Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Matthew

12

1Yiwet n tikkelt, deg wass n ssebt yellan d ass n westeɛfu, Sidna Ɛisa izger igran n yirden. Inelmaden-is lluẓen, bdan țekksen-d tigedrin, tețțen-tent.
1EN aquel tiempo iba Jesús por los sembrados en sábado; y sus discípulos tenían hambre, y comenzaron á coger espigas, y á comer.
2Ifariziyen mi ten-walan, nnan i Sidna Ɛisa : Acuɣeṛ inelmaden-ik xeddmen ayen iḥeṛmen deg wass n westeɛfu ?
2Y viéndolo los Fariseos, le dijeron: He aquí tus discípulos hacen lo que no es lícito hacer es sábado.
3Meɛna Sidna Ɛisa yerra-yasen : Eɛni ur teɣṛim ara wayen yexdem ugellid Dawed, mi gelluẓ nețța d wid yellan yid-es ?
3Y él les dijo: ¿No habéis leído qué hizo David, teniendo él hambre y los que con él estaban:
4Mi gekcem ɣer wexxam iqedsen, yečča seg weɣṛum-nni yețțunefken d lweɛda i lmuqedmin yerna yefka seg-s i imdukkal-is !
4Cómo entró en la casa de Dios, y comió los panes de la proposición, que no le era lícito comer, ni á los que estaban con él, sino á solos los sacerdotes¿
5Eɛni ur teɣṛim ara di tektabt n ccariɛa n Musa belli lmuqedmin xeddmen ɣas akken d ass n westeɛfu yerna mačči d leḥṛam fell-asen ?
5O ¿no habéis leído en la ley, que los sábados en el templo los sacerdotes profanan el sábado, y son sin culpa?
6Ihi a wen-d-iniɣ : yella dagi win yugaren axxam iqedsen.
6Pues os digo que uno mayor que el templo está aquí.
7Lemmer tfehmem d acu i d lmeɛna n wawal-agi : D ulawen yesɛan ṛṛeḥma i bɣiɣ mačči d isflawen n lmal ttili ur tḥekkmem ara s lmut ɣef wid ur neḍlim ara !
7Mas si supieseis qué es: Misericordia quiero y no sacrificio, no condenarías á los inocentes:
8Axaṭer Mmi-s n bunadem, d nețța i gḥekmen ɣef wass n westeɛfu.
8Porque Señor es del sábado el Hijo del hombre.
9Syenna, yerra ɣer yiwen n lǧameɛ,
9Y partiéndose de allí, vino á la sinagoga de ellos.
10yella dinna yiwen wergaz iwumi yekref ufus. Ifariziyen steqsan-t nnan-as : Eɛni iḥlel useḥlu deg wass n westeɛfu ? SSteqsan-t akka, iwakken a s-d-afen sebba s wayes ara t-sḍelmen.
10Y he aquí había allí uno que tenía una mano seca: y le preguntaron, diciendo: ¿Es lícito curar en sábado? por acusarle.
11Yerra-yasen : Anwa deg-wen yesɛan yiwet n tixsi kan, ma yella teɣli ɣer tesraft deg wass n westeɛfu ur ț-id-issalay ara ?
11Y él les dijo: ¿Qué hombre habrá de vosotros, que tenga una oveja, y si cayere ésta en una fosa en sábado, no le eche mano, y la levante?
12Eɛni tixsi teswa akteṛ n wemdan ? Ihi, yeḥlel a nexdem lxiṛ deg wass n westeɛfu !
12Pues ¿cuánto más vale un hombre que una oveja? Así que, lícito es en los sábados hacer bien.
13Imiren Sidna Ɛisa yenna-yas i wergaz-nni : Sleq-ed afus-ik ! YYeḍleq afus-is, dɣa yuɣal iṣeḥḥa am ufus nniḍen.
13Entonces dijo á aquel hombre: Extiende tu mano. Y él la extendió, y fué restituída sana como la otra.
14Ifariziyen ffɣen, ṛuḥen mcawaṛen wway gar-asen amek ara a s-d-afen sebba s wayes ara t-nɣen.
