1Nak toj cuanqueb saß li tenamit Egipto laj Moisés ut laj Aarón, li Kâcuaß Dios quixye reheb:
1Y HABLO Jehová á Moisés y á Aarón en la tierra de Egipto, diciendo:
2—Chalen anakcuan li po aßin, aßan chic xticlajic li chihab chokß êre lâex.
2Este mes os será principio de los meses; será este para vosotros el primero en los meses del año.
3Tâye reheb chixjunileb laj Israel nak saß li lajêb xbe li po aßin li cuînk teßxsicß junjûnk li carner re li jûnk cabal.
3Hablad á toda la congregación de Israel, diciendo: En el diez de aqueste mes tómese cada uno un cordero por las familias de los padres, un cordero por familia:
4Li incßaß qßuiheb saß rochocheb naru nequeßxxic chi cuaßac rochbeneb li rech cabal re nak teßxchoy xtiubal chixjunil lix tibel li carner. Teßxbir rix joß qßuial li teßxtzaca li junjûnk.
4Mas si la familia fuere pequeña que no baste á comer el cordero, entonces tomará á su vecino inmediato á su casa, y según el número de las personas, cada uno conforme á su comer, echaréis la cuenta sobre el cordero.
5Usta chibât, usta carner li têsicß, jun chihab cuânk re. Ut tento nak têlom li xul ut châbilak. Mâcßaßak xyajel.
5El cordero será sin defecto, macho de un año: tomaréislo de las ovejas ó de las cabras:
6Nak ac xesicß aßan, têxoc. Saß li câlaju xbe li po nak ac namoynac, chêjunilex lâex aj Israel têcamsi li chßina carner li sicßbil ru êban.
6Y habéis de guardarlo hasta el día catorce de este mes; y lo inmolará toda la congregación del pueblo de Israel entre las dos tardes.
7Têrach xquiqßuel li carner saß xbên li puerta joß ajcuiß saß xcaß pacßalil xcheßel li puerta saß lê rochoch li bar yôkex cuiß chi cuaßac.
7Y tomarán de la sangre, y pondrán en los dos postes y en el dintel de las casas en que lo han de comer.
8Saß li kßojyîn aßan têtiu li tib chi pombil. Têcuaß li caxlan cua xcomon li mâcßaß xchßamal ut têtiu ajcuiß li ichaj li cßa.
8Y aquella noche comerán la carne asada al fuego, y panes sin levadura: con hierbas amargas lo comerán.
9Mêtiu li tib chi rax chi moco chi caltinbil. Chi pombil ban têtiu. Têpom chi tzßakal jun, rochben lix jolom joß ajcuiß li rok, li rukß ut li cuan chi saß. Caßaj cuiß lix tzßaj têrisi.
9Ninguna cosa comeréis de él cruda, ni cocida en agua, sino asada al fuego; su cabeza con sus pies y sus intestinos.
10Li joß qßuial li tâelaßânk mêxoc chokß re cuulaj. Cßatbil têbânu.
10Ninguna cosa dejaréis de él hasta la mañana; y lo que habrá quedado hasta la mañana, habéis de quemarlo en el fuego.
11Joßcaßin nak texcuaßak. Nak ac oc êre chi cuaßac, têqßue lix cßâmal êsaß, têqßue lê xâb ut cuânk lê xukß saß lê rukß. Têsêba êrib chi cuaßac. Aßan li kßojyîn nak lâin li Kâcuaß Dios tinnumekß saß li tenamit chi rakoc âtin.
11Y así habéis de comerlo: ceñidos vuestros lomos, vuestros zapatos en vuestros pies, y vuestro bordón en vuestra mano; y lo comeréis apresuradamente: es la Pascua de Jehová.
12Saß li kßojyîn aßan lâin tincuulak saß li tenamit Egipto ut tincamsiheb chixjunileb li xbên alalbej saß xyânkeb laj Egipto, joßcan ajcuiß li xbên ral li quetômk. Ut lâin tinrakok âtin saß xbêneb lix dioseb li nequeßxlokßoni laj Egipto. Lâin li Kâcuaß Dios.
