1PERO Jonás se apesadumbró en extremo, y enojóse.
1Ahihhangin, huaiin Jona a lunghi sak het keia, a heh hi.
2Y oró á Jehová, y dijo: Ahora, oh Jehová, ¿no es esto lo que yo decía estando aún en mi tierra? Por eso me precaví huyendo á Tarsis; porque sabía yo que tú eres Dios clemente y piadoso, tardo á enojarte, y de grande misericordia, y que te arrepientes del
2TOUPA kiang aha thuma, AW TOUPA, ka honngen hi, hiai ka gam ua ka om laia ka gen hi lou hia? Hiai jiakin Tarsis lamah ka tai mang paha: hehepih thei Pathian, lainatnaa dim, heh mengmenglou, chitna hau, thil hoih lou lehngatsan sek nahi chih ka thei hi.
3Ahora pues, oh Jehová, ruégote que me mates; porque mejor me es la muerte que la vida.
3Huaijiakin, AW TOUPA, tuin ka hinna honlaksak dingin ka honngen hi; kei dingin hin sang in sih a hoih zo ngala, a chi a.
4Y Jehová le dijo: ¿Haces tú bien en enojarte tanto?
4Huan, TOUPAN, N aheh maawk na hih dik hia? a chi a.
5Y salióse Jonás de la ciudad, y asentó hacia el oriente de la ciudad, é hízose allí una choza, y se sentó debajo de ella á la sombra, hasta ver qué sería de la ciudad.
5Huchiin, Jona bel khopi akipan a pai khiaa, khopi suahlam pangah a tua, huaiah sawlbuk a lama, khopi tung a thil hongtung ding muh tumin a nuai limah a tu nilouh hi.
6Y preparó Jehová Dios una calabacera, la cual creció sobre Jonás para que hiciese sombra sobre su cabeza, y le defendiese de su mal: y Jonás se alegró grandemente por la calabacera.
6Huan, TOUPA Pathianin umgui a nasep khawla, huai tuh Jona tungah a jamsaka, a haksatna akipan honkhe dinga a lu liah dingin. Huchiin Jona umgui jiakin a kipak mahmah hi.
7Mas Dios preparó un gusano al venir la mañana del día siguiente, el cual hirió á la calabacera, y secóse.
7Ahihhangin Pathianin, a jingsang phalvakin, leikha a nasep khawla, huaiin umgui a seuha, a hongvuaita hi.
8Y acaeció que al salir el sol, preparó Dios un recio viento solano; y el sol hirió á Jonás en la cabeza, y desmayábase, y se deseaba la muerte, diciendo: Mejor sería para mí la muerte que mi vida.
8Huan, hichi ahia, ni a hongsuahin pathianin suahlam huih a na sep khawla; huan, niin Jona lu a haia, a sibupa, amaha din sih a ngena, Kei dingin hin sangin sih a hoihjaw, a chi a.
9Entonces dijo Dios á Jonás: ¿Tanto te enojas por la calabacera? Y él respondió: Mucho me enojo, hasta la muerte.
9Huan, pathianin Jona kiangah, umgui tungtang thuah na heh mawk na hih dik hia? achia. Aman, Sih loh hialaka heh, ka hih dik ahi, a chi a.
10Y dijo Jehová: Tuviste tú lástima de la calabacera, en la cual no trabajaste, ni tú la hiciste crecer; que en espacio de una noche nació, y en espacio de otra noche pereció:
10Huan, TOUPAN, Na gimpih louh, na khansak leng hi sam lou, jan khat tha a hongoma, jan khat thua mang nawn umgui na hehpihaNinevi khua, khopi thupi tak, a sunga mi nuai khat leh sing nih sanga tam, a taklam uleh a veilam uleng khen tuan theilou te leh ganhon tampi omna, ka hehpih kei dia hia? a chi a.
11¿Y no tendré yo piedad de Nínive, aquella grande ciudad donde hay más de ciento y veinte mil personas que no conocen su mano derecha ni su mano izquierda, y muchos animales?
11Ninevi khua, khopi thupi tak, a sunga mi nuai khat leh sing nih sanga tam, a taklam uleh a veilam uleng khen tuan theilou te leh ganhon tampi omna, ka hehpih kei dia hia? a chi a.