiesta.
18Lɣaci meṛṛa țɛeggiḍen qqaṛen : Enɣ-it , tserḥeḍ-ed i Barabas !
18Mas toda la multitud dió voces á una, diciendo: Quita á éste, y suéltanos á Barrabás:
19Barabas-agi yețwaḥbes ɣef ccwal i gexdem di temdint-nni akk ț-țemgeṛṭ i genɣa.
19(El cual había sido echado en la cárcel por una sedición hecha en la ciudad, y una muerte.)
20Bilaṭus yebɣan a d-iserreḥ i Sidna Ɛisa ihḍeṛ-ed tikkelt nniḍen i lɣaci,
20Y hablóles otra vez Pilato, queriendo soltar á Jesús.
21lameɛna nutni țɛeggiḍen qqaṛen : Semmeṛ-it, semmeṛ-it ɣef wumidag.
21Pero ellos volvieron á dar voces, diciendo: Crucifícale, crucifícale.
22Bilaṭus inṭeq-ed tikkelt tis tlata, yenna-yasen : D acu n cceṛ i gexdem ? Ur ufiɣ ara deg-s ayen yuklalen lmut. Atan ihi a s-fkeɣ tiɣṛit, imiren a s-serrḥeɣ.
22Y él les dijo la tercera vez: ¿Pues qué mal ha hecho éste? Ninguna culpa de muerte he hallado en él: le castigaré, pues, y le soltaré.
23Lameɛna nutni ḥeṛsen-t s leɛyaḍ qqaṛen : Semmeṛ-it ɣef lluḥ ! ?elben-t s leɛyaḍ-nsen
23Mas ellos instaban á grandes voces, pidiendo que fuese crucificado. Y las voces de ellos y de los príncipes de los sacerdotes crecían.
24dɣa Bilaṭus yeqbel ayen i s-ssutren.
24Entonces Pilato juzgó que se hiciese lo que ellos pedían;
25Iserreḥ-as-d i umeḥbus-nni issekren ccwal yerna yenɣa tamgeṛṭ ; ma d Sidna Ɛisa yefka-yasen-t ad xedmen yis ayen bɣan.
25Y les soltó á aquél que había sido echado en la cárcel por sedición y una muerte, al cual habían pedido; y entregó á Jesús á la voluntad de ellos.
26Mi wwin Sidna Ɛisa, mmugren-d yiwen wergaz n temdint n Qiṛwan ițțusemman Semɛun, yuɣal-ed si lexla ; ḥettmen fell-as ad ibbib amidag-nni, ad iddu deffir Sidna Ɛisa.
26Y llevándole, tomaron á un Simón Cireneo, que venía del campo, y le pusieron encima la cruz para que la llevase tras Jesús.
27Aṭas n lɣaci i d-itebɛen deffir nsen, llant gar-asen tilawin kkatent deg idmaren-nsent, țrunt fell-as.
27Y le seguía una grande multitud de pueblo, y de mujeres, las cuales le lloraban y lamentaban.
28Sidna Ɛisa yezzi-d ɣuṛ-sent yenna-yasent : A yessi-s n temdint n Lquds ur țrumt ara fell-i, țrumt ɣef yiman-nkunt d warraw-nkunt,
28Mas Jesús, vuelto á ellas, les dice: Hijas de Jerusalem, no me lloréis á mí, mas llorad por vosotras mismas, y por vuestros hijos.
29axaṭer atan a d-asen wussan i deg ara yinin : « ț-țiseɛdiyin tid ur nezmir ara a d-sɛunt dderya, ț-țiseɛdiyin tid ur d-nuriw ara, ur nessuṭeḍ ara.»
29Porque he aquí vendrán días en que dirán: Bienaventuradas las estériles, y los vientres que no engendraron, y los pechos que no criaron.
30Imiren imdanen ad bdun ad qqaṛen : ay idurar ɣlit-ed fell-aɣ, a tiɣaltin ffremt-aɣ.
