1Cuakxakib chihab cuan re laj Josías nak qui-oc chokß rey. Junlaju xcaßcßâl chihab quicuan saß xcuanquil aran Jerusalén.
1DE OCHO años era Josías cuando comenzó á reinar, y treinta y un años reinó en Jerusalem.
2Laj Josías quixbânu li us chiru li Kâcuaß Dios joß quixbânu laj David lix xeßtônil yucuaß. Châbil xnaßleb nak quicuan chokß rey. Ut incßaß quixcanab xbânunquil li us.
2Este hizo lo recto en ojos de Jehová, y anduvo en los caminos de David su padre, sin apartarse á la diestra ni á la siniestra.
3Ac yô chic cuakxakib chihab roquic chokß rey laj Josías ut toj sâj chi us nak qui-oc chixsicßbal li Dios li quixlokßoni li rey David lix xeßtônil yucuaß. Ut nak ac yô chic cablaju chihab roquic saß lix cuanquil, qui-oc chirisinquileb li yîbanbil dios saß li tenamit Judá ut Jerusalén, joß ajcuiß lix naßajeb li yîbanbil dios, ut eb lix jalam ûch lix Asera. Quirisiheb ajcuiß li jalanil dios li yîbanbileb riqßuin chßîchß ut pec.
3A los ocho años de su reinado, siendo aún muchacho, comenzó á buscar al Dios de David su padre; y á los doce años comenzó á limpiar á Judá y á Jerusalem de los altos, bosques, esculturas, é imágenes de fundición.
4Ut quixtakla ajcuiß xpoßbal eb li artal li queßxlokßoni cuiß laj Baal lix dioseb. Queßxpoßi ajcuiß eb li yîbanbil dios li cuanqueb saß xbêneb li artal. Ut queßxpuqßui ajcuiß lix jalam ûch lix Asera, joß ajcuiß eb lix dios li yîbanbil riqßuin chßîchß ut pec. Cocß muchß queßcana. Ut lix cßaj eb li yîbanbil dios queßxchap ut queßxcut saß xbêneb li muklebâl li cuanqueb cuiß li queßlokßonin re li yîbanbil dios.
4Y derribaron delante de él los altares de los Baales, é hizo pedazos las imágenes del sol, que estaban puestas encima; despedazó también los bosques, y las esculturas y estatuas de fundición, y desmenuzólas, y esparció el polvo sobre los sepulcros de los
5Ut quixtakla ajcuiß xcßatbal saß xbên li artal lix bakeleb li queßcßanjelac chokß aj tij chiruheb li yîbanbil dios. Joßcaßin nak queßxsabesi li tenamit Judá ut Jerusalén.
5Quemó además los huesos de los sacerdotes sobre sus altares, y limpió á Judá y á Jerusalem.
6Joßcan ajcuiß quixbânu saß lix tenamiteb laj Manasés ut laj Efraín ut laj Simeón joß ajcuiß laj Neftalí. Ut joßcan ajcuiß quixbânu saß eb li naßajej li cuanqueb chi xjun sutam.
6Lo mismo hizo en las ciudades de Manasés, Ephraim, y Simeón, hasta en Nephtalí, con sus lugares asolados alrededor.
7Nak queßrakeß chixpoßbaleb li artal joß eb ajcuiß lix yîbanbil dios Asera, ut nak ac queßxpuqßui chixjunil lix dioseb li yîbanbil riqßuin pec, laj Josías quisukßi Jerusalén.
7Y como hubo derribado los altares y los bosques, y quebrado y desmenuzado las esculturas, y destruído todos los ídolos por toda la tierra de Israel, volvióse á Jerusalem.
8Ac yô chic cuakxaklaju chihab roquic chokß rey laj Josías nak ac xsabesiheb li tenamit ut li templo. Quiâtinac riqßuineb laj Safán li ralal laj Azalía, ut laj Maasías li nataklan saß li tenamit, ut laj Joa laj tzßîb, li ralal laj Joacaz, ut quixye reheb nak teßxyîb cuißchic lix templo li Kâcuaß Dios.
8A los dieciocho años de su reinado, después de haber limpiado la tierra, y la casa, envió á Saphán hijo de Asalías, y á Maasías gobernador de la ciudad, y á Joah hijo de Joachâz, canciller, para que reparasen la casa de Jehová su Dios.