12Pues yo pasaré aquella noche por la tierra de Egipto, y heriré á todo primogénito en la tierra de Egipto, así en los hombres como en las bestias: y haré juicios en todos los dioses de Egipto. YO JEHOVA.
13Abanan li quicß li têqßue chire xpuertil lê rochoch, aßan êretalil chicuu. Nak tincuil li quicß, tîc tinnumekß saß lê rochoch. Mâ jun tâcâmk saß lê rochoch lâex nak yôkin chixcamsinquil li xbên ralaleb aj Egipto.
13Y la sangre os será por señal en las casas donde vosotros estéis; y veré la sangre, y pasaré de vosotros, y no habrá en vosotros plaga de mortandad, cuando heriré la tierra de Egipto.
14Chalen anakcuan rajlal chihab texninkßeîk saß incßabaß saß li câlaju xbe li xbên po. Li ninkße aßin, aßan re xjulticanquil chanru nak xexincol.
14Y este día os ha de ser en memoria, y habéis de celebrarlo como solemne á Jehová durante vuestras generaciones: por estatuto perpetuo lo celebraréis.
15Chiru cuukub cutan yôkex chi ninkßeîk. Saß li xbên cutan têrisi saß lê rochoch chixjunil li naxqßue chi sîpocß li caxlan cua. Re li cuukub cutan li caxlan cua li têcuaß, aßan xcomon li mâcßaß xchßamal. Ut cui junak cristian tixcuaß li caxlan cua xcomon li cuan xchßamal, li cristian aßan tâisîk saß êyânk.
15Siete días comeréis panes sin levadura; y así el primer día haréis que no haya levadura en vuestras casas: porque cualquiera que comiere leudado desde el primer día hasta el séptimo, aquella alma será cortada de Israel.
16Saß li xbên cutan têchßutub êrib re xlokßoninquil li Dios ut saß xcuuk li cutan têchßutub cuißchic êrib. Saß li cuib chi cutan aßan incßaß textrabajik. Caßaj cuiß lê tzacaêmk têyîb.
16El primer día habrá santa convocación, y asimismo en el séptimo día tendréis una santa convocación: ninguna obra se hará en ellos, excepto solamente que aderecéis lo que cada cual hubiere de comer.
17Saß li ninkße aßin têcuaß li caxlan cua li mâcßaß xchßamal xban nak saß li cutan aßin xexcuisi saß li tenamit Egipto. Re xjulticanquil li xinbânu êre, chalen anakcuan, texninkßeîk chi joßcaßin joß eb ajcuiß lê ralal êcßajol. Li cutan aßan têoxlokßi xban nak saß li cutan aßan quexcuisi saß li tenamit Egipto.
17Y guardaréis la fiesta de los ázimos, porque en aqueste mismo día saqué vuestros ejércitos de la tierra de Egipto: por tanto guardaréis este día en vuestras generaciones por costumbre perpetua.
18Saß li câlaju xbe li xbên po nak ac namoynac, têcuaß li caxlan cua li mâcßaß xchßamal. Joßcaßin têbânu toj saß li jun xcaßcßâl xbe li po.
18En el mes primero, el día catorce del mes por la tarde, comeréis los panes sin levadura, hasta el veintiuno del mes por la tarde.
19Cuukub cutan tzßakal mâcßaßak li caxlan cua li cuan xchßamal saß lê rochoch. Li ani tâcuaßok li caxlan cua li cuan xchßamal usta yal numecß yô saß êyânk, aßan tâisîk saß êyânk lâex aj Israel.
19Por siete días no se hallará levadura en vuestras casas, porque cualquiera que comiere leudado, así extranjero como natural del país, aquella alma será cortada de la congregación de Israel.
20Mêcuaß li caxlan cua xcomon li cuan xchßamal. Saß li junjûnk chi cab, têcuaß li caxlan cua li mâcßaß xchßamal, chan li Dios.
20Ninguna cosa leudada comeréis; en todas vuestras habitaciones comeréis panes sin levadura.
