1ENTONCES habló Jesús á las gentes y á sus discípulos,
1Tojo'nak li Jesús quixch'olob lix yâlal chiruheb li q'uila tenamit jo'queb ajcui' lix tzolom ut quixye reheb:
2Diciendo: Sobre la cátedra de Moisés se sentaron los escribas y los Fariseos:
2-Eb laj tz'îb ut eb laj fariseo, q'uebileb xcuanquil chixch'olobanquil xyâlal li chak'rab li quiq'uehe' re laj Moisés.
3Así que, todo lo que os dijeren que guardéis, guardad lo y haced lo; mas no hagáis conforme á sus obras: porque dicen, y no hacen.
3Jo'can nak chixjunil li te'xye êre, chec'ûla sa' êch'ôl ut chebânu. Abanan mêbânu jo' neque'xbânu eb a'an xban nak yal riq'uin xtz'ûmal reheb neque'xye ut inc'a' neque'xbânu li c'a'ru neque'xye.
4Porque atan cargas pesadas y difíciles de llevar, y las ponen sobre los hombros de los hombres; mas ni aun con su dedo las quieren mover.
4K'axal âl li îk neque'xq'ue sa' xbêneb li cristian ut k'axal ch'a'aj xc'ambal. A'ut eb a'an chi moco riq'uin ru'uj ruk'eb neque'raj xch'e'bal.
5Antes, todas sus obras hacen para ser mirados de los hombres; porque ensanchan sus filacterias, y extienden los flecos de sus mantos;
5Chixjunil li c'a'ak re ru neque'xbânu, a'an yal re nak te'ilek' xbaneb li cristian. Neque'xyîb chi nînk ru li coc' câx filacterias xc'aba' bar nacuan cui' li chak'rab ut neque'xbac' sa' xpêquemeb ut sa' xteleb. Ut nacuulac chiruheb li rak'eb chi nînk lix sahob ru chire.
6Y aman los primeros asientos en las cenas, y las primeras sillas en las sinagogas;
6Ut nak neque'xic chi cua'ac sa' eb li nink'e neque'xsic' li châbil na'ajej bar te'q'uehek' xlok'al, ut neque'raj c'ojlâc sa' li na'ajej k'axal lok' nak cuanqueb sa' li cab bar neque'xch'utub cui' ribeb laj judío.
7Y las salutaciones en las plazas, y ser llamados de los hombres Rabbí, Rabbí.
7Eb a'an neque'raj nak te'oxlok'îk ut te'q'uehek' xsahil xch'ôleb sa' eb li be. Ut neque'raj nak li tenamit te'xye "tzolonel" reheb.
8Mas vosotros, no queráis ser llamados Rabbí; porque uno es vuestro Maestro, el Cristo; y todos vosotros sois hermanos.
8Abanan lâex mêrahi ru nak li tenamit te'xq'ue êlok'al ut te'xye "tzolonel" êre xban nak jun ajcui' laj tzolol êre cuan. Lâin li Cristo laj tzolol êre ut chêjunilex lâex êrîtz'in êrib.
9Y vuestro padre no llaméis á nadie en la tierra; porque uno es vuestro Padre, el cual está en los cielos.
9Ut mâ ani têq'ue chok' êkâcua' sa' ruchich'och', xban nak jun ajcui' li Kâcua' cuan. A'an cuan sa' choxa.
10Ni seáis llamados maestros; porque uno es vuestro Maestro, el Cristo.
10Chi moco chec'aba'in aj c'amol be, xban nak jun ajcui' laj c'amol êbe. A'an lâin li Cristo.
11El que es el mayor de vosotros, sea vuestro siervo.
11Li ani nac'anjelac chêru, a'an li k'axal nim xcuanquil sa' êyânk.
12Porque el que se ensalzare, será humillado; y el que se humillare, será ensalzado.
12Li ani naxq'ue xcuanquil xjunes rib, li jun a'an tâcubsîk xcuanquil. Ut li ani naxcubsi rib, li jun a'an tâq'uehek' xcuanquil.