9Eb aßan queßcôeb riqßuin laj Hilcías li xbênil aj tij. Queßxkßaxtesi li tumin re li queßxchßutub laj levita saß li templo, li quixoqueß saß xyânkeb laj Manasés, ut eb laj Efraín ut eb li cuanqueb saß li norte, ut saß xyânkeb ajcuiß laj Judá ut laj Benjamín ut eb laj Jerusalén.
9Los cuales vinieron á Hilcías, gran sacerdote, y dieron el dinero que había sido metido en la casa de Jehová, que los Levitas que guardaban la puerta habían recogido de mano de Manasés y de Ephraim y de todas las reliquias de Israel, y de todo Judá y Benj
10Ut chirix aßan queßxkßaxtesi li tumin reheb li xakabanbileb chixjolominquil li cßanjel re xyîbanquil li templo re nak teßxtoj li yôqueb chi cßanjelac.
10Y entregáronlo en mano de los que hacían la obra, que eran sobrestantes en la casa de Jehová; los cuales lo daban á los que hacían la obra y trabajaban en la casa de Jehová, para reparar y restaurar el templo.
11Ut queßxkßaxtesi ajcuiß li tumin reheb laj pechß ut eb laj tzßac re nak teßxlokß li pec ut li cheß li tâcßanjelak chiruheb re xyîbanquil li templo, li queßxcanab chi poßecß lix reyeb laj Judá.
11Daban asimismo á los oficiales y albañiles para que comprasen piedra de cantería, y madera para las trabazones, y para entabladura de las casas, las cuales habían destruído los reyes de Judá.
12Eb laj cßanjel queßtrabajic saß xyâlal. Eb laj levita li queßjolomin re li cßanjel, aßaneb laj Jahat ut laj Abdías li ralaleb laj Merari, joß eb ajcuiß laj Zacarías ut laj Mesulam li ralaleb laj Coat. Eb laj levita nequeßxnau cuajbac chi us.
12Y estos hombres procedían con fidelidad en la obra: y eran sus gobernadores Jahath y Abdías, Levitas de los hijos de Merari; y Zachârías y Mesullam de los hijos de Coath, para que activasen la obra; y de los Levitas, todos los entendidos en instrumentos d
13Ut cuanqueb ajcuiß aj levita queßcßamoc be chixcßambal li cßaßak re ru quicßanjelac chiruheb laj pechß ut eb laj tzßac. Saß xyânkeb laj levita cuanqueb li queßjolomin re li junjûnk chi cßanjel. Cuanqueb aj tzßîb ut cuanqueb ajcuiß li queßcßacßalen re li oquebâl.
13También velaban sobre los ganapanes, y eran sobrestantes de los que se ocupaban en cualquier clase de obra; y de los Levitas había esribas, gobernadores, y porteros.
14Nak yôqueb chirisinquil li tumin saß li naßajej li quixoqueß cuiß saß lix templo li Dios, laj Hilcías li xbênil aj tij quixtau li hu li tzßîbanbil cuiß li chakßrab li quiqßueheß re laj Moisés xban li Kâcuaß.
14Y al sacar el dinero que había sido metido en la casa de Jehová, Hilcías el sacerdote halló el libro de la ley de Jehová dada por mano de Moisés.
15Cô saß junpât riqßuin laj Safán laj tzßîb ut quixkßaxtesi li hu saß rukß ut quixye re: —Xintau saß lix templo li Kâcuaß li hu li tzßîbanbil cuiß li chakßrab li quixqßue li Dios, chan.
15Y dando cuenta Hilcías, dijo á Saphán escriba: Yo he hallado el libro de la ley en la casa de Jehová. Y dió Hilcías el libro á Saphán.
16Laj Safán quixcßam li hu riqßuin li rey ut quixserakßi re chanru yôqueb chi cßanjelac. Quixye re: —Eb laj cßanjel châcuu yôqueb chixbânunquil chixjunil li xaye.
16Y Saphán lo llevó al rey, y contóle el negocio, diciendo: Tus siervos han cumplido todo lo que les fué dado á cargo.
17Queßxkßaxtesi li tumin li quixoqueß saß li templo reheb li nequeßjolomin re li cßanjel ut reheb ajcuiß laj cßanjel, chan.
17Han reunido el dinero que se halló en la casa de Jehová, y lo han entregado en mano de los comisionados, y en mano de los que hacen la obra.
