1ACONTECIO en los días de Achâz hijo de Jotham, hijo de Uzzías, rey de Judá, que Rezín rey de Siria, y Peca hijo de Remalías, rey de Israel, subieron á Jerusalem para combatirla; mas no la pudieron tomar.
1Laj Acaz, lix reyeb laj Judá, aßan li ralal laj Jotam. Laj Jotam, aßan li ralal laj Uzías. Saß eb li cutan nak cuan laj Acaz chokß xreyeb laj Judá, laj Rezín lix reyeb laj Siria ut laj Peka li ralal laj Remalías lix reyeb laj Israel queßcôeb chi pletic riqßuineb laj Jerusalén. Abanan incßaß quiru queßoc saß li tenamit.
2Y vino la nueva á la casa de David, diciendo: Siria se ha confederado con Ephraim. Y estremeciósele el corazón, y el corazón de su pueblo, como se estremecen los árboles del monte á causa del viento.
2Li esilal aßin quicuulac riqßuineb li ralal xcßajol laj David. Ut queßxye re li rey Acaz: —Eb laj Siria queßxjunaji ribeb riqßuineb li ralal xcßajol laj Efraín ut xeßchal chi pletic riqßuin lâ tenamit, chanqueb re. Ut eb aßan cßajoß nak queßxucuac. Nequeßsicsot xban xxiuheb. Chanchan nak nequeßecßasîc li cheß li cuan saß qßuicheß xban li ikß.
3Entonces dijo Jehová á Isaías: Sal ahora al encuentro de Achâz, tú, y Sear-jasub tu hijo, al cabo del conducto de la Pesquera de arriba, en el camino de la heredad del Lavador,
3Abanan li Kâcuaß Dios quixye re laj Isaías: —Tatxic âcuochben laj Sear-jasub lâ cualal cuan cuiß lix naßaj li haß li cuan takecß. Têtau laj Acaz saß li be nanumeß cuiß li rok haß li cuan cuiß lix naßajeb laj puchßunel.
4Y dile: Guarda, y repósate; no temas, ni se enternezca tu corazón á causa de estos dos cabos de tizón que humean, por el furor de la ira de Rezín y del Siro, y del hijo de Remalías.
4Ut tâye re, “Michßinan âchßôl. Cacuubresi ban âchßôl. Matxucuac chiruheb laj Rezín lix reyeb laj Siria ut li ralal laj Remalías, li yô xjoskßileb saß êbên xban nak eb aßan chanchaneb li rußuj siß li yô xsibel,” chaßakat.—
5Por haber acordado maligno consejo contra ti el Siro, con Ephraim y con el hijo de Remalías, diciendo:
5Lix reyeb laj Siria ut laj Efraín joß ajcuiß li ralal laj Remalías queßxcßûb ru chanru nak teßchâlk chi pletic âcuiqßuin ut queßxye:
6Vamos contra Judá, y la despertaremos, y la partiremos entre nosotros, y pondremos en medio de ella por rey al hijo de Tabeel:
6—Toxic chi pletic riqßuineb laj Judá. Takachap lix naßajeb ut takajeqßui chi kibil kib. Ut takaxakab li ralal laj Tabeel chokß xreyeb, chanqueb.
7El Señor Jehová dice así: No subsistirá, ni será.
7Abanan li nimajcual Dios quixye: —Mâ jokße tâcßulmânk chi joßcan. Incßaß tâuxmânk li cßaßru nequeßxye.
8Porque la cabeza de Siria es Damasco, y la cabeza de Damasco, Rezín: y dentro de sesenta y cinco años Ephraim será quebrantado hasta dejar de ser pueblo.
8Eb laj Siria cauheb xchßôl riqßuin li tenamit Damasco xban nak aßan lix nimal ru tenamit li cuan aran Siria. Ut laj Rezín, aßan lix reyeb laj Damasco. Chiru ôb xcâcßâl chihab eb laj Efraín yôkeb chi sachc xcuanquileb toj retal nak teßcanâk chi mâcßaß chic tenamit.
9Entretanto la cabeza de Ephraim es Samaria, y la cabeza de Samaria el hijo de Remalías. Si vosotros no creyereis, de cierto no permaneceréis.
9Li tenamit Samaria, aßan lix nimal ru tenamit saß xnaßajeb li ralal xcßajol laj Efraín. Ut laj Peka li ralal laj Remalías, aßan lix reyeb. Cui incßaß cau êchßôl saß lê pâbâl joßcan ajcuiß têcßul joß li teßxcßul li ralal xcßajol laj Efraín.—
10Y habló más Jehová á Achâz, diciendo:
10Ut li Dios quiâtinac cuißchic riqßuin laj Acaz ut quixye:
11Pide para ti señal de Jehová tu Dios, demandándola en lo profundo, ó arriba en lo alto.
11—Tzßâma chiru li Kâcuaß lâ Dios nak tixcßutbesi junak retalil châcuu. Naru tixtakla chak saß xchamal li ruchichßochß malaj ut takecß toj saß choxa, chan.
12Y respondió Achâz: No pediré, y no tentaré á Jehová.
12Abanan laj Acaz quichakßoc ut quixye: —Incßaß tintzßâma châcuu nak tâcßutbesi junak retalil chicuu. Lâin incßaß tinyal âcuix lâat, at Kâcuaß, chan.
13Dijo entonces Isaías: Oid ahora casa de David. ¿Os es poco el ser molestos á los hombres, sino que también lo seáis á mi Dios?
