Kekchi

Spanish: Reina Valera (1909)

2 Chronicles

32

1Mokon chic nak ac xcßulman chixjunil li cßaßak re ru aßin nak eb laj Israel cuanqueb saß tîquilal chiru li Kâcuaß, quichal laj Senaquerib lix reyeb laj Asiria ut qui-oc saß xchßochßeb laj Judá. Quixqßue lix naßajeb nachß riqßuineb li tenamit li sutsûqueb saß tzßac re teßxcol cuiß ribeb. Li cuan saß lix cßaßux, aßan rêchaninquileb li tenamit aßan.
1DESPUÉS de estas cosas y de esta fidelidad, vino Sennachêrib rey de los Asirios, entró en Judá, y asentó campo contra las ciudades fuertes, y determinó de entrar en ellas.
2Li rey Ezequías quixqßue retal nak queßcuulac laj Senaquerib ut quixnau nak teßraj pletic riqßuineb laj Jerusalén.
2Viendo pues Ezechîas la venida de Sennachêrib, y su aspecto de combatir á Jerusalem,
3Quixtakla xbokbaleb li nequeßtenkßan re joß ajcuiß li nequeßtaklan saß xbêneb li soldado. Quixye reheb nak teßbutßmânk chixjunil li yußam haß li cuan chirix li tenamit. Ut eb aßan queßxcßul xchßôleb li quixye.
3Tuvo su consejo con sus príncipes y con sus valerosos, sobre cegar las fuentes de las aguas que estaban fuera de la ciudad; y ellos le apoyaron.
4Nabaleb li cuînk queßxchßutub ribeb ut queßxbutß chixjunil li yußam haß joß ajcuiß li rok haß li nanumeß saß chixjunil li chßochß. Queßxye chi ribileb rib: —Takabutßeb li haß re nak incßaß teßxtau xhaßeb laj Asiria nak teßchâlk chi pletic kiqßuin, chanqueb.
4Juntóse pues mucho pueblo, y cegaron todas las fuentes, y el arroyo que derrama por en medio del territorio, diciendo: ¿Por qué han de hallar los reyes de Asiria muchas aguas cuando vinieren?
5Ut laj Ezequías quixcacuubresi xchßôl. Quixqßue chi yîbâc chixjunil li tzßac li tßanenak. Ut quixyîbeb cuißchic li cab li najt xteram saß xbên li tzßac re teßxcol cuiß ribeb. Quixqßue ajcuiß chi yîbâc jun chic li nimla tzßac chirix li tenamit. Quixyîb chi us li cab li nequeßxcol cuiß ribeb, Milo xcßabaß, li cuan saß lix tenamit laj David. Ut quixqßue chi yîbâc nabal li chßîchß re pletic ut re xcolbal reheb xchßôl.
5Alentóse así Ezechîas, y edificó todos los muros caídos, é hizo alzar las torres, y otro muro por de fuera: fortificó además á Millo en la ciudad de David, é hizo muchas espadas y paveses.
6Quixxakabeb li teßtaklânk saß xbêneb li soldado ut quixchßutubeb chixjunileb cuan cuiß li oquebâl chire li tenamit re tââtinak riqßuineb. Quixqßue xcacuilal xchßôleb ut quixye reheb:
6Y puso capitanes de guerra sobre el pueblo, é hízolos reunir así en la plaza de la puerta de la ciudad, y hablóles al corazón de ellos, diciendo:
7Michßinan êchßôl. Cheqßuehak ban êchßôl ut cheyalak êkße. Mexxucuac chiru lix reyeb laj Asiria chi moco chiruheb li qßuila soldado li cuanqueb chak rochben xban nak lâo moco kajunes ta.
7Esforzaos y confortaos; no temáis, ni hayáis miedo del rey de Asiria, ni de toda su multitud que con él viene; porque más son con nosotros que con él.
8Yal cuînkeb li cuanqueb rochben aßan. Abanan li Kâcuaß li kaDios cuan kiqßuin lâo chikatenkßanquil. Aßan tâtenkßânk ke chi pletic, chan. Ut eb li tenamit queßxcacuubresi xchßôleb riqßuin li cßaßru quixye laj Ezequías lix reyeb laj Judá.