13Mas ay de vosotros, escribas y Fariseos, hipócritas! porque cerráis el reino de los cielos delante de los hombres; que ni vosotros entráis, ni á los que están entrando dejáis entrar.
13Ra châlel sa' êbên, lâex aj tz'îb ut lâex aj fariseo, ex aj ca' pac'al u. Inc'a' nequec'ut lix yâlal chiruheb li tenamit ut nequeram chiruheb lix cuanquil li Dios. Lâex inc'a' nequeraj xk'axtesinquil êrib rubel xcuanquil li nimajcual Dios ut inc'a' ajcui' nequecanabeb chixk'axtesinquileb rib li ani neque'raj.
14Ay de vosotros, escribas y Fariseos, hipócritas! porque coméis las casas de las viudas, y por pretexto hacéis larga oración: por esto llevaréis mas grave juicio.
14Ra châlel sa' êbên, lâex aj tz'îb ut lâex aj fariseo, ex aj ca' pac'al u. Nequemak' li rochocheb li xmâlca'an ut nequeyal xmukbal lê mâusilal riq'uin nak najt rok nequextijoc. Ut xban a'an k'axal cui'chic ra li tojbal mâc li tâchâlk sa' êbên.
15Ay de vosotros, escribas y Fariseos, hipócritas! porque rodeáis la mar y la tierra por hacer un prosélito; y cuando fuere hecho, le hacéis hijo del infierno doble más que vosotros.
15Ra châlel sa' êbên lâex aj tz'îb ut lâex aj fariseo, ex aj ca' pac'al u. Nequesuti li ruchich'och' jo' ajcui' li palau re xsic'bal ani tâpâbânk re lê tijleb. Ut nak ac xe'xk'axtesi rib sa' êyânk, k'axal cui'chic yibru xna'lebeb chêru lâex ut êmâc lâex nak te'xic sa' xbalba.
16Ay de vosotros, guías ciegos! que decís: Cualquiera que jurare por el templo es nada; mas cualquiera que jurare por el oro del templo, deudor es.
16Ra châlel sa' êbên, lâex mutz' aj c'amol be. Lâex nequeye: -Li ani tixbânu xjuramento sa' xc'aba' lix templo li Dios, inc'a' tento tixbânu li quixye. Abanan li ani tixbânu xjuramento sa' xc'aba' li oro li cuan sa' lix templo li Dios, li jun a'an tento nak tixbânu li c'a'ru xye sa' xjuramento, chanquex.
17Insensatos y ciegos! porque ¿cuál es mayor, el oro, ó el templo que santifica al oro?
17Mâc'a' êna'leb ut mutz'ex xban nak inc'a' nequetau xyâlal. ¿Bar cuan li k'axal nim xcuanquil? ¿Ma li oro, malaj a' lix templo li Dios li nasantobresin re li oro?
18Y: Cualquiera que jurare por el altar, es nada; mas cualquiera que jurare por el presente que está sobre él, deudor es.
18Ut nequeye ajcui': -Li ani naxbânu xjuramento sa' xc'aba' li artal, li jun a'an inc'a' tento tixbânu li c'a'ru quixye. Abanan li ani naxbânu xjuramento sa' xc'aba' li mayej cuan sa' xbên li artal, tento nak tixbânu li c'a'ru quixye sa' lix juramento, chanquex.
19Necios y ciegos! porque, ¿cuál es mayor, el presente, ó el altar que santifica al presente?
19Mâc'a' êna'leb ut mutz'ex xban nak inc'a' nequetau xyâlal. ¿Bar cuan li k'axal nim xcuanquil? ¿Ma li mayej malaj a' li artal li nasantobresin re li mayej?
20Pues el que jurare por el altar, jura por él, y por todo lo que está sobre él;
20Jo'can nak li ani tixbânu xjuramento sa' xc'aba' li artal, naxye xjuramento sa' xc'aba' a'an ut sa' xc'aba' ajcui' chixjunil li c'a'ru cuan sa' xbên.