30Entonces comenzarán á decir á los montes: Caed sobre nosotros: y á los collados: Cubridnos.
31Axaṭer ma xedmen annect-a i wesɣaṛ akken d azegzaw amek ara tedṛu d uquṛan ?
31Porque si en el árbol verde hacen estas cosas, ¿en el seco, qué se hará?
32Wwin daɣen sin n yemcumen iwakken a ten-semmṛen akk-d Sidna Ɛisa.
32Y llevaban también con él otros dos, malhechores, á ser muertos.
33Mi wwḍen ɣer yiwen wemkan ițțusemman « Iɣil Uqeṛṛuy», semmṛen Sidna Ɛisa ɣef lluḥ, nețța d sin-nni yembaṣiyen, yiwen ɣer tama-s tayeffust wayeḍ ɣer tama-s tazelmaṭ.
33Y como vinieron al lugar que se llama de la Calavera, le crucificaron allí, y á los malhechores, uno á la derecha, y otro á la izquierda.
34Dɣa Sidna Ɛisa yenṭeq-ed yenna : A Baba eɛfu-yasen imi ur ẓrin ara d acu i xeddmen. Iɛsekṛiwen-nni gren tasɣaṛt ad feṛqen gar-asen llebsa-ines.
34Y Jesús decía: Padre, perdónalos, porque no saben lo que hacen. Y partiendo sus vestidos, echaron suertes.
35Lɣaci i gbedden dinna țfeṛṛiǧen ; lmuqedmin țmesxiṛen fell-as qqaṛen : Isellek wiyaḍ, ad isellek iman-is tura ma yella ț-țideț d Lmasiḥ i gextaṛ Ṛebbi.
35Y el pueblo estaba mirando; y se burlaban de él los príncipes con ellos, diciendo: A otros hizo salvos: sálvese á sí, si éste es el Mesías, el escogido de Dios.
36Iɛsekṛiwen daɣen țmesxiṛen fell as, qeṛṛben ɣuṛ-es bɣan a s-sswen lxell,
36Escarnecían de él también los soldados, llegándose y presentándole vinagre,
37qqaṛen-as : Ma d agellid n wat Isṛail i telliḍ, sellek iman-ik.
37Y diciendo: Si tú eres el Rey de los Judíos, sálvate á ti mismo.
38Ddmen-d daɣen yiwet n telwiḥt, semmṛen-ț sennig uqeṛṛuy-is, uran deg-s : « wagi d agellid n wat Isṛail ».
38Y había también sobre él un título escrito con letras griegas, y latinas, y hebraicas: ESTE ES EL REY DE LOS JUDIOS.
39Yiwen seg seg imbaṣiyen-nni ițțusemmṛen ɣef lluḥ, ireggem Sidna Ɛisa, yeqqaṛ-as : Ma d Lmasiḥ i telliḍ sellek iman ik tsellkeḍ-aɣ ula d nukkni.
39Y uno de los malhechores que estaban colgados, le injuriaba, diciendo: Si tú eres el Cristo, sálvate á ti mismo y á nosotros.
40Lameɛna wayeḍ ilumm-it yenna yas : Ur tuggadeḍ ara Ṛebbi, kečč ițțusemmṛen am nețța ?
40Y respondiendo el otro, reprendióle, diciendo: ¿Ni aun tú temes á Dios, estando en la misma condenación?
41Nukni ma ḥekmen fell-aɣ d lḥeqq axaṭer nuklal lmut s wayen i nexdem ; lameɛna nețța ur yexdim acemma n wayen n diri.
41Y nosotros, á la verdad, justamente padecemos; porque recibimos lo que merecieron nuestros hechos: mas éste ningún mal hizo.
42Yezzi ɣer Sidna Ɛisa yenna-yas : A Ɛisa, mmekti-yi-d m'ara d-tas lḥekma n tgeldit-ik.
42Y dijo á Jesús: Acuérdate de mí cuando vinieres á tu reino.
43Sidna Ɛisa yerra-yas : A k-iniɣ tideț, ass-agi aț-țiliḍ yid-i di lǧennet.