21Tojoßnak laj Moisés quixbok chixjunileb li cuînk li nequeßcßamoc be saß xyânkeb laj Israel. Quixye reheb: —Têsicß lê carner ut têcamsi chokß reheb li cuanqueb saß lê rochoch.
21Y Moisés convocó á todos los ancianos de Israel, y díjoles: Sacad, y tomaos corderos por vuestras familias, y sacrificad la pascua.
22Lix quiqßuel têcßul saß junak ucßal. Têtzßa saß li quicß jun chßina jôb li pim hisopo xcßabaß. Têqßue li quicß saß xbên li puerta joß ajcuiß chiru li cheß li cuan xcaß pacßalil li puerta. Ut chetzßapak êrib saß lê rochoch ut mâ jun êre tâêlk toj saß li cutan jun chic.
22Y tomad un manojo de hisopo, y mojadle en la sangre que estará en una jofaina, y untad el dintel y los dos postes con la sangre que estará en la jofaina; y ninguno de vosotros salga de las puertas de su casa hasta la mañana.
23Li Dios tânumekß saß li junjûnk chi cab chi rakoc âtin saß xbêneb laj Egipto. Nak târil li quicß saß xbên li puerta ut chiru li cuib chi cheß li cuan saß xcaß pacßalil li puerta, li Kâcuaß Dios tânumekß saß li puerta aßan ut tixram lix be laj camsinel re nak incßaß tâoc saß lê rochoch chi camsînc.
23Porque Jehová pasará hiriendo á los Egipcios; y como verá la sangre en el dintel y en los dos postes, pasará Jehová aquella puerta, y no dejará entrar al heridor en vuestras casas para herir.
24Ut chalen anakcuan lâex, joß eb ajcuiß lê ralal êcßajol, texninkßeîk rajlal chihab re xjulticanquil chanru nak quex-el chak saß li tenamit Egipto.
24Y guardaréis esto por estatuto para vosotros y para vuestros hijos para siempre.
25Ut chi joßcaßin chexninkßeîk ut chexlokßonînk ajcuiß nak texcuulak saß li naßajej yechißinbil êre xban li Kâcuaß Dios.
25Y será, cuando habréis entrado en la tierra que Jehová os dará, como tiene hablado, que guardaréis este rito.
26Nak eb lê ralal êcßajol teßxpatzß êre cßaßru xyâlal li ninkße li nequebânu,
26Y cuando os dijeren vuestros hijos: ¿Qué rito es este vuestro?
27lâex têchßolob xyâlal chiruheb ut têye reheb: —Aßin li kamayej re li ninkße pascua re xjulticanquil chanru nak coxcol li Kâcuaß Dios nak quinumeß saß li tenamit Egipto chixcamsinquil li xbên ralaleb, chan laj Moisés. Ut eb laj Israel quilajeßxxulub xjolomeb ut queßxlokßoni li Kâcuaß Dios.
27Vosotros responderéis: Es la víctima de la Pascua de Jehová, el cual pasó las casas de los hijos de Israel en Egipto, cuando hirió á los Egipcios, y libró nuestras casas. Entonces el pueblo se inclinó y adoró.
28Chixjunil li queßyeheß re laj Moisés ut laj Aarón xban li Kâcuaß Dios, queßxbânu chixjunileb laj Israel.
28Y los hijos de Israel se fueron, é hicieron puntualmente así; como Jehová había mandado á Moisés y á Aarón.
29Tuktu kßojyîn nak quinumeß li Dios ut quilajxcamsi li xbên ralaleb chixjunileb laj Egipto. Quixcamsi li xbên ralal laj faraón li kßaxal nim xcuanquil. Joßcan ajcuiß li cuanqueb saß tzßalam queßcamsîc ajcuiß li xbên ralaleb. Quilajeßcamsîc ajcuiß li xbên raleb lix quetômk chixjunileb, li cuanqueb xcuanquil ut li mâcßaßeb xcuanquil, chixjunileb li xbên alalbej aran Egipto quilajeßcamsîc.
29Y aconteció que á la medianoche Jehová hirió á todo primogénito en la tierra de Egipto, desde el primogénito de Faraón que se sentaba sobre su trono, hasta el primogénito del cautivo que estaba en la cárcel, y todo primogénito de los animales.
