Spanish: Reina Valera (1909)

Kekchi

Matthew

24

1Y SALIDO Jesús, íbase del templo; y se llegaron sus discípulos, para mostrarle los edificios del templo.
1Qui-el sa' li templo li Jesús, ut nak yô chi xic, que'cuulac lix tzolom riq'uin ut que'xc'ut chiru li nînki cab xcuênt li templo.
2Y respondiendo él, les dijo: ¿Veis todo esto? de cierto os digo, que no será dejada aquí piedra sobre piedra, que no sea destruída.
2Quichak'oc li Jesús ut quixye reheb: -Us ajcui' nak têril chi us chixjunil a'in xban nak tâcuulak xk'ehil nak mâ jun chic reheb li pec a'an tâcanâk sa' xna'aj chi inc'a' ta tâjuq'uek', chan.
3Y sentándose él en el monte de las Olivas, se llegaron á él los discípulos aparte, diciendo: Dinos, ¿cuándo serán estas cosas, y qué señal habrá de tu venida, y del fin del mundo?
3Ut chirix a'an, cô chiru li tzûl Olivos ut nak li Jesús quic'ojla aran xjunes, lix tzolom que'cuulac riq'uin ut que'xye re: -Ye ke jok'e tâc'ulmânk li yôcat chixyebal. ¿C'a'ru talajc'ulmânk nak tâcuulak xk'ehil lâ c'ulunic? Ut, ¿c'a'ru retalil li roso'jiqueb li cutan a'in?-
4Y respondiendo Jesús, les dijo: Mirad que nadie os engañe.
4Quichak'oc li Jesús ut quixye reheb: -Cheq'uehak retal re nak mâ ani chibalak'înk êre.
5Porque vendrán muchos en mi nombre, diciendo: Yo soy el Cristo; y á muchos engañarán.
5Nabal te'châlk chi balak'înc, ut te'xye nak sa' inc'aba' xe'chal, abanan moco yâl ta. Tole'xye, "Lâin li Cristo", cha'keb. Ut nabal te'balak'îk xbaneb.
6Y oiréis guerras, y rumores de guerras: mirad que no os turbéis; porque es menester que todo esto acontezca; mas aún no es el fin.
6Nak têrabi nak yô li plêt ut nak têrabi resil nak ticlâc re li plêt yalak bar, mexxucuac xban nak tento nak tâc'ulmânk chi jo'can. Abanan moco ac a'an ta roso'jiqueb li cutan a'in.
7Porque se levantará nación contra nación, y reino contra reino; y habrá pestilencias, y hambres, y terremotos por los lugares.
7Nabal li tenamit te'pletik chi ribileb rib. Ut eb li acuabej te'xpleti ribeb. Talajcuânk li cue'ej ut tâcuânk li yajel ut tâcuânk li hîc sa' nabal chi na'ajej.
8Y todas estas cosas, principio de dolores.
8Abanan chixjunil a'an yal xticlajic li raylal li tâchâlk.
9Entonces os entregarán para ser afligidos, y os matarán; y seréis aborrecidos de todas las gentes por causa de mi nombre.
9Tojo'nak texk'axtesîk ut texrahobtesîk ut texcamsîk. Ut xic' tex-ilek' xbaneb chixjunileb li tenamit sa' inc'aba' lâin.
10Y muchos entonces serán escandalizados; y se entregarán unos á otros, y unos á otros se aborrecerán.
10Ut sa' eb li cutan a'an nabaleb te'xcanab lix pâbâleb. Ut a'anakeb chic li te'q'uehok reheb laj pâbanel sa' raylal. Ut xic' chic te'ril ribeb.
11Y muchos falsos profetas se levantarán y engañarán á muchos.
11Ut nabaleb li profeta aj balak' te'châlk ut nabaleb te'balak'îk xbaneb.
12Y por haberse multiplicado la maldad, la caridad de muchos se resfriará.
12Ut xban nak tânumtâk li mâusilal, nabaleb te'xcanab xrâbaleb li ras rîtz'in.
13Mas el que perseverare hasta el fin, éste será salvo.
13Ut li ani tixcuy xnumsinquil li raylal a'in toj sa' roso'jic lix yu'am, a'an tâcolek'.