43Entonces Jesús le dijo: De cierto te digo, que hoy estarás conmigo en el paraíso.
44Aț-țili d leǧwahi n tnac, yeɣli-d ṭṭlam ɣef tmurt meṛṛa armi d țlata n tmeddit.
44Y cuando era como la hora de sexta, fueron hechas tinieblas sobre toda la tierra hasta la hora de nona.
45Leḥjab yellan deg umkan iqedsen di lǧameɛ, icerreg di tlemmast.
45Y el sol se obscureció: y el velo del templo se rompió por medio.
46Sidna Ɛisa iɛeggeḍ s ṣṣut ɛlayen : A Baba Ṛebbi, atan ṛṛuḥ-iw ger ifassen-ik. Mi genna imeslayen-agi, yeffeɣ-it ṛṛuḥ.
46Entonces Jesús, clamando á gran voz, dijo: Padre, en tus manos encomiendo mi espíritu. Y habiendo dicho esto, espiró.
47Lqebṭan mi geẓra ayen yedṛan yețweḥḥid Ṛebbi yenna : ?-țideț, amdan-agi d aḥeqqi.
47Y como el centurión vió lo que había acontecido, dió gloria á Dios, diciendo: Verdaderamente este hombre era justo.
48Lɣaci akk i gḥedṛen dinna, mi walan ayen yedṛan ḥeznen, uɣalen syenna kkaten deg idmaren-nsen.
48Y toda la multitud de los que estaban presentes á este espectáculo, viendo lo que había acontecido, se volvían hiriendo sus pechos.
49Wid akk iḥemmlen Sidna Ɛisa qqimen deg lebɛid țmuqulen ayen yedṛan, llant gar-asen tilawin i d yeddan yid-es si tmurt n Jlili.
49Mas todos sus conocidos, y las mujeres que le habían seguido desde Galilea, estaban lejos mirando estas cosas.
50Yella yiwen wergaz ger lmuqedmin imeqqranen n usqamu n ccṛeɛ, isem-is Yusef, n taddart n Arimati n at Yahuda. Ur iqbil ṛṛay-nsen, ur iqbil lecɣal-nsen, d argaz n lɛali yerna d aḥeqqi, yețṛaǧu tageldit n Ṛebbi.
50Y he aquí un varón llamado José, el cual era senador, varón bueno y justo,
52Iṛuḥ ɣer Bilaṭus yessuter-as lǧețța n Sidna Ɛisa.
51(El cual no había consentido en el consejo ni en los hechos de ellos), de Arimatea, ciudad de la Judea, el cual también esperaba el reino de Dios;
53Iṣubb-it-id seg umidag, yețțel-it di lekfen, yessers-it deg uẓekka yeɣzan deg wezṛu anda ur yemḍil ula d yiwen.
52Este llegó á Pilato, y pidió el cuerpo de Jesús.
54Ass-nni d ass n lǧemɛa i deg țheggin lɣaci iman-nsen i wass n ssebt yellan d ass n westeɛfu.
53Y quitado, lo envolvió en una sábana, y le puso en un sepulcro abierto en una peña, en el cual ninguno había aún sido puesto.
55Tilawin-nni i d-yeddan d Sidna Ɛisa si tmurt n Jlili, ddant d Yusef ɣer uẓekka, walant amek i ssersen lǧețța-s.
54Y era día de la víspera de la Pascua; y estaba para rayar el sábado.
56Syenna uɣalent ɣer yexxamen nsent iwakken ad heggint leɛṭeṛ d wayen xeddmen i lmegtin, i lǧețța n Sidna Ɛisa. Azekka-nni n ssebt, steɛfant akken i d-tenna ccariɛa.
55Y las mujeres que con él habían venido de Galilea, siguieron también y vieron el sepulcro, y cómo fué puesto su cuerpo.
56Y vueltas, aparejaron drogas aromáticas y ungüentos; y reposaron el sábado, conforme al mandamiento.