1Mokon chic laj David quixpatzß re li Kâcuaß cßaßru tixbânu ut quixye: —¿Ma us tinxic saß junak tenamit cuan xcuênt Judá? chan. Ut li Kâcuaß quichakßoc ut quixye re: —Us tatxic, chan. Ut laj David quixpatzß cuißchic re: —¿Cßaßru tenamitil tinxic cuiß?— Ut li Kâcuaß quixye re: —Ayu saß li tenamit Hebrón, chan.
1Siden spurte David Herren: Skal jeg dra op til en av byene i Juda? Herren svarte: Gjør det! Da spurte David: Hvorhen skal jeg dra? Han svarte: Til Hebron.
2Ut laj David cô saß li tenamit aßan rochbeneb xcaßbichaleb li rixakil. Aßaneb lix Ahinoam, Jezreel xtenamit, ut lix Abigail, Carmel xtenamit, li quicuan chokß rixakil laj Nabal.
2Så drog David der op med sine to hustruer, Akinoam fra Jisre'el og Abiga'il, karmelitten Nabals hustru.
3Ut quixcßameb ajcuiß chirix li cuînk li nequeßtenkßan re joßqueb ajcuiß li rixakileb, ut eb li ralal xcßajol. Ut queßcana chi cuânc saß eb li tenamit li cuanqueb saß xcuênt Hebrón.
3Og de menn som var hos ham, lot David også dra der op, hver med sitt hus, og de bosatte sig i byene omkring Hebron.
4Chirix chic aßan queßcuulac li cuînk li nequeßcßamoc be saß xyânkeb laj Judá ut aran queßxxakab laj David chokß xreyeb laj Judá. Ut queßxye re nak eb li cuanqueb Jabes li cuan saß xcuênt Galaad, aßaneb li queßmukuc re laj Saúl.
4Da kom Judas menn dit og salvet David til konge over Judas hus. Så kom det nogen og fortalte David at det var mennene i Jabes i Gilead som hadde begravet Saul.
5Ut laj David quixtaklaheb lix takl riqßuineb laj Jabes li cuan xcuênt Galaad ut quixye reheb: —Aß taxak li Dios chi-osobtesînk êre riqßuin li usilal xebânu re li rey Saúl nak xemuk.
5Da sendte David bud til mennene i Jabes i Gilead og lot si til dem: Velsignet være I av Herren, fordi I har gjort den kjærlighetsgjerning mot eders herre Saul å begrave ham!
6Aß taxak li Kâcuaß chi-uxtânânk êru lâex ut aß taxak li usilal chicuânk êriqßuin. Joßcan ajcuiß lâin tinbânu usilal êre riqßuin li usilal li xebânu.
6Så vise nu Herren sin miskunnhet og trofasthet mot eder, og jeg vil også gjøre vel mot eder, fordi I har gjort dette.
7Checacuubresihak lê chßôl usta ac xcam li rey Saúl. Ut tinye ajcuiß êre nak lâin xineßxxakab chokß xreyeb laj Judá, chan laj David.
7Så ta nu mot til eder og vær djerve menn! For vel er eders herre Saul død, men Judas hus har også salvet mig til konge over sig.
8Laj Abner, li ralal laj Ner, aßan li nataklan saß xbêneb lix soldados laj Saúl. Laj Abner cô saß li naßajej Mahanaim. Quixcßam chirix laj Is-boset li ralal laj Saúl nak cô.
8Men Abner, Ners sønn, Sauls hærfører, tok Isboset, Sauls sønn, og førte ham over til Mahana'im
9Ut quixxakab laj Is-boset chokß xreyeb li cuanqueb Galaad, ut eb li cuanqueb Gesuri, joß eb ajcuiß li cuanqueb Jezreel. Ut quixxakab ajcuiß chokß xreyeb li ralal xcßajol laj Efraín ut eb li ralal xcßajol laj Benjamín. Quixxakab chokß xreyeb chixjunileb li cuanqueb saß li naßajej Israel.
9og gjorde ham til konge over Gilead og over asurittene og over Jisre'el og Efra'im og Benjamin og over hele Israel.
10Caßcßâl chihab cuan re laj Is-boset nak qui-oc chokß rey aran Israel. Cuib chihab quicuan chokß rey. Caßaj cuiß eb li ralal xcßajol laj Judá queßoquen chirix laj David.
10Isboset, Sauls sønn, var firti år gammel da han blev konge over Israel, og han regjerte i to år; det var bare Judas hus som holdt sig til David.