14Y será predicado este evangelio del reino en todo el mundo, por testimonio á todos los Gentiles; y entonces vendrá el fin.
14Ut li resil lix nimajcual cuanquilal li Dios tâyemânk yalak bar jun sut rubel choxa re nak chixjunileb li tenamit te'rabi resil li colba-ib. Tojo'nak tâchâlk li roso'jiqueb li cutan.
15Por tanto, cuando viereis la abominación del asolamiento, que fué dicha por Daniel profeta, que estará en el lugar santo, (el que lee, entienda),
15Chetzolak rix chi us li c'a'ru quixye li profeta Daniel re nak têtau ru li c'a'ru tâc'ulmânk. A'an quixye nak eb laj balak' te'rocsi sa' li rochoch li Dios bar mâcua' xc'ulub cui' cuânc li k'axal yibru ut xucuajel rilbal xban lix mâusilal, ut riq'uin a'an te'xmux ru lix templo li Dios. (Dan. 9:27; 12:11)
16Entonces los que están en Judea, huyan á los montes;
16Nak têril a'an, lâex li cuanquex Judea, chex-êlelik sa' junpât ut texxic toj sa' li tzûl.
17Y el que sobre el terrado, no descienda á tomar algo de su casa;
17Li ani cuânk chak sa' xbên li rochoch nak tâc'ulmânk a'an, chi cubec chak ut tîc tâêlelik ut inc'a' chic tâoc sa' rochoch chirisinquil li c'a'ru cuan re.
18Y el que en el campo, no vuelva atrás á tomar sus vestidos.
18Ut li ani cuânk chak sa' xc'alebâl inc'a' chic chisuk'îk sa' rochoch chixxocbal li rak'.
19Mas ­ay de las preñadas, y de las que crían en aquellos días!
19Tok'obak ruheb li yaj aj ixk ut li yôqueb chi tu'resînk sa' eb li cutan a'an xban nak k'axal cui'chic ch'a'aj li êlelic chok' reheb.
20Orad, pues, que vuestra huída no sea en invierno ni en sábado;
20Chextijok ut chetz'âma chiru li Dios re nak inc'a' tâc'ulmânk li raylal a'in sa' habalk'e chi moco sa' li hilobâl cutan.
21Porque habrá entonces grande aflicción, cual no fué desde el principio del mundo hasta ahora, ni será.
21Sa' eb li cutan a'an mâ ca'ch'in li raylal tâc'ulmânk. Mâ jun cua quic'ulman chi jo'can chalen chak sa' xticlajic li ruchich'och', chi moco tâc'ulmânk junak chic jo'can mokon.
22Y si aquellos días no fuesen acortados, ninguna carne sería salva; mas por causa de los escogidos, aquellos días serán acortados.
22Cui ta mâc'a' sa' xch'ôl li Kâcua' xrakbal ruheb li cutan a'an, mâ ani raj tâcanâk chi yo'yo sa' ruchich'och'. Jo'can nak li Kâcua' tixsêba xrakbal ruheb li cutan a'an sa' xc'aba'eb li sic'bileb ru.
23Entonces, si alguno os dijere: He aquí está el Cristo, ó allí, no creáis.
23Jo'can nak cui ani tâyehok êre, "Cue' li Cristo," malaj, "le' cuan li Cristo," mêpâb li c'a'ru tixye.
24Porque se levantarán falsos Cristos, y falsos profetas, y darán señales grandes y prodigios; de tal manera que engañarán, si es posible, aun á los escogidos.
24Nabaleb aj balak' te'c'ulûnk ut te'xye nak a'aneb li Cristo. Ut cuan te'xye nak a'aneb profeta. Nabal li c'a'ak re ru te'xc'utbesi ut sachba ch'ôlej telaje'xbânu re xyalbal xbalak'inquileb li tenamit, jo'queb ajcui' li sic'bileb ru xban li Dios.
25He aquí os lo he dicho antes.
25Abanan cheq'uehak retal. Ac xinye êre li c'a'ru talaje'c'ulmânk.
26Así que, si os dijeren: He aquí en el desierto está; no salgáis: He aquí en las cámaras; no creáis.
26Cui ut neque'xye êre, "Le' sa' li chaki ch'och' cuan li Cristo," mexxic chirilbal. Cui ut neque'xye êre, "Arin cuan sa' cab," mêpâb li c'a'ru te'xye.