30Chiru li kßojyîn aßan laj faraón quicuacli. Queßcuacli ajcuiß laj cßanjel chiru joß eb ajcuiß chixjunileb laj Egipto. Japjôqueb re chi yâbac chixjunileb laj Egipto xban nak camenakeb chic li xbên alalbej saß li junjûnk chi cab.
30Y levantóse aquella noche Faraón, él y todos sus siervos, y todos los Egipcios; y había un gran clamor en Egipto, porque no había casa donde no hubiese muerto.
31Ut laj faraón chiru li kßojyîn aßan quixtakla resil riqßuin laj Moisés ut laj Aarón. Quixye reheb: —Cuaclinkex. Elenkex saß junpât. Cßamomak chêrix chixjunileb laj Israel. Ayukex ut lokßonihomak ru lê Dios joß xeye cue.
31E hizo llamar á Moisés y á Aarón de noche, y díjoles: Salid de en medio de mi pueblo vosotros, y los hijos de Israel; é id, servid á Jehová, como habéis dicho.
32Cßamomak ajcuiß chêrix lê quetômk joß xeye. Sêbahomak êrib ut elenkex. Ut textijok chicuix, chan laj faraón.
32Tomad también vuestras ovejas y vuestras vacas, como habéis dicho, é idos; y bendecidme también á mí.
33Ut eb laj Egipto queßxtzßâma ajcuiß chiruheb laj Israel nak teßxsêba rib chi xic. Queßxye reheb: —Ayukex. Sêbahomak êrib chi xic. Mâre tocâmk ajcuiß lâo cui lâex incßaß texxic, chanqueb.
33Y los Egipcios apremiaban al pueblo, dándose priesa á echarlos de la tierra; porque decían: Todos somos muertos.
34Tojoßnak eb laj Israel queßxcßam xkßemal lix caxlan cua li mâcßaß xchßamal. Queßxlan lix yokßlebeb saß lix tßicr ut queßrîka.
34Y llevó el pueblo su masa antes que se leudase, sus masas envueltas en sus sábanas sobre sus hombros.
35Ac quilajeßxbânu laj Israel joß queßyeheß reheb xban laj Moisés. Quilajeßxtzßâma riqßuineb laj Egipto li cßaßak re ru yîbanbil riqßuin oro ut plata joß ajcuiß li rakßeb.
35E hicieron los hijos de Israel conforme al mandamiento de Moisés, demandando á los Egipcios vasos de plata, y vasos de oro, y vestidos.
36Ut xban nak li Dios quixbânu nak eb laj Egipto queßxcßam rib saß usilal riqßuineb laj Israel, aß yal cßaßru li queßxtzßâma, queßqßueheß reheb. Chi joßcaßin eb laj Israel quiru queßrisi chiruheb laj Egipto nabal lix biomaleb.
36Y Jehová dió gracia al pueblo delante de los Egipcios, y prestáronles; y ellos despojaron á los Egipcios.
37Ut chixjunileb laj Israel queßel saß li tenamit Ramesés ut queßcôeb saß li tenamit Sucot. Cuakib ciento mil chi cuînk queßcôeb chi rok. Eb li ixk joß ajcuiß eb li cocßal mâcßaßeb saß ajl.
37Y partieron los hijos de Israel de Rameses á Succoth, como seiscientos mil hombres de á pie, sin contar los niños.
38Ut cuanqueb ajcuiß laj Egipto li queßcôeb saß xyânkeb laj Israel. Ut mâ caßchßin xqßuial li quetômk queßxcßam nak queßcôeb.
38Y también subió con ellos grande multitud de diversa suerte de gentes; y ovejas, y ganados muy muchos.
39Xban nak queßisîc saß junpât saß li tenamit Egipto, mâcßaß xcuaheb yîbanbil nak queßcôeb. Riqßuin lix kßemal li caxlan cua queßxyîb lix cuaheb xcomon li mâcßaß xchßamal.
