1Mi gweṣṣa tnac-nni inelmaden is, Sidna Ɛisa iṛuḥ syenna ad ibecceṛ di tudrin n leǧwahi-nni.
1Y FUÉ, que acabando Jesús de dar mandamientos á sus doce discípulos, se fué de allí á enseñar y á predicar en las ciudades de ellos.
2Yeḥya yellan di lḥebs, yesla s lecɣal n Lmasiḥ, iceggeɛ ɣuṛ-es inelmaden is iwakken a s-inin :
2Y oyendo Juan en la prisión los hechos de Cristo, le envió dos de sus discípulos,
3D kečč i d win akken ara d yasen neɣ ilaq-aɣ a nerǧu wayeḍ ?
3Diciendo: ¿Eres tú aquél que había de venir, ó esperaremos á otro?
4Sidna Ɛisa yerra-yasen-d : Ṛuḥet ssiwḍet-as lexbaṛ i Yeḥya ɣef wayen twalam d wayen teslam :
4Y respondiendo Jesús, les dijo: Id, y haced saber á Juan las cosas que oís y veis:
5Iderɣalen țwalin, iquḍaren leḥḥun, ibeṛsiyen ṣeffun, iɛeẓẓugen sellen, lmegtin ḥeggun-d, lexbaṛ n lxiṛ ițțubecceṛ i yimeɣban.
5Los ciegos ven, y los cojos andan; los leprosos son limpiados, y los sordos oyen; los muertos son resucitados, y á los pobres es anunciado el evangelio.
6D aseɛdi win iwumi ur țțiliɣ ara d sebba n tuccḍa ( ugur ) !
6Y bienaventurado es el que no fuere escandalizado en mí.
7Mi ṛuḥen inelmaden-is, Sidna Ɛisa yebda iheddeṛ i lɣaci ɣef Yeḥya : D acu i tṛuḥem a t-id-teẓrem deg unezṛuf ? D aɣanim yețhuzzu waḍu ?
7E idos ellos, comenzó Jesús á decir de Juan á las gentes: ¿Qué salisteis á ver al desierto? ¿una caña que es meneada del viento?
8Ɣer wacu i tṛuḥem aț-țfeṛǧem ? ƔƔer yiwen wergaz yelsan llebsa ifazen ? Wid yețlusun llebsa ifazen, deg ixxamen n igelliden i țțilin.
8Mas ¿qué salisteis á ver? ¿un hombre cubierto de delicados vestidos? He aquí, los que traen vestidos delicados, en las casas de los reyes están.
9Anwa i ɣer tṛuḥem a t-id-teẓrem ihi ? D yiwen n nnbi ? Țideț ih, d nnbi ! A wen-iniɣ : yugar nnbi.
9Mas ¿qué salisteis á ver? ¿un profeta? También os digo, y más que profeta.
10Axaṭer d nețța i ɣef yura : Atan zewwreɣ zdat-ek amceggeɛ-inu, iwakken ad iheggi abrid zdat-ek.
10Porque éste es de quien está escrito: He aquí, yo envío mi mensajero delante de tu faz, Que aparejará tu camino delante de ti.
11A wen-iniɣ tideț : ulac mmi-s n tmeṭṭut yugaren Yeḥya aɣeṭṭas. Lameɛna, amecṭuḥ maḍi di tgelda n igenwan, meqqeṛ akteṛ-is.
11De cierto os digo, que no se levantó entre los que nacen de mujeres otro mayor que Juan el Bautista; mas el que es muy más pequeño en el reino de los cielos, mayor es que él.
12Seg wussan-nni i deg ițbecciṛ Yeḥya aɣeṭṭas armi ț-țura, imdanen țnaɣen ɣef tgelda n igenwan, bɣan a ț-țkecmen s ddreɛ.
12Desde los días de Juan el Bautista hasta ahora, al reino de los cielos se hace fuerza, y los valientes lo arrebatan.
13Axaṭer ccariɛa n Musa d lenbiya hedṛen-d ɣef tgelda n igenwan armi d lweqt n Yeḥya aɣeṭṭas.
13Porque todos los profetas y la ley hasta Juan profetizaron.
14Ma tebɣam aț-țfehmem, d nețța i d Ilyas-nni ilaqen a d-yas.
14Y si queréis recibir, él es aquel Elías que había de venir.
15Win yesɛan imeẓẓuɣen, isel-ed !
15El que tiene oídos para oir, oiga.
16Ɣer wuɣuṛ ara metleɣ lǧil-agi ? Icuba ɣer warrac yeqqimen deg uzniq, ssawalen i warrac nniḍen, qqaṛen asen :
16Mas ¿á quién compararé esta generación? Es semejante á los muchachos que se sientan en las plazas, y dan voces á sus compañeros,
17Newwet ajewwaq uur tecḍiḥem ara, nnecna cnawi n leḥzen uur tmeǧdem ara.
17Y dicen: Os tañimos flauta, y no bailasteis; os endechamos, y no lamentasteis.
