Portuguese: Almeida Atualizada

Kekchi

2 Samuel

2

1Sucedeu depois disto que Davi consultou ao Senhor, dizendo: Subirei a alguma das cidades de Judá? Respondeu-lhe o Senhor: Sobe. Ainda perguntou Davi: Para onde subirei? Respondeu o Senhor: Para Hebrom.
1Mokon chic laj David quixpatzß re li Kâcuaß cßaßru tixbânu ut quixye: —¿Ma us tinxic saß junak tenamit cuan xcuênt Judá? chan. Ut li Kâcuaß quichakßoc ut quixye re: —Us tatxic, chan. Ut laj David quixpatzß cuißchic re: —¿Cßaßru tenamitil tinxic cuiß?— Ut li Kâcuaß quixye re: —Ayu saß li tenamit Hebrón, chan.
2Subiu, pois, Davi para lá, e também as suas duas mulheres, Ainoã, a jizreelita, e Abigail, que fora mulher de Nabal, e carmelita.
2Ut laj David cô saß li tenamit aßan rochbeneb xcaßbichaleb li rixakil. Aßaneb lix Ahinoam, Jezreel xtenamit, ut lix Abigail, Carmel xtenamit, li quicuan chokß rixakil laj Nabal.
3Davi fez subir também os homens que estavam com ele, cada um com sua família; e habitaram nas cidades de Hebrom.
3Ut quixcßameb ajcuiß chirix li cuînk li nequeßtenkßan re joßqueb ajcuiß li rixakileb, ut eb li ralal xcßajol. Ut queßcana chi cuânc saß eb li tenamit li cuanqueb saß xcuênt Hebrón.
4Então vieram os homens de Judá, e ali ungiram Davi rei sobre a casa de Judá. Depois informaram a Davi, dizendo: Foram os homens de Jabes-Gileade que sepultaram a Saul.
4Chirix chic aßan queßcuulac li cuînk li nequeßcßamoc be saß xyânkeb laj Judá ut aran queßxxakab laj David chokß xreyeb laj Judá. Ut queßxye re nak eb li cuanqueb Jabes li cuan saß xcuênt Galaad, aßaneb li queßmukuc re laj Saúl.
5Pelo que Davi enviou mensageiros aos homens de Jabes-Gileade, a dizer-lhes: Benditos do Senhor sejais vós, que fizestes tal benevolência, sepultando a Saul, vosso senhor!
5Ut laj David quixtaklaheb lix takl riqßuineb laj Jabes li cuan xcuênt Galaad ut quixye reheb: —Aß taxak li Dios chi-osobtesînk êre riqßuin li usilal xebânu re li rey Saúl nak xemuk.
6Agora, pois, o Senhor use convosco de benevolência e fidelidade; e eu também vos retribuirei esse bem que fizestes.
6Aß taxak li Kâcuaß chi-uxtânânk êru lâex ut aß taxak li usilal chicuânk êriqßuin. Joßcan ajcuiß lâin tinbânu usilal êre riqßuin li usilal li xebânu.
7Esforcem-se, pois, agora as vossas mãos, e sede homens valorosos; porque Saul, vosso senhor, é morto, e a casa de Judá me ungiu por seu rei.
7Checacuubresihak lê chßôl usta ac xcam li rey Saúl. Ut tinye ajcuiß êre nak lâin xineßxxakab chokß xreyeb laj Judá, chan laj David.
8Ora, Abner, filho de Ner, chefe do exército de Saul, tomou a Isbosete, filho de Saul, e o fez passar a Maanaim,
8Laj Abner, li ralal laj Ner, aßan li nataklan saß xbêneb lix soldados laj Saúl. Laj Abner cô saß li naßajej Mahanaim. Quixcßam chirix laj Is-boset li ralal laj Saúl nak cô.
9e o constituiu rei sobre Gileade, sobre os asuritas, sobre Jizreel, sobre Efraim, sobre Benjamim e sobre todo o Israel.
9Ut quixxakab laj Is-boset chokß xreyeb li cuanqueb Galaad, ut eb li cuanqueb Gesuri, joß eb ajcuiß li cuanqueb Jezreel. Ut quixxakab ajcuiß chokß xreyeb li ralal xcßajol laj Efraín ut eb li ralal xcßajol laj Benjamín. Quixxakab chokß xreyeb chixjunileb li cuanqueb saß li naßajej Israel.
10Quarenta anos tinha Isbosete, filho de Saul, quando começou a reinar sobre Israel, e reinou dois anos, A casa de Judá, porém, seguia a Davi.
