1Nak li rey Jabín li cuan saß li tenamit Hazor quirabi li cßaßru queßxbânu laj Israel, quixtakla xyebal resil re laj Jobab li rey li cuan saß li tenamit Madón. Ut quixtakla ajcuiß resil riqßuin li rey li cuan saß li tenamit Simrón joß ajcuiß li rey li cuan saß li tenamit Acsaf.
1Da Jabin, kongen i Hasor, hørte dette, sendte han bud til Jobab, kongen i Madon, og til kongen i Simron og til kongen i Aksaf
2Ut quixtakla ajcuiß xyebal resil reheb li rey li cuanqueb saß li norte saß li naßajej li tzûl ru, li cuan cuiß li Palau Cineret, joß ajcuiß eb li rey li cuanqueb saß li sur saß li naßajej Arabá. Ut quixtakla resil reheb li cuanqueb saß li ru takßa ut eb li cuanqueb saß li oeste saß li tenamit Dor.
2og til de konger som bodde mot nord, i fjellbygdene og på ødemarken sønnenfor Kinneret og i lavlandet og på Dor-høidene ved havet,
3Ut quixtakla ajcuiß xyebal resil reheb laj cananeo li cuanqueb saß xcaß pacßalil li nimaß Jordán ut reheb laj amorreo, eb laj heteo, eb laj ferezeo, eb laj jebuseo, li cuanqueb saß li tzûl ru joß eb ajcuiß laj heveo li cuanqueb nachß riqßuin li tzûl Hermón li cuan saß li naßajej Mizpa.
3til kana'anittene i øst og i vest og til amorittene og hetittene og ferisittene og jebusittene i fjellbygdene og hevittene ved foten av Hermon i Mispa-landet.
4Queßxjunaji ribeb chixjunileb rochbeneb lix soldados re teßxic chi pletic riqßuineb laj Israel. Kßaxal cuißchic nabaleb. Chanchan xqßuial li samaib chire li palau. Ut nabaleb lix cacuâyeb joß ajcuiß lix carruajeb re pletic.
4Og de drog ut med alle sine hærer, en mengde så tallrik som sanden på havets bredd, og hester og vogner i hopetall.
5Chixjunileb li rey aßin queßxchßutub ribeb ut queßcôeb chi pletic riqßuineb laj Israel. Ut queßxyîb lix muhebâleb chire li palau Merom.
5Alle disse konger satte hverandre stevne; og de kom og leiret sig sammen ved Merom-vannet for å stride mot Israel.
6Li Kâcuaß Dios quixye re laj Josué: —Matxucuac chiruheb li cuanqueb Canaán xban nak cuulaj ajcuiß joßcaßin hônal acak xeßcam chixjunileb xban nak lâin tinkßaxtesiheb saß êrukß lâex aj Israel. Têtok rokeb lix cacuâyeb ut têcßateb lix carruaje, chan li Dios.
6Da sa Herren til Josva: Vær ikke redd dem! For imorgen ved denne tid legger jeg dem alle sammen ihjelslått for Israels åsyn; deres hester skal du skjære hasene over på, og deres vogner skal du brenne op med ild.
7Joßcan nak laj Josué rochbeneb chixjunileb lix soldados queßcôeb nachß riqßuin li palau Merom chi pletic riqßuineb chi mâcßaß saß xchßôleb.
7Og Josva med alt sitt krigsfolk kom brått på dem ved Meromvannet og overfalt dem.
8Li Kâcuaß quixqßueheb laj Israel chi numtâc saß xbêneb. Ut queßrâlinaheb toj saß li nimla tenamit Sidón ut toj saß li naßajej Misrefot-maim ut toj saß li ru takßa Mizpa li cuan saß li este. Ut queßxcamsi chixjunileb. Mâ jun chic reheb queßcana chi yoßyo.
8Og Herren gav dem i Israels hånd; de slo dem og forfulgte dem like til det store Sidon og til Misrefot-Ma'im og i øst like til Mispe-dalen; de slo dem og lot ingen bli i live eller slippe unda.
9Laj Josué quixbânu joß quiyeheß re xban li Kâcuaß. Quixtok rokeb lix cacuâyeb ut quixcßateb lix carruaje.
9Og Josva gjorde med dem som Herren hadde sagt til ham; deres hester skar han hasene over på, og deres vogner brente han op med ild.
10Ut chirix aßan queßsukßi laj Josué rochbeneb lix soldados ut queßoc saß li tenamit Hazor ut queßxcamsi lix reyeb. Li tenamit Hazor, aßan li nim xcuanquil saß xbêneb chixjunileb li tenamit jun chßol chic.
10Straks efter vendte Josva tilbake og inntok Hasor, og kongen der slo han ihjel med sverdet; for Hasor var fordum hovedstaden for alle disse kongeriker.
11Ut eb laj Israel queßxcamsi chi chßîchß chixjunileb li cuanqueb saß li naßajej aßan. Queßxsach ru chi junaj cua. Mâcßaß chic queßxcanab chi yoßyo ut queßxcßat li tenamit.
11Og hver sjel som var der, slo de med sverdets egg og slo byen med bann; det blev ikke igjen nogen som drog ånde, og Hasor brente han op med ild.
12Queßxsach ruheb chi junaj cua chixjunileb li tenamit li queßoquen chi pletic riqßuineb laj Israel ut queßxcamsiheb chi chßîchß joß ajcuiß lix reyeb joß quiyeheß reheb xban laj Moisés laj cßanjel chiru li Dios.