11Cuukub chihab riqßuin cuakib po quicuan laj David chokß xreyeb li ralal xcßajol laj Judá aran Hebrón.
11Og hele den tid David var konge i Hebron over Judas hus, var syv år og seks måneder.
12Laj Abner, li ralal laj Ner, qui-el saß li tenamit Mahanaim ut cô saß li tenamit Gabaón rochbeneb li nequeßcßanjelac chiru laj Is-boset li ralal laj Saúl.
12Abner, Ners sønn, tok ut fra Mahana'im med Isbosets, Sauls sønns folk og drog til Gibeon.
13Laj Joab, lix yum lix Sarvia, rochbeneb li nequeßcßanjelac chiru laj David queßcôeb ut queßxcßul ribeb aran Gabaón cuan cuiß li haß. Li jun chßûtal queßxakli saß junpacßal li haß ut li jun chßûtal chic queßxakli saß li jun pacßal chic.
13Og Joab, Serujas sønn, og Davids folk drog også ut og traff sammen med dem ved Gibeondammen; den ene flokk leiret sig på den ene side av dammen og den andre på den andre side.
14Laj Abner quixye re laj Joab: —Cheßpletik li sâj cuînk re teßkil ani na cauheb rib chi pletic, chan. Ut laj Joab quixye: —Us. Cheßpletik, chan.
14Da sa Abner til Joab: La de unge menn trede frem og holde en krigslek for våre øine! Joab svarte: Ja, la dem det!
15Joßcan nak queßnumeß chi ubej cablaju xcomoneb laj Is-boset ut li ralal xcßajol laj Benjamín. Ut queßnumeß ajcuiß chi ubej cablaju xcomoneb lix soldados laj David.
15Så reiste de sig og gikk frem i det fastsatte tall: tolv for Benjamin og Isboset, Sauls sønn, og tolv av Davids folk.
16Ut queßxchap xjolomeb chi ribileb rib ut queßxcuj chi chßîchß saß xcßatk xsaßeb chi ribileb rib. Ut jun xiquic nak queßcam saß li hônal aßan. Joßcan nak xeßxqßue chokß xcßabaß li naßajej aßan “Helcat-hazurim”. Li naßajej aßan cuan saß xcuênt Gabaón.
16Og de grep hverandre i hodet og stakk sverdet i siden på hverandre, og så falt de alle sammen. Siden kaltes dette sted Helkat-Hassurim*; det ligger ved Gibeon. / {* de skarpe eggers mark.}
17Chirix chic aßan queßoc chi pletic chi cau. Ut eb lix soldados laj David queßnumta saß xbên laj Abner ut eb lix soldados.
17Striden blev meget hård den dag, og Abner og Israels menn blev slått av Davids folk.
18Cuanqueb saß li plêt aßan laj Joab, laj Abisai ut laj Asael, li oxib chi xyum lix Sarvia. Laj Asael cau naâlinac. Chanchan li quej li cuan saß qßuicheß.
18Der var Serujas tre sønner med: Joab og Abisai og Asael. Asael var lett på foten som et rådyr på marken.
19Laj Asael quirâlina laj Abner. Incßaß quixcanab râlinanquil.
19Og Asael satte efter Abner og bøide ikke av hverken til høire eller til venstre, men holdt sig stadig i Abners spor.
20Laj Abner qui-iloc chirix ut quixye: —¿Ma lâat laj Asael? chan. Ut laj Asael quixye re: —Lâin, chan.
20Da vendte Abner sig om og sa: Er det du, Asael? Han svarte: Ja.
21Laj Abner quixye re: —Canab cuâlinanquil. Chap junak reheb lin soldados ut cßam chokß âcue li cßaßru cuan riqßuin, chan. Abanan laj Asael incßaß quixcanab râlinanquil.
21Da sa Abner til ham: Bøi av, enten til høire eller til venstre! Grip en av de unge og ta hans rustning! Men Asael vilde ikke la være å forfølge ham.
22Ut laj Abner quixye cuißchic re: —Canab cuâlinanquil. ¿Ma tinâpuersi châcamsinquil? ¿Chanru nak tinrûk chi âtinac riqßuin laj Joab lâ cuas cui tatincamsi? chan.
22Da sa Abner atter til Asael: La være å forfølge mig! Vil du kanskje jeg skal slå dig til jorden? Hvorledes skulde jeg da kunne se din bror Joab i øinene?
