1No ano terceiro do reinado de Jeoiaquim, rei de Judá, veio Nabucodonozor, rei de Babilônia, a Jerusalém, e a sitiou.
1Yô rox chihab roquic laj Joacim chokß xreyeb laj Judá nak quicuulac Jerusalén laj Nabucodonosor lix reyeb laj Babilonia chi pletic riqßuineb.
2E o Senhor lhe entregou nas mãos a Jeoiaquim, rei de Judá, e uma parte dos vasos da casa de Deus; e ele os levou para a terra de Sinar, para a casa do seu deus; e os pôs na casa do tesouro do seu deus.
2Ut li Dios quixcanab laj Joacim lix reyeb laj Judá saß rukßeb laj Babilonia. Ut cuan li secß li quicßanjelac saß rochoch li Dios li quicßameß saß li naßajej Sinar. Ut laj Nabucodonosor quixcßam saß rochoch lix dios ut quixqßue saß li naßajej bar naxocman cuiß li cßaßak re ru terto xtzßak re lix dioseb.
3Então disse o rei a Aspenaz, chefe dos seus eunucos que trouxesse alguns dos filhos de Israel, dentre a linhagem real e dos nobres,
3Laj Aspenaz aßan li nataklan saß xbêneb li cuînk li eunuco, li nequeßtrabajic saß li palacio. Li rey quixye re laj Aspenaz nak tixsicß ruheb cuib oxib xcomoneb li ralal xcßajol li queßcuan chokß xreyeb laj Israel ut tixcßameb saß li palacio.
4jovens em quem não houvesse defeito algum, de bela aparência, dotados de sabedoria, inteligência e instrução, e que tivessem capacidade para assistirem no palácio do rei; e que lhes ensinasse as letras e a língua dos caldeus.
4Eb li chßajom aßan tento nak cßajoßak xchakßaleb ru ut cuânkeb xnaßleb, tzolbilakeb ut sêbak xchßôleb, ut tzßakalak re ruheb re nak târûk teßcßanjelak saß li palacio. Ut laj Aspenaz tixcßut chiruheb li âtinac ut li tzßîbac saß li râtinobâleb laj Babilonia.
5E o rei lhes determinou a porção diária das iguarias do rei, e do vinho que ele bebia, e que assim fossem alimentados por três anos; para que no fim destes pudessem estar diante do rei.
5Li rey quixye nak rajlal cutan teßqßuehekß xtzacaêmk joß naxtzaca aßan. Teßqßuehekß xvino joß narucß aßan. Teßchßolanîk oxib chihab ut chirix aßan teßcßamekß chiru li rey.
6Ora, entre eles se achavam, dos filhos de Judá, Daniel, Hananias, Misael e Azarias.
6Saß xyânkeb li sicßbileb ru cuanqueb laj Daniel, laj Ananías, laj Misael ut laj Azarías. Aßaneb ralal xcßajol laj Judá.
7Mas o chefe dos eunucos lhes pôs outros nomes, a saber: a Daniel, o de Beltessazar; a Hananias, o de Sadraque; a Misael, o de Mesaque; e a Azarias, o de Abednego.
7Ut li nataklan saß xbêneb li eunucos quixqßue xcßabaßeb. Laj Daniel quiqßueheß chokß aj Beltsasar. Laj Ananías quiqßueheß chokß aj Sadrac. Laj Misael quiqßueheß chokß aj Mesac ut laj Azarías quiqßueheß chokß aj Abed-nego.
8Daniel, porém, propôs no seu coração não se contaminar com a porção das iguarias do rei, nem com o vinho que ele bebia; portanto pediu ao chefe dos eunucos que lhe concedesse não se contaminar.
8Ut laj Daniel quixye saß xchßôl nak incßaß tixmux ru lix pâbâl riqßuin xcuaßbal li tzacaêmk li quiqßueheß re xban li rey chi moco riqßuin rucßbal li vino xban nak eb laj Judá incßaß queßxbânu li tzacaêmk aßan. Quixtzßâma ban chiru laj Aspenaz nak incßaß tâminekß ru xbânunquil.
9Ora, Deus fez com que Daniel achasse graça e misericórdia diante do chefe dos eunucos.
9Ut li Dios quixtenkßa laj Daniel. Lix naßleb laj Daniel quicuulac chiru laj Aspenaz li nataklan saß xbêneb li eunuco.
10E disse o chefe dos eunucos a Daniel: Tenho medo do meu senhor, o rei, que determinou a vossa comida e a vossa bebida; pois veria ele os vossos rostos mais abatidos do que os dos outros jovens da vossa idade? Assim poríeis em perigo a minha cabeça para com o rei.
