1EN el primer año de Belsasar rey de Babilonia, vió Daniel un sueño y visiones de su cabeza en su cama: luego escribió el sueño, y notó la suma de los negocios.
1Babulon kumpipa Belsazar kum khatna kumin Danialin mang leh a lupna tunga a lutanga mengmuhna a neia; huan mang tuh a gelha a thute a kimin a gen hi.
2Habló Daniel y dijo: Veía yo en mi visión de noche, y he aquí que los cuatro vientos del cielo combatían en la gran mar.
2Danialin thu a gena, Jana ka mengmuhnaah, ngaiin, van huih lite tuipi thupi tungah a hongnung khia uh ka mu a.
3Y cuatro bestias grandes, diferentes la una de la otra, subían de la mar.
3Huan tuipi akipan sa thupi li, kibang lou chiat a hongpai tou ua
4La primera era como león, y tenía alas de águila. Yo estaba mirando hasta tanto que sus alas fueron arrancadas, y fué quitada de la tierra; y púsose enhiesta sobre los pies á manera de hombre, y fuéle dado corazón de hombre.
4A khatna humpinelkai a banga, muvanlai kha a nei hi; huchia ka et laiin a khate bohkhiakin a om ua; huan leia akipan phot touha mihing banga khe nih a dinsakin a om a; huan mihing lungsim a kianga piak in a om.
5Y he aquí otra segunda bestia, semejante á un oso, la cual se puso al un lado, y tenía en su boca tres costillas entre sus dientes; y fuéle dicho así: Levántate, traga carne mucha.
5Huan ngaiin, sa dang, a nihna, vompi bang, A pang lang khat tungah photkangin a oma; a kam sungah a hate kikal ah nakguh thum a oma; hichibangin a kiangah hilhin a oma, Thou inla sa tampi ne gai in, chiin.
6Después de esto yo miraba, y he aquí otra, semejante á un tigre, y tenía cuatro alas de ave en sus espaldas: tenía también esta bestia cuatro cabezas; y fuéle dada potestad.
6Hiai khitin ka ena, huan ngaiin, sa dang khat, gialbem bang, a nungjanga vasa kha li nei. Huai gamsain lu li a neia; huan lalna a kianga piakin a om.
7Después de esto miraba yo en las visiones de la noche, y he aquí la cuarta bestia, espantosa y terrible, y en grande manera fuerte; la cual tenía unos dientes grandes de hierro: devoraba y desmenuzaba, y las sobras hollaba con sus pies: y era muy diferent
7Hiai khitin jan mengmuhnain ka mu a, ngaiin sa lina, lauhuai leh thilhihthei, nakpi mahmaha hat; sik ha lianpite aneia; a ne gaia, a botnen; huan a omlaite a khein a chil. A maa gamsa om tengteng toh a kibang kei hi; huan ki sawm a nei a.
8Estando yo contemplando los cuernos, he aquí que otro cuerno pequeño subía entre ellos, y delante de él fueron arrancados tres cuernos de los primeros; y he aquí, en este cuerno había ojos como ojos de hombre, y una boca que hablaba grandezas.
8Kite ka ngaihtuaha, huan, ngaiin, a lak uah ki dang a hongpou khiaa, a neu khat, huai maah huai ki masaa thumte a zung ua boh khiakin a om uh; huan, ngaiin, hiai ki ah mitte, mihing mitte bang, leh kam thil thupite gen a omta hi.
9Estuve mirando hasta que fueron puestas sillas: y un Anciano de grande edad se sentó, cuyo vestido era blanco como la nieve, y el pelo de su cabeza como lana limpia; su silla llama de fuego, sus ruedas fuego ardiente.
9Huchia ka et laiin, Laltutphahte a hongkikoiha, huan mi khat nite tangatuan a tuta ngeia; a puansilh vuk bangin a ngoua, samul siang bangin a lutang sam; a laltutphah meikuang juajua ahi a, huaia kangtalaikhete mei kuang lai.
10Un río de fuego procedía y salía de delante de él: millares de millares le servían, y millones de millones asistían delante de él: el Juez se sentó, y los libros se abrieron.
10Mei lui hongpawta a maa kipan hongpai khiaa: sang sangten amah a sepsak ua; a maah sang sawm mun samgsawm a ding ua: vaihawm a tung khia ua, laibute a hong uhi.
11Yo entonces miraba á causa de la voz de las grandes palabras que hablaba el cuerno; miraba hasta tanto que mataron la bestia, y su cuerpo fué deshecho, y entregado para ser quemado en el fuego.
11Huai kiin a gen thu thupite aw jiakin huai laiin ka ena, Hichia ka et laiin, huai gamsa tuh thahin a oma; a pumpi hihsiatin a oma; huan meia hal dinga piakkhiatin a om.
12Habían también quitado á las otras bestias su señorío, y les había sido dada prolongación de vida hasta cierto tiempo.
12Huan sa dangte a hihleh, a lalna uh lak mangin a om a: a hinnate uh hunseh khat leh hun khat tan hihsauin a om.
13Miraba yo en la visión de la noche, y he aquí en las nubes del cielo como un hijo de hombre que venía, y llegó hasta el Anciano de grande edad, é hiciéronle llegar delante de él.
13Jan mengmuhnain ka mu a, Huan, ngaiin, van meipite toh, mi khat mihing tapa toh kibang a hongpaia, Nite Tangatuan kiang mah mahah a honga, amah a ma chinah a honpi uh.
14Y fuéle dado señorío, y gloria, y reino; y todos los pueblos, naciones y lenguas le sirvieron; su señorío, señorío eterno, que no será transitorio, y su reino que no se corromperá.