14Y salidos los Fariseos, consultaron contra él para destruirle.
15Mi gesla bɣan a t-nɣen, Sidna Ɛisa iṛuḥ syenna. Aṭas i geddan yid-es, yesseḥlay imuḍan meṛṛa,
15Mas sabiendo lo Jesús, se apartó de allí: y le siguieron muchas gentes, y sanaba á todos.
16iqqaṛ-asen : Ɣuṛ-wat aț-țessufɣem lexbaṛ !
16Y él les encargaba eficazmente que no le descubriesen:
17Iwakken ad idṛu wayen yenna nnbi Iceɛya :
17Para que se cumpliese lo que estaba dicho por el profeta Isaías, que dijo:
18Ataya uqeddac-iw i xtaṛeɣ, win eɛzizen fell-i, deg-s i gella lfeṛḥ-iw. A d-yers Ṛṛuḥ-iw fell-as, ad ibecceṛ lḥeqq i leǧnas.
18He aquí mi siervo, al cual he escogido; Mi Amado, en el cual se agrada mi alma: Pondré mi Espíritu sobre él Y á los Gentiles anunciará juicio.
19Ur iskkaray ara ccwal, ur ițɛeggiḍ ara, ur ițḥettim ara iman-is ɣef wiyaḍ.
19No contenderá, ni voceará: Ni nadie oirá en las calles su voz.
20Ur ițkemmil ara i uɣanim iceqqeqen, ur isnusuy ara taftilt yețmețțaten, alamma yesbedd lḥeqq.
20La caña cascada no quebrará, Y el pábilo que humea no apagará, Hasta que saque á victoria el juicio.
21Imiren leǧnas meṛṛa ad ssirmen ɣuṛ-es, fell-as ara țeklen.
21Y en su nombre esperarán los Gentiles.
22Wwin-d i Sidna Ɛisa yiwen wergaz i gesgugem, i gesderɣel uṛuḥani. Yesseḥla-t, yuɣal wergaz-nni iheddeṛ, yețwali.
22Entonces fué traído á él un endemoniado, ciego y mudo, y le sanó; de tal manera, que el ciego y mudo hablaba y veía.
23Lɣaci meṛṛa wehmen di Sidna Ɛisa qqaṛen : Mačči d wagi i d mmi-s n Sidna Dawed, win akken ara d-yasen ?
23Y todas las gentes estaban atónitas, y decían: ¿Será éste aquel Hijo de David?
24Mi sen-slan ifariziyen nnan : Argaz-agi yessufuɣ leǧnun s tezmert n Balzabul iḥekkmen ɣef leǧnun.
24Mas los Fariseos, oyéndolo, decían: Este no echa fuera los demonios, sino por Beelzebub, príncipe de los demonios.
25Sidna Ɛisa yeẓran ayen i țxemmimen, yenna-yasen : Yal tagelda anda țnaɣen lɣaci wway gar-asen, aț-țuɣal aț-țenger. YYal taddart neɣ yal axxam i deg țnaɣen imezdaɣ wway gar-asen, ur d-yețɣimi ara.
25Y Jesús, como sabía los pensamientos de ellos, les dijo: Todo reino dividido contra sí mismo, es desolado; y toda ciudad ó casa dividida contra sí misma, no permanecerá.
26Ma yella Cciṭan issufuɣ Cciṭan, atan yebḍa d yiman-is ! Amek ihi ara d-tdum ddewla-s ?
26Y si Satanás echa fuera á Satanás, contra sí mismo está dividido; ¿cómo, pues, permanecerá su reino?
27Ma yella nekkini ssufuɣeɣ leǧnun s tezmert n Balzabul, i warraw nwen s wacu i ten ssufuɣen ? Daymi, d arraw-nwen ara kkun-iḥasben !
27Y si yo por Beelzebub echo fuera los demonios, ¿vuestros hijos por quién los echan? Por tanto, ellos serán vuestros jueces.