8Con él es el brazo de carne, mas con nosotros Jehová nuestro Dios para ayudarnos, y pelear nuestras batallas. Y afirmóse el pueblo sobre las palabras de Ezechîas rey de Judá.
9Nak laj Senaquerib lix reyeb laj Asiria yô chi pletic riqßuineb li tenamit Laquis, quixtaklaheb lix takl Jerusalén chi âtinac riqßuin laj Ezequías lix reyeb laj Judá, ut riqßuineb ajcuiß chixjunileb li cuanqueb Jerusalén.
9Después de esto Sennachêrib rey de los Asirios, estando él sobre Lachîs y con él toda su potencia, envió sus siervos á Jerusalem, para decir á Ezechîas rey de Judá, y á todos los de Judá que estaban en Jerusalem:
10Eb li takl queßxye reheb: —Joßcaßin naxye êre laj Senaquerib lix reyeb laj Asiria, “¿Ani aj iqßuin cßojcßo êchßôl? ¿Cßaßut nak nequexcana saß lê tenamit Jerusalén chi mâcßaß êcßaßux? ¿Ma incßaß nequeqßue retal nak sutsu lê tenamit kaban?
10Así ha dicho Sennachêrib rey de los Asirios: ¿En quién confiáis vosotros para estar cercados en Jerusalem?
11Laj Ezequías yô chêbalakßinquil nak naxye êre nak li Kâcuaß lê Dios tâcolok êre saß cuukß lâin, lix reyeb laj Asiria. Lâin texincanab chi câmc xban cueßej ut chaki el.
11¿No os engaña Ezechîas para entregaros á muerte, á hambre, y á sed, diciendo: Jehová nuestro Dios nos librará de la mano del rey de Asiria?
12¿Ma mâcuaß ta biß laj Ezequías li qui-isin reheb li artal saß li naßajej li najt xteram li nequelokßoni cuiß lê Dios? ¿Ma mâcuaß ta biß aßan li quiyehoc reheb laj Jerusalén ut eb laj Judá nak caßaj cuiß saß li artal li cuan Jerusalén teßlokßonînk ut teßxcßat li incienso?
12¿No es Ezechîas el que ha quitado sus altos y sus altares, y dijo á Judá y á Jerusalem: Delante de este solo altar adoraréis, y sobre él quemaréis perfume?
13¿Ma incßaß ta biß nequenau nak eb lin xeßtônil yucuaß ut lâin quikêchani chixjunileb li tenamit li cuanqueb saß ruchichßochß? ¿Ma quiru ta biß queßcoleß xban lix Dioseb li tenamit aßan? ¿Ma quiru ta biß queßcoleß saß cuukß lâin?
13¿No habéis sabido lo que yo y mis padres hemos hecho á todos los pueblos de la tierra? ¿Pudieron los dioses de las gentes de las tierras librar su tierra de mi mano?
14¿Ma cuan ta biß junak dios saß xyânkeb li xnînkal ru tenamit li quiru raj quicoloc reheb li tenamit aßan saß rukßeb lin xeßtônil yucuaß nak queßsacheß ruheb? ¿Chanru nak nequecßoxla nak texcolekß saß cuukß xban lê Dios lâex?
14¿Qué dios hubo de todos los dioses de aquellas gentes que destruyeron mis padres, que pudiese salvar su pueblo de mis manos? ¿Por qué podrá vuestro Dios libraros de mi mano?
15Joßcan nak mêcanab êrib chixbalakßi laj Ezequías. Mêpâb li cßaßru tixye xban nak mâ jun dios cuan saß eb li tenamit quiru xcolbaleb li tenamit saß cuukß ut saß rukßeb lin xeßtônil yucuaß. ¿Ma tojaß ta chic lê Dios lâex târûk tâcolok êre saß cuukß?” chan.
15Ahora pues, no os engañe Ezechîas, ni os persuada tal cosa, ni le creáis; que si ningún dios de todas aquellas naciones y reinos pudo librar su pueblo de mis manos, y de las manos de mis padres, ¿cuánto menos vuestro Dios os podrá librar de mi mano?
16Toj cuan chic cßaßak re ru queßxye re xhobbal li Kâcuaß Dios ut laj Ezequías laj cßanjel chiru.
16Y otras cosas hablaron sus siervos contra el Dios Jehová, y contra su siervo Ezechîas.