23Abanan laj Asael incßaß quixcanab râlinanquil. Joßcan nak laj Abner quixcuj lix lâns saß xcßatk xsaß laj Asael ut li lâns qui-el jun pacßal. Ut laj Asael quitßaneß saß chßochß ut quicam. Chixjunileb li yôqueb chi numecß saß li naßajej li cuan cuiß li camenak nequeßxakli chirilbal.
23Men han vilde ikke holde op; da stakk Abner ham med bakenden av sitt spyd i underlivet, så spydet gikk ut gjennem ryggen på ham, og han falt om der og døde på stedet. Og hver den som kom til det sted hvor Asael var falt og døde, stanset der.
24Ut laj Joab ut laj Abisai queßrâlina laj Abner. Ac ecuu chic nak queßcuulac saß li tzûl Amma, li cuan chiru li tenamit Gía chire li be li naxic saß li chaki chßochß li cuan aran Gabaón.
24Joab og Abisai forfulgte Abner; og da solen var gått ned, kom de til Amma-haugen, som ligger midt imot Giah på veien til Gibeons ørken.
25Eb li ralal xcßajol laj Benjamín queßxchßutub ribeb riqßuin laj Abner re nak teßpletik rochben. Ut queßxakli saß xbên li tzûl.
25Men Benjamins barn samlet sig i én flokk om Abner og stilte sig på toppen av en haug.
26Laj Abner quixjap re chixyebal re laj Joab: —¿Ma tento nak junelic yôko chixcamsinquil kib? ¿Ma incßaß nacanau nak junes raylal tixqßue saß kabên? Lâo kacomon kib chikajunilo. ¿Ma incßaß tâye reheb lâ soldados nak teßxcanab kâlinanquil? chan.
26Da ropte Abner til Joab: Skal sverdet aldri holde op å fortære? Skjønner du ikke at dette vil ende med sorg? Hvor lenge vil du vente før du byder dine folk at de skal holde op med å forfølge sine brødre?
27Laj Joab quixye re: —Saß xcßabaß li yoßyôquil Dios, lâin ninye âcue, cui ta incßaß xat-âtinac chak, eb lin soldados incßaß raj xeßxcanab êrâlinanquil toj chalen nak tâsakêuk cuulaj, chan.
27Joab svarte: Så sant Gud lever: Hadde du ingen ting sagt*, da skulde folket allerede fra morgenen av være blitt ført bort, så ingen hadde forfulgt sin bror. / {* 2SA 2, 14.}
28Ut laj Joab quixyâbasi lix trompeta re xyebal reheb lix soldados nak teßxcanab râlinanquileb laj Abner. Joßcan nak queßxcanab pletic.
28Så støtte Joab i basunen, og alt folket stanset og forfulgte ikke Israel lenger og blev heller ikke ved å stride mere.
29Laj Abner rochbeneb lix soldados, queßbêc saß li ru takßa Arabá chixjunil li kßojyîn. Queßnumeß jun pacßal li nimaß Jordán ut queßnumeß ajcuiß Bitrón toj retal queßcuulac Mahanaim.
29Abner og hans menn gikk gjennem ødemarken hele den natt; så satte de over Jordan og gikk gjennem hele Bitron og kom til Mahana'im.
30Laj Joab quixcanab râlinanquileb. Quixchßutub chixjunileb lix soldados ut quixqßue retal nak queßcamsîc belêlaju lix soldados. Joßcan ajcuiß laj Asael queßxcamsi.
30Da Joab hadde holdt op med å forfølge Abner, samlet han alt folket, og der savnedes av Davids folk nitten mann foruten Asael.
31Ut eb lix soldados laj David queßxcamsiheb oxib ciento riqßuin oxcßâl lix soldados laj Abner, xcomoneb li ralal xcßajol laj Benjamín.Laj Joab queßxxoc li camenak Asael ut queßxmuk aran Belén saß li naßajej li quimukeß cuiß lix yucuaß. Chirix chic aßan queßbêc chiru li kßojyîn. Yô chi sakêuc nak queßcuulac Hebrón.
31Men Davids folk hadde drept tre hundre og seksti mann av Benjamin og blandt Abners menn.
32Laj Joab queßxxoc li camenak Asael ut queßxmuk aran Belén saß li naßajej li quimukeß cuiß lix yucuaß. Chirix chic aßan queßbêc chiru li kßojyîn. Yô chi sakêuc nak queßcuulac Hebrón.
32Asael tok de op og begravde ham i hans fars grav i Betlehem. Joab og hans menn gikk hele natten og kom til Hebron da det begynte å dages.