39Y cocieron tortas sin levadura de la masa que habían sacado de Egipto; porque no había leudado, por cuanto echándolos los Egipcios, no habían podido detenerse, ni aun prepararse comida.
40Eb laj Israel câhib ciento riqßuin lajêb xcaßcßâl chihab queßcuan saß li tenamit Egipto.
40El tiempo que los hijos de Israel habitaron en Egipto, fué cuatrocientos treinta años.
41Tzßakal câhib ciento riqßuin lajêb xcaßcßâl chihab nak queßel chixjunileb li ralal xcßajol li Dios saß li tenamit Egipto.
41Y pasados cuatrocientos treinta años, en el mismo día salieron todos los ejércitos de Jehová de la tierra de Egipto.
42Saß li kßojyîn aßan li Kâcuaß Dios quixcßacßaleheb chi us re nak târisiheb saß li tenamit Egipto. Ut riqßuin aßan chalen anakcuan eb laj Israel nequeßxyoßle li kßojyîn aßan re xjulticanquil chanru nak li Dios quirisiheb chak saß li tenamit Egipto.
42Es noche de guardar á Jehová, por haberlos sacado en ella de la tierra de Egipto. Esta noche deben guardar á Jehová todos los hijos de Israel en sus generaciones.
43Li Kâcuaß Dios quixye re laj Moisés ut laj Aarón: —Joßcaßin nak texninkßeîk re xjulticanquil chanru nak quexcoleß nak quilajeßcamsîc li xbên ralaleb laj Egipto. Mâ jun jalan xtenamit tâtzacânk re li tzacaêmk aßin.
43Y Jehová dijo á Moisés y á Aarón: Esta es la ordenanza de la Pascua: Ningún extraño comerá de ella:
44Eb li lokßbil môs cui xeßxcßul li circuncisión târûk teßxtzaca li tzacaêmk aßan.
44Mas todo siervo humano comprado por dinero, comerá de ella después que lo hubieres circuncidado.
45Abanan eb li tojbil môs ut eb li jalan xtenamiteb incßaß naru teßxtzaca.
45El extranjero y el asalariado no comerán de ella.
46Têbânu saß junak cab. Incßaß têjor li bak ut incßaß têrisi li tib chirix cab.
46En una casa se comerá, y no llevarás de aquella carne fuera de casa, ni quebraréis hueso suyo.
47Chixjunileb laj Israel teßxbânu aßin.
47Toda la congregación de Israel le sacrificará.
48Cui cuanqueb jalan xtenamit saß êyânk teßraj teßoquênk saß li ninkße aßin, tento nak chixjunileb li cuînk teßxcßul li circuncisión. Nak ac xeßxcßul li circuncisión, êcomonakeb chic ut naru chic teßxtzaca li tzacaêmk aßin. Aban mâ jun naru tâtzacânk re cui mâjiß xcßul li circuncisión.
48Mas si algún extranjero peregrinare contigo, y quisiere hacer la pascua á Jehová, séale circuncidado todo varón, y entonces se llegará á hacerla, y será como el natural de la tierra; pero ningún incircunciso comerá de ella.
49Juntakßêtakeb chic li chakßrab chokß êre joß ajcuiß reheb li jalan xtenamiteb.
49La misma ley será para el natural y para el extranjero que peregrinare entre vosotros.
50Ut joß quixye li Kâcuaß Dios reheb laj Moisés ut laj Aarón, joßcan quilajeßxbânu chixjunileb laj Israel.Ut saß li cutan aßan li Kâcuaß Dios quilajrisiheb chak laj Israel saß li tenamit Egipto. Nequeßtzololnac nak queßel laj Israel chi junjûnk chßûtal aran Egipto.
50Así lo hicieron todos los hijos de Israel; como mandó Jehová á Moisés y á Aarón, así lo hicieron.
51Ut saß li cutan aßan li Kâcuaß Dios quilajrisiheb chak laj Israel saß li tenamit Egipto. Nequeßtzololnac nak queßel laj Israel chi junjûnk chßûtal aran Egipto.
51Y en aquel mismo día sacó Jehová á los hijos de Israel de la tierra de Egipto por sus escuadrones.