17Ut cuan ajcuiß li hu quixtzßîba laj Senaquerib. Saß li hu aßan quixmajecua li Kâcuaß lix Dioseb laj Israel ut quixye chi joßcaßin: —Cui lix dioseb li xnînkal ru tenamit incßaß queßxcol li tenamit saß cuukß, joßcan ajcuiß lix Dios laj Ezequías incßaß târûk tixcol lix tenamit saß cuukß, chan.
17Además de todo esto escribió letras en que blasfemaba á Jehová el Dios de Israel, y hablaba contra él, diciendo: Como los dioses de las gentes de los países no pudieron librar su pueblo de mis manos, tampoco el Dios de Ezechîas librará al suyo de mis mano
18Queßxjap reheb chi cau chi âtinac riqßuineb li tenamit li cuanqueb saß xbên li tzßac saß hebreo li râtinobâleb laj Israel yal re xqßuebal xxiuheb re nak naru teßrêchani li tenamit.
18Y clamaron á gran voz en judaico al pueblo de Jerusalem que estaba en los muros, para espantarlos y ponerles temor, para tomar la ciudad.
19Queßxhob li Kâcuaß lix Dioseb laj Jerusalén ut queßxjuntakßêta riqßuineb lix dioseb li tenamit li cuanqueb saß ruchichßochß, eb li dios yal yîbanbileb riqßuin rukß cuînk.
19Y hablaron contra el Dios de Jerusalem, como contra los dioses de los pueblos de la tierra, obra de manos de hombres.
20Joßcan nak li rey Ezequías ut li profeta Isaías li ralal laj Amoz queßtijoc ut queßxtzßâma xtenkßanquileb chiru li Dios cuan saß choxa.
20Mas el rey Ezechîas, y el profeta Isaías hijo de Amós, oraron por esto, y clamaron al cielo.
21Ut li Kâcuaß Dios quixtakla jun li ángel re tixsach ruheb li cauheb rib chi pletic joß eb ajcuiß li nequeßcßamoc be saß xyânkeb ut li nequeßtaklan saß xbêneb lix soldado lix reyeb laj Asiria. Ut lix reyeb laj Asiria quisukßi saß lix tenamit chi yô xxutân. Nak qui-oc saß lix templo lix dios, eb li ralal queßxcamsi chi chßîchß.
21Y Jehová envió un ángel, el cual hirió á todo valiente y esforzado, y á los jefes y capitanes en el campo del rey de Asiria. Volvióse por tanto con vergüenza de rostro á su tierra; y entrando en el templo de su dios, allí lo mataron á cuchillo los que hab
22Joßcan nak li Kâcuaß quixcol laj Ezequías ut eb li cuanqueb Jerusalén saß rukß laj Senaquerib lix reyeb laj Asiria. Quixcoleb chiruheb chixjunileb. Ut quixqßueheb chi cuânc saß tuktûquil usilal riqßuineb chixjunileb li tenamit li cuanqueb chi xjun sutam.
22Así salvó Jehová á Ezechîas y á los moradores de Jerusalem de las manos de Sennachêrib rey de Asiria, y de las manos de todos: y preservólos de todas partes.
23Nabaleb queßxcßam lix mayej Jerusalén ut queßxqßue re li Kâcuaß. Ut queßxqßue ajcuiß xmâtan laj Ezequías lix reyeb laj Judá. Nak ac xcßulman chixjunil aßan, cßajoß nak quiniman xcuanquil laj Ezequías chiruheb chixjunileb li tenamit.
23Y muchos trajeron ofrenda á Jehová á Jerusalem, y á Ezechîas rey de Judá, ricos dones; y fué muy grande delante de todas las gentes después de esto.
24Saß eb li cutan aßan laj Ezequías quichapeß xban jun nimla yajel ut câmc re. Abanan quitijoc chiru li Kâcuaß ut li Kâcuaß quirabi lix tij ut quixcßutbesi jun li milagro chiru.
24En aquel tiempo Ezechîas enfermó de muerte: y oró á Jehová, el cual le respondió, y dióle una señal.
25Abanan laj Ezequías incßaß quixqßue saß xchßôl li usilal qui-ux re xban li Dios. Quixkßetkßeti ban rib. Joßcan nak quijoskßoß li Dios saß xbên laj Ezequías ut saß xbêneb laj Judá ut laj Jerusalén.
