Portuguese: Almeida Atualizada

Kekchi

Judges

10

1Depois de Abimeleque levantou-se, para livrar a Israel, Tola, filho de Puva, filho de Dodó, homem de Issacar, que habitava em Samir, na região montanhosa de Efraim.
1Nak ac xcam laj Abimelec, jun li cuînk xcomoneb li ralal xcßajol laj Isacar qui-oc chi tenkßânc reheb laj Israel. Li cuînk aßan aj Tola xcßabaß. Cuan saß li tenamit Samir li nacana saß lix naßajeb li ralal xcßajol laj Efraín, li tzûl ru. Laj Tola, aßan li ralal laj Fúa. Ut laj Fúa, aßan li ralal laj Dodo.
2Ele julgou a Israel vinte e três anos; e morreu, e foi sepultado em Samir.
2Laj Tola quitaklan saß xbêneb laj Israel chiru oxib xcaßcßâl chihab toj nak quicam ut quimukeß saß li tenamit Samir.
3Depois dele levantou-se Jair, gileadita, que julgou a Israel vinte e dois anos.
3Nak ac xcam laj Tola, laj Jair Galaad xtenamit qui-oc chi taklânc saß xbêneb laj Israel. Ut aßan quitaklan saß xbêneb li tenamit cuib xcaßcßâl chihab.
4Ele tinha trinta filhos, que cavalgavam sobre trinta jumentos; e tinham estes trinta cidades, que se chamam Havote-Jair, até a dia de hoje, as quais estão na terra de Gileade.
4Ut queßcuan lajêb xcaßcßâl li ralal laj Jair. Junes chirix bûr nequeßbêc. Queßtaklan saß xbêneb lajêb xcaßcßâl chi tenamit saß li naßajej Galaad. Toj chalen anakcuan nequeßxye “Lix tenamit laj Jair” reheb li tenamit aßan.
5Morreu Jair, e foi sepultado em Camom.
5Ut quicam laj Jair, ut quimukeß saß li tenamit Camón.
6Então tornaram os filhos de Israel a fazer e que era mau aos olhos do Senhor, e serviram aos baalins, e �s astarotes, e aos deuses da Síria, e aos de Sidom, e de Moabe, e dos amonitas, e dos filisteus; e abandonaram o Senhor, e não o serviram.
6Ut eb laj Israel queßxbânu cuißchic li mâusilal chiru li Kâcuaß Dios. Queßxlokßoniheb li yîbanbil dios Baal ut Astarot. Ut queßxlokßoniheb ajcuiß lix dioseb laj Siria, ut lix dioseb laj Sidón, joß ajcuiß lix dioseb laj Moab. Ut queßxlokßoniheb lix dioseb laj Amón ut eb laj filisteo. Eb laj Israel queßxtzßektâna li Kâcuaß Dios ut incßaß chic queßcßanjelac chiru.
7Pelo que a ira do Senhor se acendeu contra Israel, e ele os vendeu na mão dos filisteus e na mão dos amonitas,
7Ut li Kâcuaß Dios quijoskßoß saß xbêneb laj Israel. Joßcan nak quixkßaxtesiheb saß rukßeb laj filisteo ut saß rukßeb laj Amón.
8os quais naquele mesmo ano começaram a vexá-los e oprimi-los. Por dezoito anos oprimiram a todos os filhos de Israel que estavam dalém do Jordão, na terra dos amorreus, que é em Gileade.
8Eb laj filisteo ut eb laj Amón queßnumta saß xbêneb. Cuakxaklaju chihab queßrahobtesîc laj Israel aran Galaad jun pacßal li nimaß Jordán saß xnaßajeb laj amorreo.
9E os amonitas passaram o Jordão, para pelejar também contra Judá e Benjamim, e contra a casa de Efraim, de maneira que Israel se viu muito angustiado.
9Ut eb laj Amón queßnumeß jun pacßal li nimaß Jordán chi pletic riqßuineb li ralal xcßajol laj Judá, ut eb li ralal xcßajol laj Benjamín, joß ajcuiß li ralal xcßajol laj Efraín. Ut kßaxal ra queßxcßul eb laj Israel.