10Caßcßâl chihab cuan re laj Is-boset nak qui-oc chokß rey aran Israel. Cuib chihab quicuan chokß rey. Caßaj cuiß eb li ralal xcßajol laj Judá queßoquen chirix laj David.
11E foi o tempo que Davi reinou em Hebrom, sobre a casa de Judá, sete anos e seis meses.
11Cuukub chihab riqßuin cuakib po quicuan laj David chokß xreyeb li ralal xcßajol laj Judá aran Hebrón.
12Depois Abner, filho de Ner, com os servos de Isbosete, filho de Saul, saiu de Maanaim para Gibeão.
12Laj Abner, li ralal laj Ner, qui-el saß li tenamit Mahanaim ut cô saß li tenamit Gabaón rochbeneb li nequeßcßanjelac chiru laj Is-boset li ralal laj Saúl.
13Saíram também Joabe, filho de Zeruia, e os servos de Davi, e se encontraram com eles perto do tanque de Gibeão; e pararam uns de um lado do tanque, e os outros do outro lado.
13Laj Joab, lix yum lix Sarvia, rochbeneb li nequeßcßanjelac chiru laj David queßcôeb ut queßxcßul ribeb aran Gabaón cuan cuiß li haß. Li jun chßûtal queßxakli saß junpacßal li haß ut li jun chßûtal chic queßxakli saß li jun pacßal chic.
14Então disse Abner a Joabe: Levantem-se os mancebos, e se batam diante de nós. Respondeu Joabe: Levantem-se.
14Laj Abner quixye re laj Joab: —Cheßpletik li sâj cuînk re teßkil ani na cauheb rib chi pletic, chan. Ut laj Joab quixye: —Us. Cheßpletik, chan.
15Levantaram-se, pois, e passaram, em número de doze por Benjamim e por Isbosete, filho de Saul, e doze dos servos de Davi.
15Joßcan nak queßnumeß chi ubej cablaju xcomoneb laj Is-boset ut li ralal xcßajol laj Benjamín. Ut queßnumeß ajcuiß chi ubej cablaju xcomoneb lix soldados laj David.
16E cada um lançou mão da cabeça de seu contendor, e meteu-lhe a espada pela ilharga; assim caíram juntos; pelo que se chamou �quele lugar, que está junto a Gibeão, Helcate-Hazurim.
16Ut queßxchap xjolomeb chi ribileb rib ut queßxcuj chi chßîchß saß xcßatk xsaßeb chi ribileb rib. Ut jun xiquic nak queßcam saß li hônal aßan. Joßcan nak xeßxqßue chokß xcßabaß li naßajej aßan “Helcat-hazurim”. Li naßajej aßan cuan saß xcuênt Gabaón.
17Seguiu-se naquele dia uma crua peleja; e Abner e os homens de Israel foram derrotados diante dos servos de Davi.
17Chirix chic aßan queßoc chi pletic chi cau. Ut eb lix soldados laj David queßnumta saß xbên laj Abner ut eb lix soldados.
18Ora, estavam ali os três filhos de Zeruia: Joabe, Abisai, e Asael; e Asael era ligeiro de pés, como as gazelas do campo.
18Cuanqueb saß li plêt aßan laj Joab, laj Abisai ut laj Asael, li oxib chi xyum lix Sarvia. Laj Asael cau naâlinac. Chanchan li quej li cuan saß qßuicheß.
19Perseguiu, pois, Asael a Abner, seguindo-o sem se desviar nem para a direita nem para a esquerda.
19Laj Asael quirâlina laj Abner. Incßaß quixcanab râlinanquil.
20Nisso Abner, olhando para trás, perguntou: És tu Asael? Respondeu ele: Sou eu.
20Laj Abner qui-iloc chirix ut quixye: —¿Ma lâat laj Asael? chan. Ut laj Asael quixye re: —Lâin, chan.
21Ao que lhe disse Abner: Desvia-te para a direita, ou para a esquerda, e lança mão de um dos mancebos, e toma os seus despojos. Asael, porém , não quis desviar-se de seguí-lo.
21Laj Abner quixye re: —Canab cuâlinanquil. Chap junak reheb lin soldados ut cßam chokß âcue li cßaßru cuan riqßuin, chan. Abanan laj Asael incßaß quixcanab râlinanquil.
22Então Abner tornou a dizer a Asael: Desvia-te de detráz de mim; porque hei de ferir-te e dar contigo em terra? e como levantaria eu o meu rosto diante de Joabe, teu irmão?
22Ut laj Abner quixye cuißchic re: —Canab cuâlinanquil. ¿Ma tinâpuersi châcamsinquil? ¿Chanru nak tinrûk chi âtinac riqßuin laj Joab lâ cuas cui tatincamsi? chan.