21Y el que jurare por el templo, jura por él, y por Aquél que habita en él;
21Ut li ani naxbânu lix juramento sa' xc'aba' lix templo li Dios, naxbânu sa' xc'aba' lix templo li Dios ut sa' xc'aba' ajcui' li Dios li nacuan chi sa'.
22Y el que jura por el cielo, jura por el trono de Dios, y por Aquél que está sentado sobre él.
22Ut li ani naxbânu xjuramento sa' xc'aba' li choxa, naxbânu xjuramento sa' xc'aba' lix c'ojaribâl li Dios ut sa' xc'aba' ajcui' li Dios li c'ojc'o sa' xbên.
23Ay de vosotros, escribas y Fariseos, hipócritas! porque diezmáis la menta y el eneldo y el comino, y dejasteis lo que es lo más grave de la ley, es á saber, el juicio y la misericordia y la fe: esto era menester hacer, y no dejar lo otro.
23Ra châlel sa' êbên lâex aj tz'îb ut ex aj fariseo, ex aj ca' pac'al u. Nequemayeja lix lajêtkil li isqui'ij, li eneldo ut li comino. Ut nequetz'ektâna li k'axal cuan xcuanquil sa' li chak'rab. Inc'a' nequebânu li tîquilal. Inc'a' nequex-uxtânan u ut inc'a' nequexpâban. Us nak nequemayeja lix lajêtkil abanan inc'a' raj nequecanab xbânunquil li k'axal cuan xcuanquil.
24Guías ciegos, que coláis el mosquito, mas tragáis el camello!
24Ex mutz' aj c'amol be, nequeyal êk'e chixbânunquil li c'a'ak re ru li mâc'a' xcuanquil, abanan li nim xcuanquil inc'a' nequebânu. Chanchan nak nequetz'il ru lê ha' re nak inc'a' tênuk' li coc' suk ut a' chic li nînki xul camello nequenuk'.
25Ay de vosotros, escribas y Fariseos, hipócritas! porque limpiais lo que está de fuera del vaso y del plato; mas de dentro están llenos de robo y de injusticia.
25Ra châlel sa' êbên lâex aj tz'îb ut aj fariseo, ex aj ca' pac'al u, xban nak a' chic li rix lê sec' ut lê plato nequech'aj, aban lix sa' numtajenak chi tz'aj xban lê mâusilal ut li elk'ac nequebânu.
26Fariseo ciego, limpia primero lo de dentro del vaso y del plato, para que también lo de fuera se haga limpio!
26Ex mutz' aj fariseo, ch'ajomak xbên cua lix sa' lê sec' ut lê plato re nak ch'ajbilak ajcui' li rix.
27Ay de vosotros, escribas y Fariseos, hipócritas! porque sois semejantes á sepulcros blanqueados, que de fuera, á la verdad, se muestran hermosos, mas de dentro están llenos de huesos de muertos y de toda suciedad.
27Ra châlel sa' êbên lâex aj tz'îb ut lâex aj fariseo, ex aj ca' pac'al u. Chanchanex li neque'muke' cui' li camenak. Bonbileb rix ut c'ajo' xchak'al eb ru, a'ut chi sa' nujenak chi tz'aj ut chi xbakel camenak.
28Así también vosotros de fuera, á la verdad, os mostráis justos á los hombres; mas de dentro, llenos estáis de hipocresía é iniquidad.
28Jo'can ajcui' lâex. Relic chi yâl nak châbil nequexc'utun chiruheb li tenamit. Abanan lê ch'ôl nujenak chi mâusilal ut lâex aj ca' pac'al u.
29Ay de vosotros, escribas y Fariseos, hipócritas! porque edificáis los sepulcros de los profetas, y adornáis los monumentos de los justos,
29Ra châlel sa' êbên lâex aj tz'îb ut lâex aj fariseo, ex aj ca' pac'al u. Nequeyîb li que'muke' cui' li profetas ut nequerutz'u'uji chak ru li que'muke' cui' li tîqueb xch'ôl.
30Y decís: Si fuéramos en los días de nuestros padres, no hubiéramos sido sus compañeros en la sangre de los profetas.