10Então os filhos de Israel clamaram ao Senhor, dizendo: Pecamos contra ti, pois abandonamos o nosso Deus, e servimos aos baalins.
10Joßcan nak eb laj Israel queßxyâba cuißchic xcßabaß li Kâcuaß ut queßxye: —At Kâcuaß, at kaDios, lâo xomâcob châcuu xban nak xatkatzßektâna. Xomâcob châcuu xban nak xkalokßoniheb li yîbanbil dios Baal, chanqueb.
11O Senhor, porém, respondeu aos filhos de Israel: Porventura não vos livrei eu dos egipcios, dos amorreus, dos amonitas e dos filisteus?
11Li Kâcuaß quixye reheb: —¿Ma incßaß ta biß quexrahobtesîc xbaneb laj Egipto ut eb laj amorreo? ¿Ma incßaß ta biß quexrahobtesîc xbaneb laj Amón ut xbaneb laj filisteo?
12Também os sidônios, os amalequitas e os maonitas vos oprimiram; e, quando clamastes a mim, não vos livrei da sua mão?
12Ut, ¿ma incßaß ta biß quexrahobtesîc xbaneb laj Sidón ut eb laj Amalec, joßqueb ajcuiß laj Madián? ¿Ma incßaß ta biß xexincol saß rukßeb nak xetzßâma chicuu nak texintenkßa?
13Contudo vós me deixastes a mim e servistes a outros deuses, pelo que não vos livrarei mais.
13Abanan, lâex xinêtzßektâna ut xelokßoniheb li jalanil dios. Joßcan nak lâin incßaß chic texincol saß rukßeb li xicß nequeßiloc êre.
14Ide e clamai aos deuses que escolhestes; que eles vos livrem no tempo da vossa angústia.
14Ayukex ut yâbahomak xcßabaßeb li jalanil dios li xesicß ruheb. Mâre eb aßan chic teßcolok êre chiru li raylal li cuanquex cuiß anakcuan, chan li Dios.
15Mas os filhos de Israel disseram ao Senhor: Pecamos; fazes-nos conforme tudo quanto te parecer bem; tão-somente te rogamos que nos livres hoje.
15Eb laj Israel queßxye re li Dios: —Lâo xomâcob châcuu. Bânu li cßaßru tâcuaj kiqßuin. Caßaj cuiß nakatzßâma châcuu nak toâcol anakcuan, chanqueb.
16E tiraram os deuses alheios do meio de si, e serviram ao Senhor, que se moveu de compaixão por causa da desgraça de Israel.
16Ut queßrisi eb li jalanil dios saß xyânkeb ut queßxlokßoni li Kâcuaß. Ut li Dios quirahoß xchßôl chirilbal li raylal li cuanqueb cuiß.
17Depois os amonitas se reuniram e acamparam em Gileade; também os filhos de Israel, reunindo-se, acamparam em Mizpá.
17Queßxchßutub ribeb laj Amón ut queßxyîb lix muhebâleb aran Galaad. Ut joßcan ajcuiß eb laj Israel. Queßxchßutub ribeb ut queßxyîb lix muhebâleb aran Mizpa.Ut eb laj Israel li cuanqueb Galaad ut eb li nequeßcßamoc be chiruheb queßxye chi ribileb rib: —¿Ani tâcßamok be chiku nak topletik riqßuineb li ralal xcßajol laj Amón? Li ani tâcßamok be chiku, aßan li tâtaklânk saß xbêneb chixjunileb li cuanqueb Galaad, chanqueb.
18Então o povo, isto é, os príncipes de Gileade disseram uns aos outros: Quem será o varão que começará a peleja contra os amonitas? esse será o chefe de todos os habitantes de Gileade.
18Ut eb laj Israel li cuanqueb Galaad ut eb li nequeßcßamoc be chiruheb queßxye chi ribileb rib: —¿Ani tâcßamok be chiku nak topletik riqßuineb li ralal xcßajol laj Amón? Li ani tâcßamok be chiku, aßan li tâtaklânk saß xbêneb chixjunileb li cuanqueb Galaad, chanqueb.