Kekchi

Spanish: Reina Valera (1909)

2 Samuel

9

1Saß jun li cutan li rey David quixye: —¿Ma toj yoßyo junak ralal xcßajol laj Saúl re tinbânu usilal re saß xcßabaß laj Jonatán? chan.
1Y DIJO David: ¿Ha quedado alguno de la casa de Saúl, á quien haga yo misericordia por amor de Jonathán?
2Quicuan jun xmôs laj Saúl aj Siba xcßabaß. Quibokeß riqßuin laj David. Li rey David quixye re: —¿Ma lâat laj Siba?— Ut li cuînk quixye: —At rey, lâin laj Siba, chan.
2Y había un siervo de la casa de Saúl, que se llamaba Siba, al cual como llamaron que viniese á David, el rey le dijo: ¿Eres tú Siba? Y él respondió: Tu siervo.
3Li rey David quixye re: —¿Ma toj yoßyo junak ralal xcßajol laj Saúl? Lâin nacuaj tinbânu usilal re joß xinye re li Dios tinbânu, chan. Laj Siba quixye re: —Toj yoßyo jun li ralal laj Jonatán. Aßan incßaß nabêc, chan.
3Y el rey dijo: ¿No ha quedado nadie de la casa de Saúl, á quien haga yo misericordia de Dios? Y Siba respondió al rey: Aun ha quedado un hijo de Jonathán, lisiado de los pies.
4Li rey David quixye: —¿Bar cuan li cuînk aßan?— Laj Siba quixye re: —Cuan aran Lodebar saß li rochoch laj Maquir li ralal laj Amiel, chan.
4Entonces el rey le dijo: ¿Y ése dónde está? Y Siba respondió al rey: He aquí, está en casa de Machîr hijo de Amiel, en Lodebar.
5Ut laj David quixtakla xcßambal chak laj Mefi-boset saß rochoch laj Maquir, li ralal laj Amiel li cuan aran Lodebar.
5Y envió el rey David, y tomólo de casa de Machîr hijo de Amiel, de Lodebar.
6Laj Mefi-boset, li ralal laj Jonatán quicuulac riqßuin laj David. Laj Mefi-boset, aßan li ri laj Saúl. Quixcuikßib rib chiru laj David re xqßuebal xlokßal. Laj David quixye re: —At Mefi-boset, chan. Ut aßan quixye re: —Lâin aj cßanjel châcuu, chan.
6Y venido Mephi-boseth, hijo de Jonathán hijo de Saúl, á David, postróse sobre su rostro, é hizo reverencia. Y dijo David: Mephi-boseth. Y él respondió: He aquí tu siervo.
7Laj David quixye re: —Matxucuac xban nak lâin tinbânu usilal âcue saß xcßabaß laj Jonatán lâ yucuaß. Tinkßaxtesi âcue chixjunil li chßochß li quicuan re laj Saúl lâ yucuaßchin. Ut lâat junelic tatcuaßak cuochben saß lin mêx, chan.
7Y díjole David: No tengas temor, porque yo á la verdad haré contigo misericordia por amor de Jonathán tu padre, y te haré volver todas las tierras de Saúl tu padre; y tú comerás siempre pan á mi mesa.
8Ut laj Mefi-boset quixcuikßib cuißchic rib ut quixye re: —¿Anihin ta biß lâin nak tâcuil xtokßobâl cuu? Lâin chanchanin jun li tzßiß câmc re, chan.
8Y él inclinándose, dijo: ¿Quién es tu siervo, para que mires á un perro muerto como yo?
9Ut laj David quixbok laj Siba lix môs laj Saúl ut quixye re: —Chixjunil li quicuan re laj Saúl lâ patrón ut reheb li ralal xcßajol lâin xinqßue re laj Mefi-boset, li ri.
9Entonces el rey llamó á Siba, siervo de Saúl, y díjole: Todo lo que fué de Saúl y de toda su casa, yo lo he dado al hijo de tu señor.
10Lâat ut eb lâ cualal, joß eb ajcuiß li nequeßcßanjelac châcuu teßxcßanjela ru lix chßochß laj Saúl ut têqßue li ru li racuîmk reheb li ralal xcßajol. Abanan laj Mefi-boset, li ri laj Saúl, tâcuaßak saß lin mêx cuochben.— Laj Siba cuanqueb oßlaju li ralal ut junmay lix môs.
10Tú pues le labrarás las tierras, tú con tus hijos, y tus siervos, y encerrarás los frutos, para que el hijo de tu Señor tenga con qué mantenerse; y Mephi-boseth el hijo de tu señor tenga con qué mantenerse; y Mephi-boseth el hijo de tu señor comerá siempr
11Quichakßoc laj Siba ut quixye: —At rey, lâin tinbânu chixjunil li xaye. Lâin aj cßanjel châcuu, chan. Ut laj Mefi-boset junelic quicuaßac saß lix mêx li rey joß jun reheb li ralal laj David.
11Y respondió Siba al rey: Conforme á todo lo que ha mandado mi Señor el rey á su siervo, así lo hará tu siervo. Mephi-boseth, dijo el rey, comerá á mi mesa, como uno de los hijos del rey.
12Laj Mefi-boset cuan jun li ralal toj caßchßin, aj Micaía xcßabaß. Chixjunileb li ralal xcßajol laj Siba queßcuan chokß xmôs laj Mefi-boset.Laj Mefi-boset incßaß nequeßbêc chixcabichaleb li rok. Aßan quicuan Jerusalén ut junelic quicuaßac saß lix mêx li rey David.
12Y tenía Mephi-boseth un hijo pequeño, que se llamaba Michâ. Y toda la familia de la casa de Siba eran siervos de Mephi-boseth.
13Laj Mefi-boset incßaß nequeßbêc chixcabichaleb li rok. Aßan quicuan Jerusalén ut junelic quicuaßac saß lix mêx li rey David.
13Y moraba Mephi-boseth en Jerusalem, porque comía siempre á la mesa del rey; y era cojo de ambos pies.