25Mas Ezechîas no pagó conforme al bien que le había sido hecho: antes se enalteció su corazón, y fué la ira contra él, y contra Judá y Jerusalem.
26Quiyotßeß xchßôl laj Ezequías ut quixcubsi rib chiru li Kâcuaß. Joßcan ajcuiß queßxbânu li cuanqueb Jerusalén. Joßcan nak li Kâcuaß incßaß quixqßueheb chixtojbal xmâqueb nak toj yoßyo laj Ezequías.
26Empero Ezechîas, después de haberse engreído su corazón, se humilló, él y los moradores de Jerusalem; y no vino sobre ellos la ira de Jehová en los días de Ezechîas.
27Laj Ezequías nabal lix biomal quicuan ut lix lokßal. Quixchßutub nabal lix plata, lix oro, ut lix châbil pec li terto xtzßak, joß ajcuiß lix sununquil ban, lix chßîchß ut chixjunil li cßaßak re ru terto xtzßak.
27Y tuvo Ezechîas riquezas y gloria mucha en gran manera; é hízose de tesoros de plata y oro, de piedras preciosas, de aromas, de escudos, y de todas alhajas de desear;
28Quixyîbeb li naßajej li tâxocmânk cuiß ru li trigo, li vino ut li aceite. Quixyîb ajcuiß lix naßajeb li qßuila pây ru chi xul joß li cuacax ut li carner.
28Asimismo depósitos para las rentas del grano, del vino, y aceite; establos para toda suerte de bestias, y majadas para los ganados.
29Nabal li tenamit li quixyîb laj Ezequías ut nabaleb lix quetômk ut lix carner xban nak li Kâcuaß quirosobtesi ut quixqßue nabal lix biomal.
29Hízose también ciudades, y hatos de ovejas y de vacas en gran copia; porque Dios le había dado mucha hacienda.
30Laj Ezequías, aßan li quijaloc xbe li haß Gihón toj takecß saß lix yoßlebâl ut quixqßue chi bêc toj chi saß lix tenamit laj David saß xcaßyabâl li na-oc cuiß li sakße. Ut us qui-el riqßuin chixjunil li quixbânu.
30Este Ezechîas tapó los manaderos de las aguas de Gihón la de arriba, y encaminólas abajo al occidente de la ciudad de David. Y fué prosperado Ezechîas en todo lo que hizo.
31Nak eb li cuanqueb xcuanquil Babilonia queßxtaklaheb lix takl chixpatzßbal chirix li sachba chßôlej li quicßulman Judá, li Dios quixcanab xjunes laj Ezequías chixsumenquil yal re xyalbal rix laj Ezequías. Quiraj rilbal cßaßru cuan saß xchßôl.
31Empero en lo de los embajadores de los príncipes de Babilonia, que enviaron á él para saber del prodigio que había acaecido en aquella tierra, Dios lo dejó, para probarle, para hacer conocer todo lo que estaba en su corazón.
32Chixjunil li cßaßak chic re ru li quixbânu laj Ezequías tzßîbanbil retalil xban li profeta Isaías li ralal laj Amoz saß li hu li tzßîbanbil cuiß retalil li quilajeßxbânu eb lix reyeb laj Judá ut lix reyeb laj Israel. Tzßîbanbil ajcuiß retalil chanru nak qui-uxtânan u.Laj Ezequías quicam ut quimukeß saß lix tenamit laj David saß li muklebâl li najt xteram. Chixjunileb laj Judá ut laj Jerusalén queßxqßue xlokßal nak quicam. Ut aß chic laj Manasés li ralal qui-oc chokß rey chokß rêkaj.
32Lo demás de los hechos de Ezechîas, y de sus misericordias, he aquí todo está escrito en la profecía de Isaías profeta, hijo de Amós, en el libro de los reyes de Judá y de Israel.
33Laj Ezequías quicam ut quimukeß saß lix tenamit laj David saß li muklebâl li najt xteram. Chixjunileb laj Judá ut laj Jerusalén queßxqßue xlokßal nak quicam. Ut aß chic laj Manasés li ralal qui-oc chokß rey chokß rêkaj.
33Y durmió Ezechîas con sus padres, y sepultáronlo en los más insignes sepulcros de los hijos de David, honrándole en su muerte todo Judá y los de Jerusalem: y reinó en su lugar Manasés su hijo.