23Todavia ele recusou desviar-se; pelo que Abner o feriu com o conto da lança pelo ventre, de modo que a lança lhe saiu por detrás; e ele caiu ali, e morreu naquele mesmo lugar. E sucedeu que, todos os que chegavam ao lugar onde Asael caíra morto, paravam.
23Abanan laj Asael incßaß quixcanab râlinanquil. Joßcan nak laj Abner quixcuj lix lâns saß xcßatk xsaß laj Asael ut li lâns qui-el jun pacßal. Ut laj Asael quitßaneß saß chßochß ut quicam. Chixjunileb li yôqueb chi numecß saß li naßajej li cuan cuiß li camenak nequeßxakli chirilbal.
24Mas Joabe e Abisai perseguiram a Abner; e pôs-se o sol ao chegarem eles ao outeiro de Amá, que está diante de Giá, junto ao caminho do deserto de Gibeão.
24Ut laj Joab ut laj Abisai queßrâlina laj Abner. Ac ecuu chic nak queßcuulac saß li tzûl Amma, li cuan chiru li tenamit Gía chire li be li naxic saß li chaki chßochß li cuan aran Gabaón.
25E os filhos de Benjamim se ajuntaram atrás de Abner e, formando-se num batalhão, puseram-se no cume dum outeiro.
25Eb li ralal xcßajol laj Benjamín queßxchßutub ribeb riqßuin laj Abner re nak teßpletik rochben. Ut queßxakli saß xbên li tzûl.
26Então Abner gritou a Joabe, e disse: Devorará a espada para sempre? não sabes que por fim haverá amargura? até quando te demorarás em ordenar ao povo que deixe de perseguir a seus irmãos?
26Laj Abner quixjap re chixyebal re laj Joab: —¿Ma tento nak junelic yôko chixcamsinquil kib? ¿Ma incßaß nacanau nak junes raylal tixqßue saß kabên? Lâo kacomon kib chikajunilo. ¿Ma incßaß tâye reheb lâ soldados nak teßxcanab kâlinanquil? chan.
27Respondeu Joabe: Vive Deus, que, se não tivesses falado, só amanhã cedo teria o povo cessado, cada um, de perseguir a seu irmao.
27Laj Joab quixye re: —Saß xcßabaß li yoßyôquil Dios, lâin ninye âcue, cui ta incßaß xat-âtinac chak, eb lin soldados incßaß raj xeßxcanab êrâlinanquil toj chalen nak tâsakêuk cuulaj, chan.
28Então Joabe tocou a buzina, e todo o povo parou; e não perseguiram mais a Israel, e tampouco pelejaram mais.
28Ut laj Joab quixyâbasi lix trompeta re xyebal reheb lix soldados nak teßxcanab râlinanquileb laj Abner. Joßcan nak queßxcanab pletic.
29E caminharam Abner e os seus homens toda aquela noite pela Arabá; e, passando o Jordão, caminharam por todo o Bitrom, e vieram a Maanaim.
29Laj Abner rochbeneb lix soldados, queßbêc saß li ru takßa Arabá chixjunil li kßojyîn. Queßnumeß jun pacßal li nimaß Jordán ut queßnumeß ajcuiß Bitrón toj retal queßcuulac Mahanaim.
30Voltou, pois, Joabe de seguir a Abner; e quando ajuntou todo o povo, faltavam dos servos de Davi dezenove homens, e Asael.
30Laj Joab quixcanab râlinanquileb. Quixchßutub chixjunileb lix soldados ut quixqßue retal nak queßcamsîc belêlaju lix soldados. Joßcan ajcuiß laj Asael queßxcamsi.
31Mas os servos de Davi tinham ferido dentre os de Benjamim, e dentre os homens de Abner, a trezentos e sessenta homens, de tal maneira que morreram.
31Ut eb lix soldados laj David queßxcamsiheb oxib ciento riqßuin oxcßâl lix soldados laj Abner, xcomoneb li ralal xcßajol laj Benjamín.Laj Joab queßxxoc li camenak Asael ut queßxmuk aran Belén saß li naßajej li quimukeß cuiß lix yucuaß. Chirix chic aßan queßbêc chiru li kßojyîn. Yô chi sakêuc nak queßcuulac Hebrón.
32E levantaram a Asael, e o sepultaram no sepulcro de seu pai, que estava em Belém. E Joabe e seus homens caminharam toda aquela noite, e amanheceu-lhes o dia em Hebrom.
32Laj Joab queßxxoc li camenak Asael ut queßxmuk aran Belén saß li naßajej li quimukeß cuiß lix yucuaß. Chirix chic aßan queßbêc chiru li kßojyîn. Yô chi sakêuc nak queßcuulac Hebrón.