18Ut quixye ajcuiß re: —Laj Hilcías li xbênil aj tij xqßue cue li hu li xtau saß li templo, chan. Ut laj Safán laj tzßîb quiril xsaß li hu chiru li rey.
18A más de esto, declaró Saphán escriba al rey, diciendo: El sacerdote Hilcías me dió un libro. Y leyó Saphán en él delante del rey.
19Nak li rey quirabi li âtin li tzßîbanbil saß li hu, quixpej li rakß xban xrahil xchßôl.
19Y luego que el rey oyó las palabras de la ley, rasgó sus vestidos;
20Quixtakla xyebal reheb laj Hilcías ut laj Ahicam li ralal laj Safán, laj Abdón li ralal laj Micaía, ut laj Safán laj tzßîb joß ajcuiß laj Asaías li nacßanjelac chiru li rey.
20Y mandó á Hilcías y á Ahicam hijo de Saphán, y á Abdón hijo de Michâ, y á Saphán escriba, y á Asaía siervo del rey, diciendo:
21Quixye reheb: —Ayukex. Patzßomak chak re li Dios cßaßru tinbânu lâin ut cßaßru teßxbânu li joß qßuial chic queßcana Israel ut Judá riqßuin li cßaßru tzßîbanbil saß li hu aßin, li xeßxtau saß li templo. Cßajoß xjoskßil li Dios saß kabên xban nak eb li kaxeßtônil yucuaß queßxkßet li râtin li Dios ut incßaß queßxbânu li cßaßru tzßîbanbil saß li hu aßin, chan li rey reheb.
21Andad, y consultad á Jehová de mí, y de las reliquias de Israel y de Judá, acerca de las palabras del libro que se ha hallado; porque grande es el furor de Jehová que ha caído sobre nosotros, por cuanto nuestros padres no guardaron la palabra de Jehová, p
22Laj Hilcías rochbeneb li queßtaklâc xban li rey queßcôeb chi âtinac riqßuin lix Hulda lix profeta li Dios. Lix Hulda, aßan rixakil laj Salum li ralal laj Ticva: Ut laj Ticva, aßan li ralal laj Harhas li naxococ re li rakßeb laj tij saß li templo. Li rochoch eb aßan cuan Jerusalén saß li acß naßajej. Ut queßxserakßi re li profeta chixjunil li quicßulman.
22Entonces Hilcías y los del rey fueron á Hulda profetisa, mujer de Sallum, hijo de Tikvath, hijo de Hasra, guarda de las vestimentas, la cual moraba en Jerusalem en la casa de la doctrina; y dijéronle las palabras dichas.
23Lix Hulda quixye reheb: —Joßcaßin xye li Kâcuaß Dios. Têye re li cuînk li xtaklan chak êre nak li Kâcuaß xye chi joßcaßin,
23Y ella respondió: Jehová el Dios de Israel ha dicho así: Decid al varón que os ha enviado á mí, que así ha dicho Jehová:
24Tintakla raylal saß xbên li naßajej aßin ut saß xbêneb ajcuiß li cristian li cuanqueb arin. Tinqßueheb chixtojbal lix mâqueb. Tintakla saß xbêneb chixjunil li raylal li tzßîbanbil saß li hu li qui-ileß xsaß chiru lix reyeb laj Judá.
24He aquí yo traigo mal sobre este lugar, y sobre los moradores de él, y todas las maldiciones que están escritas en el libro que leyeron delante del rey de Judá:
25Eb aßan quineßxtzßektâna nak queßxcßat xmayejeb chiru li jalanil dios. Queßxchikß injoskßil riqßuin li incßaß us queßxbânu. Incßaß tincanabeb chi joßcan. Toj tincuisi injoskßil saß xbêneb li tenamit aßin.
25Por cuanto me han dejado, y han sacrificado á dioses ajenos, provocándome á ira en todas las obras de sus manos; por tanto mi furor destilará sobre este lugar, y no se apagará.
26Joßcaßin têye re lix reyeb laj Judá li xtaklan chak êre chi âtinac riqßuin li Kâcuaß: Aßan aßin xye li Kâcuaß lix Dioseb laj Israel: Xban nak xacuabi li cßaßru tzßîbanbil saß li hu,
26Mas al rey de Judá, que os ha enviado á consultar á Jehová, así le diréis: Jehová el Dios de Israel ha dicho así: Por cuanto oiste las palabras del libro,
27xyotßeß âchßôl ut xacubsi âcuib chiru li Kâcuaß. Xapej lâ cuakß ut xatyâbac nak xacuabi li raylal li tixcßul li tenamit aßin ut eb li cristian li cuanqueb arin. Xban nak xabânu chi joßcan, lâin li Kâcuaß xcuabi li cßaßru xaye.