12Og alle de andre kongebyer med alle deres konger tok Josva og slo dem med sverdets egg; han slo dem med bann, således som Moses, Herrens tjener, hadde befalt.
13Chixjunileb li tenamit li cuanqueb saß xbên bol incßaß queßxcßat eb laj Israel. Caßaj cuiß li tenamit Hazor.
13Men ingen av byene som lå der på sine hauger, brente Israel op; det var bare Hasor Josva brente op.
14Eb laj Israel quilajeßxcamsi chixjunileb li cuanqueb saß eb li tenamit aßan. Mâ jun queßxcanab chi yoßyo. Ut quicana chokß reheb lix quetômkeb ut chixjunil li cßaßru reheb.
14Og alt hærfanget i disse byer og feet tok Israels barn for sig selv; men alt folket slo de med sverdets egg inntil de hadde utryddet dem; de lot ingen som drog ånde, bli igjen.
15Joß quixye li Dios re laj Moisés laj cßanjel chiru, joßcan qui-uxman xban nak laj Moisés quixye re laj Josué li cßaßru quixye li Dios. Ut laj Josué quixbânu chi tzßakal re ru li cßaßru quiyeheß re xban laj Moisés. Mâ jun li quixye li Dios incßaß ta quixbânu laj Josué.
15Det som Herren hadde pålagt Moses, sin tjener, det hadde Moses pålagt Josva, og det gjorde Josva; han lot ikke noget ugjort av alt det Herren hadde pålagt Moses.
16Joßcan nak laj Josué quirêchani chixjunil li naßajej aßan. Quirêchani li naßajej li tzûl ru, ut li naßajej Neguev, ut chixjunil li naßajej Gosén ut eb li ru takßa re Arabá joß eb ajcuiß li tzûl ut li ru takßa li cuan Israel.
16Således inntok Josva hele dette land, både fjellbygdene og hele sydlandet og hele Gosen-landet* og lavlandet og ødemarken og fjellbygdene i Israel og lavlandet der, / {* JOS 10, 41.}
17Li naßajej li queßrêchani naticla chak cuan cuiß li tzûl Halac li cuan cuiß li naßajej Seir ut nacuulac toj Baal-gad li cuan saß li ru takßa li cuan Líbano nachß riqßuin li tzûl Hermón. Eb laj Israel queßxchap chixjunileb li rey ut queßxcamsiheb.
17fra det nakne fjell som strekker sig op imot Se'ir, til Ba'al-Gad i Libanon-dalen ved foten av Hermon-fjellet; og alle kongene der tok han til fange og hugg dem ned og drepte dem.
18Laj Josué najt quipletic riqßuineb li rey aßan.
18I lang tid førte Josva krig med alle disse konger.
19Mâ jun li tenamit quixcßam rib saß usilal riqßuineb li ralal xcßajol laj Israel. Caßaj cuiß eb laj heveo li cuanqueb aran Gabaón. Chixjunileb li jun chßol chic tenamit riqßuin plêt queßrêchani.
19Det var ikke nogen by som med det gode overgav sig til Israels barn, uten hevittene som bodde i Gibeon; de tok alt sammen i strid;
20Li Kâcuaß quixcacuubresi lix chßôleb li tenamit li cuanqueb Canaán re nak teßpletik, re nak teßsachekß ruheb chixjunileb xbaneb laj Israel. Li Kâcuaß Dios ac quixye re laj Moisés nak incßaß teßril xtokßobâl ruheb. Teßxcamsiheb ban chixjunileb.
20for Herren laget det så at de forherdet sitt hjerte og drog i krig mot Israel, forat de skulde bli slått med bann og ingen nåde få, men ødelegges, således som Herren hadde befalt Moses.
21Ut eb laj Israel queßxsach ajcuiß ruheb li ralal xcßajol laj Anac li cuanqueb saß eb li naßajej li tzûl ru. Aßaneb aßin li naßajej aßan: Hebrón, Debir, Anab, ut eb li naßajej tzûl ru re Judá ut Israel. Queßxsach ruheb chixjunileb li cuanqueb aran joß ajcuiß lix tenamiteb.
21På samme tid kom Josva og utryddet anakittene i fjellbygdene, i Hebron, i Debir, i Anab og i alle fjellbygdene både i Juda og i Israel; Josva slo dem og deres byer med bann.
22Mâ jun chic ralal xcßajol laj Anac quicana saß lix naßajeb laj Israel. Abanan cuanqueb ajcuiß li queßcana saß eb li tenamit Gaza, Gat ut Asdod.Joßcaßin nak laj Josué quirêchani chixjunil lix naßajeb, joß quiyeheß re laj Moisés xban li Dios. Ut quixjeqßui li naßajej reheb li cablaju xtêpaleb laj Israel. Ut incßaß chic quicuan li plêt saß eb li naßajej aßan.
22Det blev ingen anakitter igjen i Israels barns land; bare i Gasa, i Gat og i Asdod blev nogen levnet.
23Joßcaßin nak laj Josué quirêchani chixjunil lix naßajeb, joß quiyeheß re laj Moisés xban li Dios. Ut quixjeqßui li naßajej reheb li cablaju xtêpaleb laj Israel. Ut incßaß chic quicuan li plêt saß eb li naßajej aßan.
23Således inntok Josva hele landet, aldeles som Herren hadde sagt til Moses, og Josva gav Israel det til arv efter deres ættegrener i deres stammer. Og landet hadde nu ro for krig.