13Tojoßnak laj Isaías quixye: —Abihomak lâex li ralal xcßajol laj David. ¿Ma incßaß ta biß tzßakal nak yôquex chixchßißchßißinquileb li profeta? ¿Ma toj têraj xchßißchßißinquil li Kâcuaß lin Dios?
14Por tanto el mismo Señor os dará señal: He aquí que la virgen concebirá, y parirá hijo, y llamará su nombre Emmanuel.
14Joßcan ut nak li Kâcuaß tâqßuehok êre junak retalil. Aßan aßin li retalil li tâqßuehekß êre: Jun xkaßal toj mâjiß cuanjenak riqßuin cuînk tâcuânk xcßulaßal chßina têlom. Ut Emanuel tâqßuehekß chokß xcßabaß.
15Comerá manteca y miel, para que sepa desechar lo malo y escoger lo bueno.
15Nak yôk chi qßuîc, li chßina al tixtzaca li xyaßal cab ut li mantequilla toj retal tixnau xsicßbal li us ut li incßaß us.
16Porque antes que el niño sepa desechar lo malo y escoger lo bueno, la tierra que tú aborreces será dejada de sus dos reyes.
16Nak toj mâjiß naxnau xsicßbal ru li us ut xtzßektânanquil li incßaß us li chßina al, lix naßajeb li cuib chi rey li nequexucua ru tâcanâk chi mâcßaß chic cristian chiru.
17Jehová hará venir sobre ti, y sobre tu pueblo, y sobre la casa de tu padre, días cuales nunca vinieron desde el día que Ephraim se apartó de Judá, es á saber, al rey de Asiria.
17Raylal tixqßue saß êbên li Kâcuaß ut saß xbêneb lê ralal êcßajol. Cßajoß li raylal teßxcßul chixjunileb li ralal xcßajoleb li rey. Mâ jun sut quicßulman chi joßcan chalen nak eb laj Efraín queßxjach ribeb riqßuineb laj Judá. Li Kâcuaß tixtakla chak lix reyeb laj Asiria chêrahobtesinquil.
18Y acontecerá que aquel día silbará Jehová á la mosca que está en el fin de los ríos de Egipto, y á la abeja que está en la tierra de Asiria.
18Saß eb li cutan aßan li Kâcuaß tixbokeb laj Egipto ut eb laj Asiria. Eb laj Egipto chanchanakeb li raxyât xban xqßuialeb nak teßchâlk chi najt bar cuanqueb cuiß li nimaß. Ut eb laj Asiria chanchanakeb li sak cßau nak teßchâlk.
19Y vendrán, y se asentarán todos en los valles desiertos, y en las cavernas de las piedras, y en todos los zarzales, y en todas las matas.
19Chanchanakeb li raxyât ut li sak cßau nak teßxic yalak bar saß eb li ûl ut saß eb li ochoch pec. Ut telajeßxic saß eb li qßuix ut saß eb li pachßayaß.
20En aquel día raerá el Señor con navaja alquilada, con los que habitan de la otra parte del río, á saber, con el rey de Asiria, cabeza y pelos de los pies; y aun la barba también quitará.
20Ut saß eb li cutan aßan li Kâcuaß tixtakla lix reyeb laj Asiria, li cuan jun pacßal li nimaß Eufrates. Li cuînk aßan chanchan jun aj besonel xban nak tixtakla xbesbal lê jolom joß ajcuiß lê mach ut lê tzelec.
21Y acontecerá en aquel tiempo, que críe un hombre una vaca y dos ovejas;
21Saß eb li cutan aßan, usta yal jun ajcuiß li cuacax ut cuib ajcuiß li chibât li tixqßuiresi junak li cuînk,
22Y será que á causa de la abundancia de leche que darán, comerá manteca: cierto manteca y miel comerá el que quedare en medio de la tierra.
22abanan tzßakalak ajcuiß li leche li tâxocmânk re nak tixtzaca li mantequilla. Relic chi yâl nak li joß qßuial chic li teßcolekß teßxtzaca li mantequilla ut li xyaßal cab.
23Acontecerá también en aquel tiempo, que el lugar donde había mil vides que valían mil siclos de plata, será para los espinos y cardos.
23Ut tâcßulmânk ajcuiß saß eb li cutan aßan nak li naßajej li na-el cuiß nabal li uvas tâcanâk chokß xnaßaj li qßuix ut li pim. Ut aßan raj li naßajej li naqßuehoc jun mil chi tumin plata.
24Con saetas y arco irán allá; porque toda la tierra será espinos y cardos.
24Ut eb li teßxic aran teßxcßam lix tzimaj re yoßoc xban nak junes pim ut qßuix tâcuânk saß eb li naßajej aßan.Incßaß chic tixtrabaji li chßochß riqßuin asaron joß queßxbânu junxil xban nak cßajoß li qßuix ut li pim li tâcuânk aran. Aran tâqßuemânk li cuacax ut li carner, chan.
25Y á todos los montes que se cavaban con azada, no llegará allá el temor de los espinos y de los cardos: mas serán para pasto de bueyes, y para ser hollados de los ganados.
25Incßaß chic tixtrabaji li chßochß riqßuin asaron joß queßxbânu junxil xban nak cßajoß li qßuix ut li pim li tâcuânk aran. Aran tâqßuemânk li cuacax ut li carner, chan.