18Axaṭer Yeḥya yusa-d, ur iteț ur itess, tennam : « izdeɣ-it uṛuḥani. »
18Porque vino Juan, que ni comía ni bebía, y dicen: Demonio tiene.
19Mmi-s n bunadem yusa-d, iteț, itess am wiyaḍ, teqqaṛem : «` Ițxemmim kan ɣef wučči ț-țissit, d amdakkul n imekkasen ixeddaɛen akk-d yir imdanen » lameɛna tideț tban-ed s lecɣal-is.
19Vino el Hijo del hombre, que come y bebe, y dicen: He aquí un hombre comilón, y bebedor de vino, amigo de publicanos y de pecadores. Mas la sabiduría es justificada por sus hijos.
20Sidna Ɛisa ibda ițlumu timdinin nni i deg ixdem aṭas n lbeṛhanat, axaṭer imezdaɣ-is ur d-uɣalen ara ɣer webrid n Ṛebbi.
20Entonces comenzó á reconvenir á las ciudades en las cuales habían sido hechas muy muchas de sus maravillas, porque no se habían arrepentido, diciendo:
21A nnger-im a tamdint n Kurazim ! A nnger-im a tamdint n Bitsayda ! Axaṭer lemmer lbeṛhanat yedṛan deg-kkunt dṛan di temdinin n Sur akk-d Sidun, tili imezdaɣ-nsent aṭas aya i sburren tacekkaṛt n leḥzen, qqimen ɣef yiɣiɣden iwakken a d sbegnen belli ndemmen uɣalen-d ɣer ubrid n Ṛebbi.
21Ay de ti, Corazín! Ay de ti, Bethsaida! porque si en Tiro y en Sidón fueran hechas las maravillas que han sido hechas en vosotras, en otro tiempo se hubieran arrepentido en saco y en ceniza.
22Daymi, imezdaɣ n temdinin-agi ad țuɛaqben akteṛ n wid n temdinin n Sur akk-d Sidun.
22Por tanto os digo, que á Tiro y á Sidón será más tolerable el castigo en el día del juicio, que á vosotras.
23Ula d kemm a tamdint n Kafernaḥum, tɣileḍ aț-țaliḍ ɣer igenni ? Xaṭi ! Aț-țețwaḍeggreḍ ɣer laxeṛt ; axaṭer lemmer di temdint n Sudum i dṛan lbeṛhanat i gedṛan ɣuṛ-em, tili mazal-iț ar ass-a !
23Y tú, Capernaum, que eres levantada hasta el cielo, hasta los infiernos serás abajada; porque si en los de Sodoma fueran hechas las maravillas que han sido hechas en ti, hubieran quedado hasta el día de hoy.
24Daymi, ass n lḥisab anegaru aț-țețțuɛaqbeḍ akteṛ n tmurt n Sudum.
24Por tanto os digo, que á la tierra de los de Sodoma será más tolerable el castigo en el día del juicio, que á ti.
25Di lweqt-nni, Sidna Ɛisa inṭeq yenna : Ḥemmdeɣ-k a Baba Ṛebbi, a Bab igenwan d lqaɛa, imi i d tessekneḍ i imecṭaḥ ayen i teffreḍ i imusnawen d lɛuqal.
25En aquel tiempo, respondiendo Jesús, dijo: Te alabo, Padre, Señor del cielo y de la tierra, que hayas escondido estas cosas de los sabios y de los entendidos, y las hayas revelado á los niños.
26Ih a Baba Ṛebbi ! Ḥemmdeɣ-k imi d wagi i d lebɣi-k.
26Así, Padre, pues que así agradó en tus ojos.
27Baba Ṛebbi yerra-d kullec ger ifassen-iw. YYiwen ur yessin Mmi-s n Ṛebbi anagar Baba Ṛebbi ! Yiwen ur issin daɣen Baba Ṛebbi anagar Mmi-s akk-d win iwumi yebɣa Mmi-s a s-t-id-isken.
27Todas las cosas me son entregadas de mi Padre: y nadie conoció al Hijo, sino el Padre; ni al Padre conoció alguno, sino el Hijo, y aquel á quien el Hijo lo quisiere revelar.
28Aset-ed ɣuṛ-i a wid akk yeɛyan, iɛebban taɛekkumt ẓẓayen, a wen-fkeɣ talwit d westeɛfu.
28Venid á mí todos los que estáis trabajados y cargados, que yo os haré descansar.
29Refdet ɣef tuyat-nwen azaglu inu tlemdem s ɣuṛ-i, axaṭer ul-iw yeččuṛ d ṛṛeḥma yerna d aḥnin, aț-țafem talwit i teṛwiḥin-nwen.
29Llevad mi yugo sobre vosotros, y aprended de mí, que soy manso y humilde de corazón; y hallaréis descanso para vuestras almas.
30Azaglu-inu yeshel, taɛekkumt-iw fsuset.
30Porque mi yugo es fácil, y ligera mi carga.