28Meɛna ma yella nekkini s Ṛṛuḥ n Ṛebbi i ssufuɣeɣ leǧnun, ihi tagelda n Ṛebbi ațan tewweḍ-ed armi d ɣuṛ-wen.
28Y si por espíritu de Dios yo echo fuera los demonios, ciertamente ha llegado á vosotros el reino de Dios.
29Yiwen ur yezmir ad ikcem ɣer wexxam n wergaz iǧehden iwakken a s-iddem ayla-as ma yella ur t-yuriz ara uqbel, meɛna m'ara t-yarez, imiren ad yizmir ad iddem ayen akk yellan deg wexxam-is.
29Porque, ¿cómo puede alguno entrar en la casa del valiente, y saquear sus alhajas, si primero no prendiere al valiente? y entonces saqueará su casa.
30Win ur nelli ara yid-i, ixulef-iyi ; win ur d-njemmeɛ ara yid-i ițḍeggiɛ !
30El que no es conmigo, contra mí es; y el que conmigo no recoge, derrama.
31Daymi i wen-qqaṛeɣ : Mkul ddnub d mkul rregmat zemren ad țwasemmḥen i yemdanen, ma d rregmat ɣef Ṛṛuḥ iqedsen ur țwasemmaḥent ara !
31Por tanto os digo: Todo pecado y blasfemia será perdonado á los hombres: mas la blasfemia contra el Espíritu no será perdonada á los hombres.
32Yal win ara iregmen di Mmi-s n bunadem, a s-ițwasameḥ, ma d win ara iregmen Ṛṛuḥ iqedsen, ur s-ițwasamaḥ ara ama di lweqt-agi, ama di lweqt i d-iteddun.
32Y cualquiera que hablare contra el Hijo del hombre, le será perdonado: mas cualquiera que hablare contra el Espíritu Santo, no le será perdonado, ni en este siglo, ni en el venidero.
33Ɛeqlet ttejṛa ɣer lfakya-s : ma telha ttejṛa, a d-tefk lfakya yelhan, ma yella diri-ț, a d-tefk lfakya n diri !
33O haced el árbol bueno, y su fruto bueno, ó haced el árbol corrompido, y su fruto dañado; porque por el fruto es conocido el árbol.
34A ccetla n izerman, amek ara d-tinim ayen yelhan ma yella kunwi diri-kkun ? Axaṭer d ayen yellan deg ul i d-ițeffɣen seg imi !
34Generación de víboras, ¿cómo podéis hablar bien, siendo malos? porque de la abundancia del corazón habla la boca.
35Argaz lɛali yessufuɣ-ed ayen yelhan seg ugerruj yellan deg ul-is ma d amcum yessufuɣ-ed ayen n diri si lexzin n diri yellan deg ul-is !
35El hombre bueno del buen tesoro del corazón saca buenas cosas: y el hombre malo del mal tesoro saca malas cosas.
36Aql-i nniɣ-awen-t : ass n lḥisab, ad țțuḥasben yemdanen ɣef yal awal ur nesɛi lmeɛna i d-iffɣen seg yimi-nsen ;
36Mas yo os digo, que toda palabra ociosa que hablaren los hombres, de ella darán cuenta en el día del juicio;
37axaṭer ɣef leḥsab n imeslayen-ik ara tețțuḥasbeḍ, d imeslayen-ik ara d-isbeggnen ma d aḥeqqi i telliḍ neɣ d amcum.
37Porque por tus palabras serás justificado, y por tus palabras serás condenado.
38Dɣa kra n lɛulama n ccariɛa akk-d ifariziyen nnan i Sidna Ɛisa : A Sidi, nebɣa a k-nwali txedmeḍ yiwen n lbeṛhan.
38Entonces respondiendo algunos de los escribas y de los Fariseos, diciendo: Maestro, deseamos ver de ti señal.
39Sidna Ɛisa yerra yasen : Lǧil am-agi ijehlen ixedɛen Ṛebbi, yessutur lbeṛhan, ur a sen d-yețțunefkay ara lbeṛhan nniḍen anagar win n nnbi Yunes.
39Y él respondió, y les dijo: La generación mala y adulterina demanda señal; mas señal no le será dada, sino la señal de Jonás profeta.