27Porque como el relámpago que sale del oriente y se muestra hasta el occidente, así será también la venida del Hijo del hombre.
27Lâin li C'ajolbej tinc'ulûnk sa' junpât. Chanchan lix repom li câk na-el chak sa' releb sak'e ut naxc'ut rib toj sa' roqueb sak'e.
28Porque donde quiera que estuviere el cuerpo muerto, allí se juntarán las águilas.
28Yâl li neque'xye nak bar cuânk junak camenak, aran te'xtûb rib li so'sol.
29Y luego después de la aflicción de aquellos días, el sol se obscurecerá, y la luna no dará su lumbre, y las estrellas caerán del cielo, y las virtudes de los cielos serán conmovidas.
29Ut sa' eb li cutan a'an nak acak xrake' li raylal a'an, tâk'ojyînok' ru li sak'e ut li po inc'a' chic tâcutanok' ru. Tâec'ânk chak ru li choxa ut li chahim talaje't'anek' chak.
30Y entonces se mostrará la señal del Hijo del hombre en el cielo; y entonces lamentarán todas las tribus de la tierra, y verán al Hijo del hombre que vendrá sobre las nubes del cielo, con grande poder y gloria.
30Tojo'nak tâc'utûnk sa' choxa li cuetalil lâin li C'ajolbej. Ut te'yot'ek' ut te'yâbak chixjunileb li cuanqueb sa' ruchich'och'. Ut te'ril cuu lâin li C'ajolbej nak yôkin chak chi châlc sa' li chok riq'uin lix nimal incuanquil ut inlok'al.
31Y enviará sus ángeles con gran voz de trompeta, y juntarán sus escogidos de los cuatro vientos, de un cabo del cielo hasta el otro.
31Ut nak tâec'ânk chak chi cau li trompeta, tintaklaheb lin ángel. Ut te'xch'utub li sic'bileb ru inban li cuânkeb yalak bar jun sut rubel choxa jun sut sa' ruchich'och'.
32De la higuera aprended la parábola: Cuando ya su rama se enternece, y las hojas brotan, sabéis que el verano está cerca.
32Cheq'uehak retal c'a'ru naxbânu li jun tôn chi higo. Nak nak'unk'ut chak li xak chi êlc, riq'uin a'an tênau nak yô chak chi nach'oc li sak'ehil.
33Así también vosotros, cuando viereis todas estas cosas, sabed que está cercano, á las puertas.
33Jo' nak li higo naxc'utbesi retalil li sak'ehil, jo'can ajcui' chixjunil li c'a'ak re ru a'an talaje'c'ulmânk, naxc'utbesi retalil nak yô chi cuulac xk'ehil nak tolinêlk cui'chic lâin li C'ajolbej.
34De cierto os digo, que no pasará esta generación, que todas estas cosas no acontezcan.
34Relic chi yâl tinye êre nak toj talaje'c'ulmânk chixjunil li c'a'ak re ru a'in chi toj mâji' neque'oso' li tenamit a'in.
35El cielo y la tierra pasarán, mas mis palabras no pasarán.
35Li choxa ut li ruchich'och' talaje'osok'. Abanan li cuâtin inc'a' tâcanâk yal chi jo'can chi inc'a' ta tâc'ulmânk chixjunil li c'a'ak re ru xinye.
36Empero del día y hora nadie sabe, ni aun los ángeles de los cielos, sino mi Padre solo.
36Abanan mâ ani nana'oc re jok'e lix k'ehil ut lix hônal inc'ulunic. Eb li ángel sa' choxa inc'a' neque'xnau chi moco lâin li C'ajolbej ninna'oc re. Ca'aj cui' li Dios Acuabej nana'oc re jok'e tâc'ulmânk a'in.
37Mas como los días de Noé, así será la venida del Hijo del hombre.
37Jo' quic'ulman sa' xcutan laj Noé, jo'can ajcui' tâc'ulmânk nak tolinêlk cui'chic lâin li C'ajolbej.
38Porque como en los días antes del diluvio estaban comiendo y bebiendo, casándose y dando en casamiento, hasta el día que Noé entró en el arca,
38Sa' eb li cutan a'an nak toj mâji' quicuan li but'i ha', eb li tenamit yôqueb chak chi cua'ac ut yôqueb chi uc'ac, ut yôqueb chi sumlâc ut chi sumubânc toj sa' li cutan nak qui-oc laj Noé sa' li jucub cab.