10Ut laj Aspenaz li nataklan reheb quixye re laj Daniel: —Lâin ninxucuac xban nak li rey quixye cue cßaßru têtzaca. Cui sakquirin lê rilobâl ut cui bakex chiruheb li jun chßol chic, li rey naru naxtakla incamsinquil lâin, chan.
11Então disse Daniel ao despenseiro a quem o chefe dos eunucos havia posto sobre Daniel, Hananias, Misael e Azarias:
11Tojoßnak laj Daniel quiâtinac riqßuin laj Melsar, li quiqßueheß xban laj Aspenaz chi iloc reheb laj Daniel, laj Ananías, laj Misael ut laj Azarías.
12Experimenta, peço-te, os teus servos dez dias; e que se nos dêem legumes a comer e água a beber.
12Quixye re: —Bânu usilal, kayalak lajêbak cutan li yôquin chixtzßâmanquil châcuu. Junes quißil kßên tâqßue chikatzaca ut junes haß tâqßue chikucß.
13Então se examine na tua presença o nosso semblante e o dos jovens que comem das iguarias reais; e conforme vires procederás para com os teus servos.
13Riqßuin aßin tâcuil bar cuan li kßaxal cau, ma lâo malaj li nequeßtzacan re li tzacaêmk joß naxtzaca li rey. Ut chirix aßan naru nacabânu li cßaßru nacacuaj kiqßuin. Cui tâcuil nak incßaß cauho, tâqßue chikatzaca li cßaßru tâcuaj, chan.
14Assim ele lhes atendeu o pedido, e os experimentou dez dias.
14Ut laj Melsar quixcßul xchßôl li quixye laj Daniel. Ut lajêb cutan queßxbânu chi joßcan.
15E, ao fim dos dez dias, apareceram os seus semblantes melhores, e eles estavam mais gordos do que todos os jovens que comiam das iguarias reais.
15Ut nak ac xnumeß li lajêb cutan, laj Daniel ut eb li rochben kßaxal cau nequeßiloc ut cau ribeb chiruheb li jun chßol chic li nequeßtzacan joß quixye li rey.
16Pelo que o despenseiro lhes tirou as iguarias e o vinho que deviam beber, e lhes dava legumes.
16Ut chirix chic aßan laj Melsar incßaß quixqßue reheb li tzacaêmk ut li vino li quixye li rey. Quixqßue ban junes quißil kßên chixtzacaheb ut junes haß quixqßue chiruqßueb.
17Ora, quanto a estes quatro jovens, Deus lhes deu o conhecimento e a inteligência em todas as letras e em toda a sabedoria; e Daniel era entendido em todas as visões e todos os sonhos.
17Ut li Dios quixqßue xnaßlebeb li câhib chi sâj cuînk aßin ut kßaxal sêbeb xchßôl chixtaubal ru chixjunil li cßaßru quicuteß chiruheb. Ut kßaxal cuißchic li naßleb li quiqßueheß re laj Daniel xban li Dios re xtaubal ru li naxye li matcß ut li visión.
18E ao fim dos dias, depois dos quais o rei tinha ordenado que fossem apresentados, o chefe dos eunucos os apresentou diante de Nabucodonozor.
18Nak ac xnumeß li oxib chihab li quixye li rey, laj Aspenaz li nataklan saß xbêneb li eunuco quixcßameb riqßuin li rey Nabucodonosor.
19Então o rei conversou com eles; e entre todos eles não foram achados outros tais como Daniel, Hananias, Misael e Azarias; por isso ficaram assistindo diante do rei.
19Ut li rey quiâtinac riqßuineb. Ut quisahoß xchßôl riqßuineb laj Daniel, laj Ananías, laj Misael ut laj Azarías ut mâ jun chic quixtau joß eb li câhib aßan. Joßcan nak queßcana saß li palacio chi cßanjelac chiru.
20E em toda matéria de sabedoria e discernimento, a respeito da qual lhes perguntou o rei, este os achou dez vezes mais doutos do que todos os magos e encantadores que havia em todo o seu reino.
20Chixjunil li cßaßru queßpatzßeß reheb xban li rey, li câhib chi cuînk aßin kßaxal châbil queßxsume. Kßaxal cuißchic châbil queßxsume chiruheb chixjunileb li cuanqueb rubel xcuanquil li rey joß laj kße ut eb li nequeßtzoloc chirix li chahim.Ut laj Daniel quicana chi cßanjelac saß li palacio toj saß li xbên chihab nak cuan chokß rey laj Ciro.
21Assim Daniel continuou até o primeiro ano do rei Ciro.
21Ut laj Daniel quicana chi cßanjelac saß li palacio toj saß li xbên chihab nak cuan chokß rey laj Ciro.