40Axaṭer akken yesɛedda nnbi Yunes tlata wussan d tlata wuḍan deg uɛebbuḍ n uḥewtiw ameqqran di lebḥeṛ, akken daɣen ara yesɛeddi Mmi-s n bunadem tlata wussan d tlata wuḍan zdaxel n wakal.
40Porque como estuvo Jonás en el vientre de la ballena tres días y tres noches, así estará el Hijo del hombre en el corazón de la tierra tres días y tres noches.
41Ass n lḥisab, imezdaɣ n temdint n Ninebi a d-kkren ɣer yemdanen n lǧil-agi ad ccetkin fell-asen iwakken ad țțuḥasben, axaṭer nutni uɣalen-d ɣer webrid mi slan i ubecceṛ n nnbi Yunes. AA wen-d-iniɣ : atan yella dagi win yugaren nnbi Yunes !
41Los hombres de Nínive se levantarán en el juicio con esta generación, y la condenarán; porque ellos se arrepintieron á la predicación de Jonás; y he aquí más que Jonás en este lugar.
42Ass n lḥisab, tagellit n tmurt n Ḥabac a d-tekker ɣer yemdanen n lǧil-agi aț-țeccetki fell-asen iwakken ad țțuḥasben, axaṭer tusa-d seg yixef n ddunit iwakken aț-țsel i tmusni n ugellid Sliman. AAtan nniɣ-awen yella dagi win yugaren agellid Sliman !
42La reina del Austro se levantará en el juicio con esta generación, y la condenará; porque vino de los fines de la tierra para oir la sabiduría de Salomón: y he aquí más que Salomón en este lugar.
43M'ara yețwaqecceɛ uṛuḥani seg yiwen wemdan, ad ițezzi deg imukan yexlan, ad ițqellib anda ara yaf ṛṛaḥa ur yețțaf ara.
43Cuando el espíritu inmundo ha salido del hombre, anda por lugares secos, buscando reposo, y no lo halla.
44Dɣa ad yini : Ad uɣaleɣ ɣer umkan ansi i d-ffɣeɣ ! MMi guɣal ɣer wemdan-nni, ad yaf amkan d ilem, zeddig yerna iseggem.
44Entonces dice: Me volvere á mi casa de donde salí: y cuando viene, la halla desocupada, barrida y adornada.
45Imiren ad iṛuḥ a d-yawi sebɛa iṛuḥaniyen nniḍen i gweɛṛen akteṛ-is, ad kecmen ɣer dinna, ad zedɣen. Lḥala n wergaz-nni aț-țenṭaṛ akteṛ n tikkelt tamezwarut. Akka ara tedṛu d lǧil-agi ijehlen.
45Entonces va, y toma consigo otros siete espíritus peores que él, y entrados, moran allí; y son peores las cosas; últimas del tal hombre que las primeras: así también acontecerá á esta generación mala.
46Mazal Sidna Ɛisa yețmeslay i lɣaci, mi d-yusa yiwen wergaz yenna-yas : Yemma-k d watmaten-ik atnan di beṛṛa, bɣan a k-ẓren.
46Y estando él aún hablando á las gentes, he aquí su madre y sus hermanos estaban fuera, que le querían hablar.
48Sidna Ɛisa yerra-yas : Anta i d yemma, anwi i d atmaten-iw ?
47Y le dijo uno: He aquí tu madre y tus hermanos están fuera, que te quieren hablar.
49Iwehha s ufus-is ɣer inelmaden is yenna : D wigi i d yemma d watmaten-iw !
48Y respondiendo él al que le decía esto, dijo: ¿Quién es mi madre y quiénes son mis hermanos?
50Axaṭer win ixeddmen lebɣi n Baba yellan deg igenwan, d winna i d gma, i d weltma, i d yemma.
49Y extendiendo su mano hacia sus discípulos, dijo: He aquí mi madre y mis hermanos.
50Porque todo aquel que hiciere la voluntad de mi Padre que está en los cielos, ese es mi hermano, y hermana, y madre.