39Y no conocieron hasta que vino el diluvio y llevó á todos, así será también la venida del Hijo del hombre.
39Ut inc'a' que'xtau xyâlal toj quichal li but'i ha' ut quilaje'c'ame' chixjunileb xban li but'. Chanchan ajcui' a'an nak tolinêlk cui'chic lâin li C'ajolbej.
40Entonces estarán dos en el campo; el uno será tomado, y el otro será dejado:
40Sa' li cutan a'an cuib li cuînk cuânkeb sa' c'alebâl, jun aj pâbanel ut jun li mâcua' aj pâbanel. Ut laj pâbanel, a'an li tâc'amek' xban li Dios ut li jun chic li mâcua' aj pâbanel, a'an tâcanabâk.
41Dos mujeres moliendo á un molinillo; la una será tomada, y la otra será dejada.
41Ut cuib li ixk yôkeb chi que'ec sa' jun chi que'leb, jun aj pâbanel ut jun li mâcua' aj pâbanel. Ut laj pâbanel, a'an li tâc'amek' xban li Dios ut li jun chic li mâcua' aj pâbanel, a'an tâcanabâk.
42Velad pues, porque no sabéis á qué hora ha de venir vuestro Señor.
42Jo'can nak yo'on cuânkex xban nak inc'a' nequenau jok'e hônal tolinêlk lâin li Kâcua'.
43Esto empero sabed, que si el padre de la familia supiese á cuál vela el ladrón había de venir, velaría, y no dejaría minar su casa.
43Chenauhak a'in: nak cui ta naxnau li yucua'bej sa' li cab jok'e hônal re li k'ojyîn tol-êlk laj êlk', tâyo'lek raj ut inc'a' raj tixcanab chi elk'ac xsa' li rochoch.
44Por tanto, también vosotros estad apercibidos; porque el Hijo del hombre ha de venir á la hora que no pensáis.
44Jo'can ajcui' lâex yo'on cuânkex chi oybenînc xban nak inc'a' nequenau jok'e hônal tincuulak lâin li C'ajolbej. Tincuulak chi mâc'a' sa' êch'ôl.
45¿Quién pues es el siervo fiel y prudente, al cual puso su señor sobre su familia para que les dé alimento á tiempo?
45¿Ani ut laj c'anjel châbil ut cuan xna'leb? A'an li quiq'uehe' xcuanquil xban lix patrón sa' xbêneb li rech môsil ut a'an tâq'uehok re xtzacaêmkeb sa' x-ôril.
46Bienaventurado aquel siervo, al cual, cuando su señor viniere, le hallare haciendo así.
46Us xak re laj c'anjel a'an li yôk chixbânunquil chi jo'can nak tol-êlk lix patrón.
47De cierto os digo, que sobre todos sus bienes le pondrá.
47Relic chi yâl tinye êre nak lix patrón tixk'axtesi sa' ruk', chixjunil lix juncablal.
48Y si aquel siervo malo dijere en su corazón Mi señor se tarda en venir:
48Aban cui laj c'anjel a'an inc'a' us lix na'leb, tixye sa' xch'ôl, "Lin patrón tâbâyk chak chi c'ulûnc."
49Y comenzare á herir á sus consiervos, y aun á comer y á beber con los borrachos;
49Ut tâoc chixsac'baleb li rech aj c'anjelil, ut tâoc chi cua'ac ut chi uc'ac rochbeneb li calajenak.
50Vendrá el señor de aquel siervo en el día que no espera, y á la hora que no sabe,
50Ut mâc'a'ak sa' xch'ôl nak tol-êlk lix patrón.Ut tâc'ajtesîk ru ut tâq'uehek' sa' xyânkeb laj ca' pac'al u. Ut aran tâcuânk li yâbac ut li c'uxuxînc ruch e.
51Y le cortará por medio, y pondrá su parte con los hipócritas: allí será el lloro y el crujir de dientes.
51Ut tâc'ajtesîk ru ut tâq'uehek' sa' xyânkeb laj ca' pac'al u. Ut aran tâcuânk li yâbac ut li c'uxuxînc ruch e.