1Y CLAMO en mis oídos con gran voz, diciendo: Los visitadores de la ciudad han llegado, y cada uno trae en su mano su instrumento para destruir.
1Chanchan matqßuenbil quinbânu nak quicuabi li Kâcuaß nak quixye chi cau xyâb xcux: —Xeßchal li teßqßuehok re li tenamit chixtojbal rix lix mâqueb. Xeßchal chi cuan chak lix chßîchßeb re camsînc saß rukßeb, chan.
2Y he aquí que seis varones venían del camino de la puerta de arriba que está vuelta al aquilón, y cada uno traía en su mano su instrumento para destruir. Y entre ellos había un varón vestido de lienzos, el cual traía á su cintura una escribanía de escriba
2Ut quicuil nak queßchal cuakibeb li cuînk cuan chak lix chßîchßeb re camsînc saß rukßeb. Eb aßan queßoc saß li oquebâl li cuan saß li norte. Saß xyânkeb li cuakib chi cuînk quichal jun chic li cuînk lino li rakß. Saß xcßâmal xsaß quixcßam chak li cßaßru tâcßanjelak re tzßîbac. Ut nak ac xeßoc, coxeßxaklîk chiru li artal yîbanbil riqßuin bronce.
3Y la gloria del Dios de Israel se alzó de sobre el querubín sobre el cual había estado, al umbral de la casa: y llamó Jehová al varón vestido de lienzos, que tenía á su cintura la escribanía de escribano.
3Ut lix lokßal lix Dioseb laj Israel qui-el saß xbêneb li querubines ut cô saß li oquebâl re li templo. Ut li Kâcuaß quiâtinac riqßuin li cuînk li lino rakß, li cuan li tzßîblebâl saß xcßâmal xsaß.
4Y díjole Jehová: Pasa por medio de la ciudad, por medio de Jerusalem, y pon una señal en la frente á los hombres que gimen y que claman á causa de todas las abominaciones que se hacen en medio de ella.
4Ut li Kâcuaß quixye re: —Ayu saß li tenamit Jerusalén. Tâsuti xsaß li tenamit ut tâqßue retalileb saß xpêquemeb li teßyotßekß xban xrahileb xchßôl xban li mâusilal li yôqueb chixbânunquil li tenamit, chan.
5Y á los otros dijo á mis oídos: Pasad por la ciudad en pos de él, y herid; no perdone vuestro ojo, ni tengáis misericordia.
5Ut quicuabi nak li Dios quixye reheb li cuakib chi cuînk: —Ayukex chirix li cuînk aßin nak tânumekß saß li tenamit ut camsihomakeb li cristian. Incßaß têcuyeb xmâc chi moco têril xtokßobâleb ru.
6Matad viejos, mozos y vírgenes, niños y mujeres, hasta que no quede ninguno: mas á todo aquel sobre el cual hubiere señal, no llegaréis; y habéis de comenzar desde mi santuario. Comenzaron pues desde los varones ancianos que estaban delante del templo.
6Jun xiquic nak têcamsiheb li tîxil cuînk joß eb li chßajom, li xkaßal, li naßbej joß eb ajcuiß li cocßal. Abanan incßaß têchßeßeb li cuan retalileb saß xpêquemeb, chan. Ut eb aßan queßxtiquib xcamsinquileb li nequeßcßamoc be, li cuanqueb chiru li templo.
7Y díjoles: Contaminad la casa, y henchid los atrios de muertos: salid. Y salieron, é hirieron en la ciudad.
7Li Kâcuaß quixye reheb: —Ayukex saß lin templo ut muxumak ru. Ut têtûb li camenak saß li nebâl, chan. Ut queßcôeb ut queßoc chixcamsinquileb li cuanqueb saß li tenamit.
8Y aconteció que, habiéndolos herido, yo quedé y postréme sobre mi rostro, y clamé, y dije: Ah, Señor Jehová! ¿has de destruir todo el resto de Israel derramando tu furor sobre Jerusalem?
8Lâin quincana injunes nak yôqueb chi camsînc. Quinhupub cuib saß chßochß ut quinjap cue chixyebal: —At Kâcuaß, at nimajcual Dios, ¿ma tâchoy xsachbal ruheb laj Israel li joß qßuial chic xeßcana xban nak yô âjoskßil saß xbêneb laj Jerusalén? chanquin.
9Y díjome: La maldad de la casa de Israel y de Judá es grande sobremanera, pues la tierra está llena de sangres, y la ciudad está llena de perversidad: porque han dicho: Dejado ha Jehová la tierra, y Jehová no ve.
9Li Kâcuaß quixye cue: —Kßaxal numtajenak lix mâqueb li ralal xcßajol laj Israel ut laj Judá. Saß chixjunil li naßajej queßxcamsi ras rîtzßin ut queßxbânu li mâusilal. Nequeßxye nak lâin xintzßektâna lix naßajeb ut incßaß nacuil li mâusilal li nequeßxbânu.
10Así pues, yo, mi ojo no perdonará, ni tendré misericordia: el camino de ellos tornaré sobre su cabeza.
10Joßcan nak lâin incßaß tincuil xtokßobâl ruheb. Anakcuan tinqßueheb chixtojbal chixjunil li mâusilal li queßxbânu.—Ut li cuînk, li lino rakß, li cuan li tzßîblebâl saß xcßâmal xsaß quisukßi ut quixye re li Kâcuaß: —Lâin xinbânu chixjunil li cßaßru xinâtakla cuiß, chan.
11Y he aquí que el varón vestido de lienzos, que tenía la escribanía á su cintura, respondió una palabra diciendo: Hecho he conforme á todo lo que me mandaste.
11Ut li cuînk, li lino rakß, li cuan li tzßîblebâl saß xcßâmal xsaß quisukßi ut quixye re li Kâcuaß: —Lâin xinbânu chixjunil li cßaßru xinâtakla cuiß, chan.