30Ut lâex nequeye: -Cui ta lâo ac cuanco chak sa' li cutan nak xe'cuan li kaxe' katôn, inc'a' raj xkabânu jo' que'xbânu eb a'an. Inc'a' raj xkacamsiheb li profetas, chanquex.
31Así que, testimonio dais á vosotros mismos, que sois hijos de aquellos que mataron á los profetas.
31Abanan riq'uin li mâusilal li nequebânu lâex, nac'utun nak juntak'êtex riq'uineb lê xe'tônil yucua', li que'camsin reheb li profetas.
32Vosotros también henchid la medida de vuestros padres!
32Choyomak bi' xbânunquil li inc'a' us li que'xtiquib xbânunquil lê xe'tônil yucua'.
33Serpientes, generación de víboras! ¿cómo evitaréis el juicio del infierno?
33Chanchanex c'anti', chanchanex ralex c'ambolay, ¿chan ta cui' ru nak texcolek' chiru lix tojba mâc sa' xbalba?
34Por tanto, he aquí, yo envío á vosotros profetas, y sabios, y escribas: y de ellos, á unos mataréis y crucificaréis, y á otros de ellos azotaréis en vuestras sinagogas, y perseguiréis de ciudad en ciudad:
34Lâin tintaklaheb êriq'uin li profeta ut li cuanqueb xna'leb ut eb laj tzolonel. Abanan lâex inc'a' têrabi. Ut sa' xyânkeb a'an, cuan têcamsiheb, cuan têq'ueheb chiru cruz, ut cuan cui'chic li têrahobtesiheb sa' li cab li nequech'utub cui' êrib chixtzolbal râtin li Dios. Ut cuan cui'chic têtâkeheb sa' li junjûnk chi tenamit re xchapbaleb.
35Para que venga sobre vosotros toda la sangre justa que se ha derramado sobre la tierra, desde la sangre de Abel el justo, hasta la sangre de Zacarías, hijo de Barachîas, al cual matasteis entre el templo y el altar.
35Xban lê mâusilal a'an, tât'anek' sa' êbên lix camiqueb li châbileb xna'leb riq'uin xcamic laj Abel li tîc xch'ôl ut toj riq'uin xcamic li ralal laj Berequías laj Zacarías xc'aba' li quecamsi chiru nebâl chixc'atk li rochoch li Dios ut li artal.
36De cierto os digo que todo esto vendrá sobre esta generación.
36Relic chi yâl tinye êre nak chixjunil li camsînc que'xbânu chak junxil, jo' ajcui' li yôquex chixbânunquil anakcuan, tât'anek' ajcui' sa' êbên lâex li cuanquex anakcuan xban nak yôquex chixbânunquil jo' que'xbânu eb a'an.
37Jerusalem, Jerusalem, que matas á los profetas, y apedreas á los que son enviados á ti! cuántas veces quise juntar tus hijos, como la gallina junta sus pollos debajo de las alas, y no quisiste!
37Ex aj Jerusalén, ex aj Jerusalén, nequecamsiheb li tz'akal profeta ut nequecuti chi pec eb li neque'taklâc êriq'uin xban li Dios. Nabal sut raj xcuaj êcolbal jo' nak naxch'utubeb li ral li caxlan rubel lix xic'. Abanan lâex inc'a' xeraj.
38He aquí vuestra casa os es dejada desierta.
38Ut anakcuan lê tenamit jo' ajcui' li templo tâcanâk chi naq'uirnac aj chic ru.Tinye ut êre chalen anakcuan inc'a' chic têril cuu toj nak têye, "Osobtesinbilak a'an li xchal sa' xc'aba' li Kâcua'". Toj aran chic têril cuu, chan li Jesús.
39Porque os digo que desde ahora no me veréis, hasta que digáis: Bendito el que viene en el nombre del Señor.
39Tinye ut êre chalen anakcuan inc'a' chic têril cuu toj nak têye, "Osobtesinbilak a'an li xchal sa' xc'aba' li Kâcua'". Toj aran chic têril cuu, chan li Jesús.