27Y tu corazón se enterneció, y te humillaste delante de Dios al oir sus palabras sobre este lugar, y sobre sus moradores, y te humillaste delante de mí, y rasgaste tus vestidos, y lloraste en mi presencia, yo también te he oído, dice Jehová.
28Incßaß tintakla li raylal aßin saß xbêneb laj Jerusalén nak toj cuânkat lâat. Tatcâmk ut tatmukekß saß xyâlal saß li naßajej li xeßmukeß cuiß lâ xeßtônil yucuaß,” chan li Dios re li rey. Ut eb li cuînk queßsukßi cuißchic riqßuin li rey Josías ut queßxye re chixjunil li quixye li Kâcuaß.
28He aquí que yo te recogeré con tus padres, y serás recogido en tus sepulcros en paz, y tus ojos no verán todo el mal que yo traigo sobre este lugar, y sobre los moradores de él. Y ellos refirieron al rey la respuesta.
29Ut li rey Josías quixtakla xchßutubanquil chixjunileb li cuînk li nequeßcßamoc be saß xyânkeb laj Judá ut saß xyânkeb laj Jerusalén.
29Entonces el rey envió y juntó todos los ancianos de Judá y de Jerusalem.
30Li rey cô saß lix templo li Kâcuaß rochbeneb laj Judá joßqueb ajcuiß li cuanqueb Jerusalén. Queßcôeb ajcuiß eb laj tij ut eb laj levita, rochbeneb chixjunileb li tenamit, joß nînk joß cocß. Ut li rey quiril chiruheb chixjunil li tzßîbanbil saß li hu li tzßîbanbil cuiß li contrato li queßxtau saß li templo.
30Y subió el rey á la casa de Jehová, y con él todos los varones de Judá, y los moradores de Jerusalem, y los sacerdotes, y los Levitas, y todo el pueblo desde el mayor hasta el más pequeño; y leyó á oídos de ellos todas las palabras del libro del pacto que
31Li rey xakxo saß lix naßaj ut quixbânu li juramento chiru li Dios. Quixye nak tixpâb li râtin. Quixye nak chi anchal xchßôl tixbânu chixjunil li naxye saß li chakßrab ut saß li contrato li tzßîbanbil saß li hu.
31Y estando el rey en pie en su sitio, hizo alianza delante de Jehová de caminar en pos de Jehová, y de guardar sus mandamientos, sus testimonios, y sus estatutos, de todo su corazón y de toda su alma, poniendo por obra las palabras del pacto que estaban es
32Ut li rey quixye reheb li ralal xcßajol laj Benjamín ut reheb chixjunileb li cuanqueb Jerusalén nak teßxbânu li cßaßru naxye saß li contrato. Ut eb aßan queßxye nak teßxbânu li cßaßru tzßîbanbil saß li contrato li quixbânu li Dios riqßuineb lix xeßtônil yucuaß.Ut li rey Josías quixtakla xsachbal chixjunileb li jalanil dios li cuanqueb saß chixjunileb lix naßajeb laj Israel. Quixye reheb nak tento teßcßanjelak chiru li Dios chixjunileb laj Israel. Ut incßaß queßxcanab xlokßoninquil li Kâcuaß li queßxlokßoni lix xeßtônil yucuaß joß najtil yoßyo laj Josías.
32E hizo que se obligaran á ello todos los que estaban en Jerusalem y en Benjamín: y los moradores de Jerusalem hicieron conforme al pacto de Dios, del Dios de sus padres.
33Ut li rey Josías quixtakla xsachbal chixjunileb li jalanil dios li cuanqueb saß chixjunileb lix naßajeb laj Israel. Quixye reheb nak tento teßcßanjelak chiru li Dios chixjunileb laj Israel. Ut incßaß queßxcanab xlokßoninquil li Kâcuaß li queßxlokßoni lix xeßtônil yucuaß joß najtil yoßyo laj Josías.
33Y quitó Josías todas las abominaciones de todas las tierras de los hijos de Israel, é hizo á todos los que se hallaron en Israel que sirviesen á Jehová su Dios. No se apartaron de en pos de Jehová el Dios de sus padres, todo el tiempo que él vivió.