14Huan lalna leh, thupina leh, gam piakin a oma; huchia mite tengteng, namte, leh pauten amah na a sepsak theihna ding un: a lalna khantawn lalna ahi a, a mang kei dinga, a gam hihsiatin a om kei ding hi.
15Mi espíritu fué turbado, yo Daniel, en medio de mi cuerpo, y las visiones de mi cabeza me asombraron.
15Kei Danial a hihleh, ka sungah ka lungsim a daha, ka lutang mengmuhin kei a honpatausak hi,
16Lleguéme á uno de los que asistían, y preguntéle la verdad acerca de todo esto. Y hablóme, y declaróme la interpretación de las cosas.
16Kiangnaia ding amaute laka khat kiang ka juana, hiai tengteng thu ah thutak amah ka dongta hi. Huchiin a honhilha, thilte hilhchetna ka kiangah a honthei sak hi.
17Estas grandes bestias, las cuales son cuatro, cuatro reyes son, que se levantarán en la tierra.
17hiai sa thupite, li ahi ua, kumpipa lite ahi uh, lei akipan hongding khe dingte.
18Después tomarán el reino los santos del Altísimo, y poseerán el reino hasta el siglo, y hasta el siglo de los siglos.
18Himahleh Tungnungpen misiangthouten gam atang ding ua, tangtawn, tangtawna tangtawn dongin, gam a nei ding uhi.
19Entonces tuve deseo de saber la verdad acerca de la cuarta bestia, que tan diferente era de todas las otras, espantosa en gran manera, que tenía dientes de hierro, y sus uñas de metal, que devoraba y desmenuzaba, y las sobras hollaba con sus pies:
19Huchiin sa lina, amaute tengteng toh kibang lou, kihtakhuai mahmah, a hate sik hia, a chinte dal, tungtang thutak theih ka ut a; ne khina, bot nena, a omlaite a khepeka chil;
20Asimismo acerca de los diez cuernos que tenía en su cabeza, y del otro que había subido, de delante del cual habían caído tres: y este mismo cuerno tenía ojos, y boca que hablaba grandezas, y su parecer mayor que el de sus compañeros.
20leh ki sawmte a lu janga oma, ki dang khat hong pou khiaa, huai maa thumte a pukna; huai ki mitte nei pen leh, kam neia thil thupite gena, a latdan a lawite sanga hattuak jaw pen.
21Y veía yo que este cuerno hacía guerra contra los santos, y los vencía,
21huan ka ena, huai kimah misiangthoute toh a kidou ua, amaute a zou a;
22Hasta tanto que vino el Anciano de grande edad, y se dió el juicio á los santos del Altísimo; y vino el tiempo, y los santos poseyeron el reino.
22Nite Tangatuan a honglaia, Tungnungpen misiangthouten gam a neih ma siah uh.
23Dijo así: La cuarta bestia será un cuarto reino en la tierra, el cual será más grande que todos los otros reinos, y á toda la tierra devorará, y la hollará, y la despedazará.
23huchibangin a chi a, Sa lina pen leitungah gam lina ahi dinga, Huai gam tengteng toh a kibang kei dinga, lei pumpi a gai dinga, a sik den dia, a bot nen ding.
24Y los diez cuernos significan que de aquel reino se levantarán diez reyes; y tras ellos se levantará otro, el cual será mayor que los primeros, y á tres reyes derribará.
24Huan ki sawmte a hihleh, hiai gama kipanin kumpipa sawm a hongding khe ding ua: huan amau nungin a dang khat; a masa toh a kibang kei dinga, kumpipa thumte a sutawp ding.
25Y hablará palabras contra el Altísimo, y á los santos del Altísimo quebrantará, y pensará en mudar los tiempos y la ley: y entregados serán en su mano hasta tiempo, y tiempos, y el medio de un tiempo.
25Huan Tungnungpen demna thute a gen dinga, Tungnungpen misiangthoute a hihgam gawp ding: huan hunte leh dan khen ding a ngaihtuah dia; huan hun khat leh hunte leh hunkim khat masiah a khuta piakin a om ding uhi.
26Empero se sentará el juez, y quitaránle su señorío, para que sea destruído y arruinado hasta el extremo;
26Himahleh vaihawmna a tu dinga, a lalna lak mang ahi ding, a tawp tana hihgawp ding leh suksiat dingin.
27Y que el reino, y el señorío, y la majestad de los reinos debajo de todo el cielo, sea dado al pueblo de los santos del Altísimo; cuyo reino es reino eterno, y todos los señoríos le servirán y obedecerán.
27Huan gam leh lalna, van pumpi nuaia gamte thupina, Tungnungpen misiangthoute kiangah piakin a om ding: a gam tangtawn gamahi a, a lalnaten amah na a sepsak un a thu a mang ding uhi.Hiaiah thulehla tawpna a om hi. Huan kei Danial a hihleh, ka ngaihtuahnaten nakpiin hon hihbuaia, keiah ka mel a lamdanga hi: himahleh ka lungtangin huai thu tuh ka kem hi.
28Hasta aquí fué el fin de la plática. Yo Daniel, mucho me turbaron mis pensamientos, y mi rostro se me mudó: mas guardé en mi corazón el negocio.
28Hiaiah thulehla tawpna a om hi. Huan kei Danial a hihleh, ka ngaihtuahnaten nakpiin hon hihbuaia, keiah ka mel a lamdanga hi: himahleh ka lungtangin huai thu tuh ka kem hi.